La Constitució de 1812: Les Corts de Cadis i el Liberalisme

La Junta Suprema Central i la Convocatòria de Corts

La Junta Suprema Central es va instal·lar a Aranjuez. Sorgida de la necessitat de coordinar les funcions de les nombroses juntes locals i provincials, la Junta Central es va considerar dipositària de tot el poder en absència del rei. Formada per destacats il·lustrats partidaris de reformes, es va dissoldre i va nomenar una regència de cinc membres, que va iniciar el procés electoral per a convocar Corts a Cadis.

Aquestes foren les primeres Corts modernes, ja que no les va convocar el rei. Cadis estava lliure del domini francès, era un centre comercial amb una important burgesia de tarannà liberal. Els diputats adoptaven personalment la seva posició en cada discussió o votació.

Tres Corrents Ideològics a les Corts de Cadis

1. Absolutistes: Defensors de l'Antic Règim (minoria).
2. Jovellanistes: Partidaris de la Il·lustració. No acceptaven les abdicacions de Baiona, però eren partidaris de reformes moderades.
3. Liberals o Revolucionaris: Influïts per la ideologia de la Revolució Francesa. Partidaris de la llibertat, la Sobirania Nacional (S.N.) i una nova Constitució.

Objectius Principals de les Corts

• Construcció d'un nou sistema polític amb l'elaboració d'una Constitució.
• La fi de l'Antic Règim (A.R.) mitjançant disposicions legislatives.

El Primer Decret: Ruptura amb l'Antic Règim

El primer decret va significar una ruptura amb l'A.R. en establir la Sobirania Nacional (S.N.), el reconeixement de Ferran VII, la nul·litat de les abdicacions i la divisió de poders.

La Constitució de 1812: La Pepa

La Constitució de 1812 inicia la història del constitucionalisme espanyol. L’aprovació del text constitucional de 1812 va ser la decisió més important per les seves conseqüències a curt i a llarg termini. Les Corts pretenien la transformació de la vida política i socioeconòmica espanyola a través d’una revolució liberal.

És important per ella mateixa per ser la primera i per considerar que el poder no pot ser absolut, sinó limitat. Representa la combinació d’allò tradicional amb allò revolucionari, d’allò espanyol amb allò francès.

Conclusions i Transcendència Històrica

Encara que la Constitució només va estar en vigor dos anys, va tenir una gran transcendència històrica, ja que l’esperança del seu compliment es va convertir en un dels ideals del segle XIX. La Constitució de 1812 seria el símbol del liberalisme espanyol per excel·lència, arribant a representar la panacea dels problemes nacionals. Fou una gran fita històrica, un gran avanç per a la modernització política espanyola. Llàstima que Ferran VII abolís tota l’obra revolucionària en tornar a Espanya el 1814.

Contingut i Principis de la Constitució de 1812

1. Data i Ideologia: Primera Constitució espanyola, aprovada el 19 de març de 1812, d’ideologia liberal.
2. Vigència: De 1812 a 1814, i posteriorment de 1820-23 i 1836-37.
3. Organització Política: Sobirania Nacional i monarquia constitucional i hereditària.
4. Cap de l’Estat: El rei és el cap de l’executiu i intervé en el legislatiu (iniciativa, sanció i veto). El Consell d’Estat és un òrgan consultiu reial per substituir les camarilles.
5. Relació entre Poders: Divisió de poders: legislatiu (Corts), executiu (rei) i judicial (tribunals independents).
6. Poder Legislatiu: Corts unicamerals, òrgan central del nou règim amb àmplies competències i control sobre l’executiu.
7. Govern: Format per 7 Secretaris de Despatx (ministres) nomenats i separats pel rei. Referenden totes les ordres del rei i tenen responsabilitat davant les Corts.
8. Sufragi: Complicada combinació de sufragi universal i elecció indirecta en 4 graus.
9. Drets Fonamentals: Llibertat d’impremta i de pensament, inviolabilitat del domicili, protecció de la propietat privada, igualtat dels individus davant la llei i el fisc.
10. Qüestió Religiosa: No hi ha llibertat religiosa (confessionalitat catòlica de l'Estat).
11. Altres Disposicions: Milícia Nacional, bases per a la instrucció pública, divisió provincial (Diputacions Provincials), administració local amb ajuntaments electes, qüestions d’hisenda, etc.

Disposicions Legislatives per a la Fi de l'Antic Règim

1. Llibertat d’impremta.
2. Abolició del Règim Senyorial (Agost 1811): Abolició dels drets jurisdiccionals i nomenament de jutges. Els senyors van ser compensats amb el reconeixement de la propietat privada de les seves terres i arrendaments. Els drets nobiliaris es van convertir en drets de propietat, encara que es va mantenir el mayorazgo. La seva aplicació va provocar molts plets, però els tribunals van fallar gairebé sempre a favor dels antics senyors.
3. Desenvolupament de mesures desamortitzadores.
4. Supressió del vot o impost de Santiago.
5. Llibertat de contractació de treballadors al camp i a la ciutat.
6. Llibertat de comerç i uniformització fiscal (creació de la Direcció General d’Hisenda).
7. Supressió dels gremis.
8. Supressió de la Inquisició.
9. Supressió de la tortura.
10. Supressió de la Mesta.
11. Supressió de proves de noblesa i de neteja de sang.