Igualtat davant la llei: evolució històrica i aplicació a la Constitució espanyola

Aproximació històrica i evolució del principi

El principi d'igualtat en el liberalisme: les lleis han de tractar a tots per igual (igualtat davant/en la llei) i s'apliquen a totes les persones de la mateixa manera per part dels jutges (igualtat en aplicació de la llei). Neix per combatre privilegis, però prescindeix de les desigualtats socials = la desigualtat perdura.

Estat social i democràtic de dret

El legislador no ha de tractar a tots per igual, sinó que ha de tractar igual als qui estan en igual situació (igualtat en la llei o davant la llei) i diferenciar entre els qui parteixen de situacions desiguals (igualtat material o real).

Dret internacional i de dret comunitari

En relació amb les normes internacionals les que acabem de referir-nos, podem indicar que la declaració universal dels drets humans de 1948 diu en el seu art 7: que tots son iguals davant la llei i tenen dret a la protecció de la llei. Tots tenen dret a la mateixa protecció, contra tota discriminació que infringeix aquesta declaració. L’article 1 també estableix que tots neixen iguals en dignitat i dret i l’article 2 ha enumerat les causes de discriminació que queden prescrites (raça color, sexe, idioma, religió, opinió política...). També l’article 23.2 és altre projecció del principi ja que estableix el dret a la igualtat salarial per el mateix treball.

El pacte internacional de drets civils i polítics de 1966 en el seu art 3 ordena als estats a garantir la igualtat en tots els drets civils i polítics enunciats al pacte i no realitzar distinció entre els ciutadans.

En l’àmbit del dret comunitari, la carta de drets fonamentals de la unió europea de 1000 dedica el capítol III la igualtat on proclama la igualtat davant la llei, la prohibició de discriminació per les causes enumerades i fa una referència concreta a la igualtat entre homes i dones. Les dimensions de la igualtat a la CE.

La igualtat com a valor

La igualtat s’integra en el quadre de valors que el text constitucional proclama i que com va assenyalar el TC en una sentència estan anomenats a ordenar la convivència i conformar l’ordenament jurídic exercint sobre aquest una funció interpretativa. La igualtat és un valor art. 1.1 CE (com p. Ex justícia) i té un valor interpretatiu de la resta de normes.

La igualtat material com objectiu a promoure

L’article 9.2 de la constitució estableix que correspon als poders públics promoure les condicions per a que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en que s’integra siguin reals i efectives: remoure els obstacles que dificulten la seva plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica cultural i social.

Aquesta previsió que consagra la igualtat en seu aspecte material o real, es relaciona directament amb la prèvia proclamació de la igualtat com valor superior de l'ordenament en tant que constitueix un dels desenvolupaments més rellevants de la mateixa.

El mandat als poders públics per a que promoguin les condicions que facin realitat la igualtat de l'individus i dels grups en que aquests s’integren recullen, doncs un enteniment de la igualtat clarament distingible de la noció de igualtat en sentit merament formal. Les persones es troben en situacions molt diferents socioeconòmiques i els poders públics no han de ser indiferents a aquest estat de coses sinó que s’ha d’implicar en la seva superació. La igualtat com principi i com dret a la no discriminació.

La igualtat com a principi

Art. 14. Dos vessants: igualtat en aplicació de la llei: es fixa en si els aplicadors de la norma (poder judicial, Administració) l'han aplicat als seus destinataris de la mateixa manera que ho han fet en ocasions anteriors, o si l'han aplicat de manera diferent / igualtat en (el contingut de) la llei: els iguals han de ser tractats iguals per la llei. Es fixa en el contingut de la llei. La igualtat com a dret: en el vessant a no ser discriminat = es reconeixen causes de no discriminació: naixement, raça, sexe, religió, opinió. No és una llista tancada: s’al·ludeix a «qualsevol altra condició o circumstància personal o social».

La igualtat des de el punt de vista territorial

La igualtat també es projecta sobre la organització territorial de l'estat. L’art 139.1 manifesta que tots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions en qualsevol part del territori de l’estat. Es compren de immediat que, si l’entenem amb literalitat el precepte es incompatible amb la resta del títol VII perquè impedeix a les CCAA adoptar regulacions diferents, en la mesura en que aquestes introduirien diferències entre ciutadans de diferents territoris.

En segon lloc l’article 149.1.1 atorga competència exclusiva a l’estat com condicions bàsiques però a mode genèric que en la pràctica no ha resultat útil. Encara que hauria de servir a l'estat per regular un mínim de igualtat en la regulació dels drets en el territori estatal, la ambigüitat del precepte l’han convertit en un títol competencial gràcies al qual l’estat ha entrat en molts àmbits que, en teoria, corresponien a les comunitats pel fet d'estar vinculats amb drets dels ciutadans.