Del cop d'estat a la Guerra Civil: causes i desenvolupament

Historia2,75 KB

Del cop d'estat a la Guerra Civil: causes

En aquest context es va produir una polarització política gràcies a la radicalització de les tendències d'esquerra i de dreta, la qual cosa va suposar una gran confrontació d'idees polítiques.

D'aquesta manera, el 1936 hi va haver una polarització en dos blocs:

  • Esquerres: formats per revolucionaris, socialistes, comunistes, anarquistes i republicans.
  • Dreta: la CEDA, que va agrupar el 1933 la major part de les tendències de dreta.

Aquesta divisió va ser una de les causes de la Guerra Civil. Aquest clima de confrontació va donar una excusa als colpistes per justificar la decisió de promoure una insurrecció militar que impedís el triomf de les esquerres a les eleccions del 1936.

L'aixecament militar del 17 de juliol

En aquesta situació, l'exèrcit va tenir un paper clau amb el suport a la dreta. El 17 de juliol de 1936 es va aixecar contra la República en una insurrecció anomenada «Alzamiento Nacional»: un cop d'Estat per «reformar el sistema» i «salvar la pàtria».

La majoria de les guarnicions militars de la resta d'Espanya es van unir al cop d'Estat, així com falangistes i carlins. Des del Marroc, Franco, que ja havia assegurat el triomf de la insurrecció a les Canàries, es va dirigir cap a la Península al capdavant de l'exèrcit d'Àfrica.

La reacció de la República

La República va trigar a reaccionar i, en dos dies, els insurrectes ja s'havien fet forts arreu d'Espanya. El clam popular va fer posar com a cap de govern José Giral, que va decidir dissoldre l'exèrcit i lliurar armes a les milícies dels sindicats (socialistes i anarquistes) i dels partits del Front Popular (republicans, socialistes i comunistes).

Una part de l'exèrcit i de les forces de seguretat es van mantenir fidels al govern, amb la qual cosa va ser possible sufocar el cop militar a molts llocs d'Espanya. Tanmateix, la insurrecció va triomfar pràcticament a tota l'Espanya interior i a les zones agràries. En canvi, va fracassar allà on les forces obreres i d'esquerres tenien més presència, com a les zones industrials.

Els objectius dels insurrectes

Els insurrectes havien previst un pronunciament militar que els permetria:

  • Apoderar-se del poder.
  • Decretar l'estat de guerra.
  • Sufocar qualsevol signe d'oposició.

Havia de ser una operació ràpida. Però la divisió de l'exèrcit i de les forces d'ordre públic, l'acció del govern i la resistència popular van fer evident la divisió del país en dos bàndols que s'enfrontarien a una Guerra Civil.

Descargar

PDF Word HTML