Gran Bretanya i França a finals del segle XIX: monarquia liberal, Segon Imperi i Tercera República
Resumen
Aquest document repassa l'evolució política de la Gran Bretanya de la reina Victòria i de França, des del Segon Imperi de Lluís Napoleó fins a la Tercera República. També explica com la Gran Bretanya va ampliar el dret a vot i va aprovar reformes socials, i quina era la política de l'Alemanya de Bismarck, amb reformes socials i un règim autoritari.
Puntos clave
- Durant el regnat de la reina Victòria I (1873-1901), la Gran Bretanya tenia un sistema basat en els tories (conservadors) i els whigs (liberals).
- Les lleis de reforma (Reform Acts) van ampliar progressivament el dret a vot; el 1913 podien votar tots els ciutadans menys indígenes, servents i dones.
- La Parliament Act de 1911 va limitar el poder de la Cambra dels Lords i va ampliar el de la Cambra dels Comuns.
- Lluís Napoleó Bonaparte va fer un cop d'estat el 1851 i es va proclamar emperador el 1852, amb un govern personalitzat, creixement econòmic i persecució de l'oposició.
- França va ser derrotada a Sedan el 1870 i es va proclamar la república, sent l'única gran potència europea que en tenia una.
- L'Imperi alemany (II Reich) es va fundar el 1871 sota Bismarck i Guillem I, amb sufragi universal masculí només per a la cambra baixa i un règim molt autoritari.
La Gran Bretanya, la monarquia liberal:
Regnava la reina Victòria I (1873-1901) Amb un sistema polític basat en:
- els tories: conservadors
- whigs: liberals
A finals de la dècada de 1890 els whigs perden influència sobre els treballadors que van optar per un nou partit = laboristes. El procés de democratització del sistema liberal anglès es va basar en diverses lleis de reforma (Reform Acts). Els governs conservadors i liberals van anar ampliant el dret a vot. 1913 podien votar tots els ciutadans menys indígenes, servents i dones. 1911 Parliament Act va:
- limitar el poder de la cambra dels Lords (no electa)
- ampliar el poder de la Cambra dels Comuns (escollida per sufragi)
Diferents lleis van anant democratitzant la societat anglesa a finals del segle XIX:
- ensenyament obligatori i gratuït (5 als 13 anys)
1906 amb la promoció del partit laborista:
- es redueix a 8 hores la jornada laboral a les mines
- s’instauren assegurances mèdiques, de vellesa i d’atur.
França, del Segon Imperi a la Tercera República:
Lluís Napoleó Bonaparte = escollit president de la Segona República 1848. 1851 farà un cop d’estat amb el suport de l’exèrcit i els conservadors. 1852 proclamarà el Segon Imperi francès i es corona emperador (dona suport l’esglèsia, burgesia de negocis i pagesos - temerosos d’una revolució social).
El seu govern serà:
- poder personalitzat basat en l’ordre
- creixement econòmic
- persecució de l’oposició
La bona conjuntura econòmica permetrà certa pau social:
- es fan grans obres públiques (Canal de Suez, ferrocarrils…)
- creixement de la indústria amb el suport de la banca
- lleis per protegir els obrers (hospitals, pensions…)
Hi havien diferències socials i manca de llibertats = una forta oposició al règim del II Imperi. La seva política exterior era intervencionista - expedicions a Mèxic, annexió de Niça i Savoia. - es declara la guerra a Prússia. França serà derrotada a Sedan (1870) - es proclama la caiguda de l’imperi de Napoleó III. Es proclama la república - serà l’única gran potència europea que tindrà una república.
L’Alemanya de Bismarck:
1870 després del procés d’unificació alemana s’inicia un nou estat - es convertirà ràpidament en una gran potència. (II Reich). L’aspiració era dirigir la política continental europea:
- estendre’s pel continent
- ampliar la seva influència
II Reich es funda sota el mandat del canceller Bismarck i el kàiser Guillem I (1871-1888). Règim polític establert a la constitució de 1871 - era molt autoritari.
- sufragi universal masculí - només per l’elecció de la cambra baixa (Reichstag)
- estructura federal: majoria eren diputats de Prússia (cambra dels Estats=Bundestag)
Bundestag: era escollida per sufragi censatari i la seva funció era proposar les lleis. Kàiser podia nomenar els seus ministres amb independència del parlament i no eren responsables davant la cambra, sino davant l’emperador. Les forces polítiques dominants eren conservadores - representats pel vell esperit de Prússia. Partit socialdemòcrata alemany es va imposar entre els treballadors.
Per evitar un esclat revolucionari Bismarck adopta reformes socials que afavoreixen les classes populars:
- lleis d’assegurança en cas de malaltia, accident, pensions..Es donarà un model de canvi entre l’autoritarisme i les reformes democràtiques
Descargar
PDF Word HTMLPreguntas frecuentes
Qui va governar la Gran Bretanya durant el segle XIX?
Durant el regnat de la reina Victòria I (1873-1901), la Gran Bretanya tenia un sistema polític basat en els tories (conservadors) i els whigs (liberals).
Què va establir la Parliament Act de 1911?
Va limitar el poder de la Cambra dels Lords, que no era electa, i va ampliar el poder de la Cambra dels Comuns, escollida per sufragi.
Com va arribar Lluís Napoleó Bonaparte al poder a França?
Va ser escollit president de la Segona República el 1848 i el 1851 va fer un cop d'estat amb el suport de l'exèrcit i els conservadors. El 1852 es va proclamar emperador.
Per què França es va convertir en república el 1870?
França va ser derrotada a Sedan el 1870, cosa que va provocar la caiguda de l'imperi de Napoleó III i la proclamació de la república.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.