Dèficit i Superàvit Públic: Anàlisi del Saldo Pressupostari

El Saldo Pressupostari: Dèficit i Superàvit Públic

L'equilibri pressupostari té lloc quan els ingressos i les despeses públiques coincideixen exactament. Però aquesta situació no sempre passa.

• Si les despeses superen els ingressos, es parla de dèficit públic (si gastem més del que ingressem, és a dir, ingressos < despeses).
• Al contrari, si els ingressos són majors que les despeses, hi ha superàvit públic (si ingressem més del que gastem, és a dir, ingressos > despeses).

Dèficit Cíclic

El dèficit públic pot ser inevitable en determinats casos, com succeeix quan l'economia entra en una fase de recessió o crisi. En reduir l'activitat econòmica, disminueix la recaptació d'impostos i augmenten les despeses públiques. Aquest tipus de dèficit tendeix a desaparèixer quan l'economia creix i entra en una fase expansiva, és a dir, quan l'Estat augmenta els seus ingressos i redueix les seves despeses aprofitant l'augment de la producció i l'ocupació. També sol justificar-se el dèficit en situacions de guerra o en països poc desenvolupats en els quals l'Estat realitza fortes inversions en infraestructures.

Dèficit Estructural

Quan el dèficit es produeix any rere any, fins i tot quan l'economia està creixent, i es va acumulant, es converteix en un dèficit estructural. Quan els ingressos no són suficients per cobrir les despeses, l'Estat pot dur a terme retallades pressupostàries per no caure en dèficit o endeutar-se, realitzant despeses útils que, a curt o llarg termini, assenten les bases d'una recuperació.

Finançament del Deute Públic: 3 Alternatives

Per finançar el deute públic, hi ha tres alternatives:

1. Augmentar els impostos.
2. Reduir les despeses.
3. Endeutar-se: L'Estat demana diners prestats als particulars, a la banca o a altres països, la qual cosa es materialitza en uns títols denominats deute públic (obligacions i bons de l'Estat, i lletres del Tresor). Aquests títols comprometen l'Estat a retornar al venciment la quantitat rebuda en préstec, a més de pagar uns interessos diaris.

També es pot finançar augmentant la quantitat de diner en circulació, que només pot ser executada pel BCE i té l'inconvenient que crea inflació. Generalment, el dèficit públic i el seu finançament mitjançant deute es justifiquen quan es tracta de dur a terme inversions a llarg termini que gaudiran generacions futures.

Perspectives sobre el Dèficit Públic

Polítiques Keynesianes

Les polítiques keynesianes defensen que l'Estat s'endeuti per aconseguir la plena ocupació, de manera que durant la fase recessiva el pressupost presenti un dèficit i, en l'etapa expansiva, superàvit.

Polítiques Liberals

Les polítiques liberals critiquen la intervenció de l'Estat en l'economia i, en particular, l'endeutament de l'Estat. L'autoregulació del mercat fa innecessària la política fiscal i la despesa pública ha de limitar-se a l'estrictament necessari. La intervenció fiscal crea inflació, dilapida el capital acumulat i provoca l'expulsió del sector privat.