Paisatges Naturals i Humanitzats: Climes i Vegetació a Europa i Espanya

Paisatges Naturals i Humanitzats

Paisatges Naturals: Són el resultat de les múltiples combinacions entre el relleu, el clima, les aigües, la vegetació i la fauna en una zona concreta, sense que hi intervingui l’ésser humà.

Paisatges Humanitzats: Són el resultat de la intervenció de l’ésser humà. Els nous tipus d’activitats econòmiques, les capacitats tecnològiques i la velocitat dels canvis fan que els éssers humans siguin el principal agent creador i transformador dels paisatges.

Paisatges Naturals d’Europa

• Latitud: Entre els 35º i els 60º, de manera que hi predominen els climes temperats, tret de la zona situada més al nord.
• Influència de l’oceà Atlàntic i del mar Mediterrani: Suavitza les temperatures i provoca pluges abundants.
• Relleu: Les terres planes afavoreixen l’entrada d’aire humit (pluges), però, en canvi, les serralades del sud aïllen l’interior de la influència del mar. També hi abunden les zones d’alta muntanya.

La vegetació natural del nord d’Europa és la tundra i, més al sud, els boscos de coníferes. A la resta del continent, la vegetació natural (bosc mixt, bosc de fulla caduca, bosc mediterrani i estepa) ha desaparegut d’extenses zones a causa de la intensa acció humana.

Tipus de Bosc

• Bosc de fulla caduca: Perden la fulla a la tardor i a l’hivern (roures, castanyers). La descomposició de les fulles caigudes produeix sòls fèrtils. A la primavera, les fulles tornen a créixer i el bosc s’omple de vida. Hi abunden els mamífers, les aus, els insectes... En l’aparença típica del paisatge oceànic o atlàntic.
• Bosc Mediterrani: Està compost per arbres de fulla perenne i molts arbustos. Actualment, el bosc ha quedat invadit per diverses espècies de pins. La fauna és variada. És el paisatge mediterrani tradicional.
• Bosc mixt: Està format per coníferes i arbres de fulla caduca (roures, faigs, castanyers). El sotabosc, atès que és més ric que el de la taigà, conté més quantitat d’aliments, cosa que afavoreix la fauna. És una formació típica del paisatge continental.
• Bosc de coníferes o taigà: El formen arbres de fulla perenne. Els boscos són espessos i foscos, i com que a penes hi creixen altres plantes, hi ha pocs aliments. L’explotació forestal és aquí una de les principals activitats econòmiques.

A les principals serralades europees, la vegetació varia segons la latitud i l’altitud.

A les zones més properes a la regió àrtica hi trobem plantes adaptades al fred i amb un cicle vital molt curt. És un tipus de paisatge polar, la tundra, que durant bona part de l’any queda cobert de gel i neu.

Els paisatges d’Espanya

• Paisatge oceànic o atlàntic: La vegetació natural de la cornisa cantàbrica i de Galícia és la pròpia del clima oceànic, és a dir, landes, prats i boscos caducifolis (roures, faigs…). Aquests boscos han reduït molt la seva superfície, a causa de la tala, per augmentar l’extensió dels prats destinats al bestiar, i per la plantació de pins i eucaliptus per a la indústria de la fusta.
• Paisatge mediterrani: Al litoral mediterrani i al sud-oest de la península, la vegetació natural pràcticament ha desaparegut. Bona part dels boscos han estat ocupats per pins i garrigues, terres de conreu i, sobretot, grans ciutats, zones industrials, vies de comunicació i zones turístiques. És el paisatge que més ha patit la intervenció humana.
• Paisatge mediterrani continental: Els alzinars, que abans caracteritzaven l’interior peninsular, avui ja només es troben en sectors molt reduïts que resulten poc aptes per a altres activitats. En general, hi predomina l’estepa.
• Muntanyes: Hi trobem zones de bosc de coníferes i de prats naturals. Durant molts anys, el paisatge de les muntanyes ha patit poques transformacions.

Paisatges Extrems

Paisatges Extrems: Equatorial, tropical i desèrtic càlid.

Zones fredes: Polar i alta muntanya.

Tipus de Paisatges Extrems

• Equatorial: Es troba en regions del planeta situades al voltant de l’equador. Les temperatures són sempre molt altes (al voltant de 25º) i les precipitacions són molt abundants. Rius, pluges intenses i constants que caracteritzen el clima equatorial fan que els rius d’aquesta àrea es trobin entre els més cabalosos i regulars de la terra. La vegetació, les temperatures altes i les precipitacions abundants afavoreixen l’existència d’una vegetació exuberant, amb nombroses espècies vegetals. És la selva coneguda com a jungla.
• Tropical: Es troba al voltant dels tròpics de Càncer i de Capricorn. Temperatures elevades durant tot l’any. El cabal dels rius varia notablement. Durant l’estació seca quasi no porten aigua, però a l’època de pluges experimenten grans crescudes que poden provocar inundacions. La vegetació, pròpia de les zones més pròximes a l’equador, és semblant a la de la selva, però menys variada. Alguns arbres perden la seva fulla en l’estació seca. Al llarg dels rius, el bosc es fa més dens i les copes dels arbres formen el bosc galeria. La vegetació és sabana.
• Desèrtic càlid: Es localitzen en diverses parts del món i en funció de les influències climàtiques i del relleu. Formen un corrent marí fred que passa a prop de la costa. Hi ha escassetat de precipitacions i la sequedat de l’aire permet l’evaporació de l’aigua amb rapidesa. No hi ha cursos d’aigua permanents. Es poden trobar uadis, que només porten aigua quan plou. Hi viuen algunes plantes i animals que han aconseguit adaptar-se.