Cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere el Cerimoniós

Crònica de Jaume I

L'autor del Llibre dels fets és el rei Jaume I (1208-1276). La Crònica narra, de forma autobiogràfica i seguint un ordre cronològic, els fets esdevinguts des del naixement fins a la mort del rei. S'hi relaten les conquestes territorials de Mallorca, València i Múrcia, els problemes que tingué amb la noblesa i la política de pactes amb Castella.

Intencionalitat

L'obra mostra una intenció didàctica alhora que pretén justificar la seua política, tot barrejat amb el sentiment religiós i el providencialisme. Ell mateix explica que vol contar el que féu «per dar eximpli a tots los altres hòmens del món». Però, tot i que el rei es presenta com un heroi, també afig a les seues gestes fets íntims de la seua vida personal.

Estil

L'estil és viu, senzill i expressiu, la qual cosa subratlla la individualitat dels personatges. Encara que trobem elements realistes en la descripció dels estats d'ànim o de la salut del rei, hi predomina el medievalisme, que es mostra en l'actitud heroica dels personatges. Com a relat autobiogràfic, empra el 'nós majestàtic', fórmula amb què el rei es refereix a si mateix.

Crònica de Bernat Desclot

Bernat Desclot, un funcionari de la cort, va escriure el 1288 la seua Crònica o Llibre del rei en Pere i dels seus antecessors passats. Abraça els fets succeïts des de Ramon Berenguer IV (1113-1162) fins a Pere II el Gran, però se centra sobretot en el regnat d'aquest darrer, entre 1276 i 1285, amb la narració de la campanya que el rei va desenvolupar a Sicília.

Narrador i estil

El narrador empra la tercera persona des d'un punt de vista extern als fets, amb informació abundant i l'ús de l'estil citat directe, la qual cosa dóna aparença d'objectivitat i impersonalitat; tot i això, és evident la intenció d'exaltar la figura del rei Pere II. El llenguatge és senzill, però amb un estil acurat i amb alguns trets formals administratius ja que, a més de la seua experiència, emprà els textos oficials com a fonts documentals. El medievalisme es mostra en la prosificació de cançons de gesta i en l'ús de trets llegendaris.

Crònica de Ramon Muntaner

Ramon Muntaner (1265-1336) fou un cavaller que participà en les campanyes bèl·liques i que es mostra a si mateix com a testimoni excepcional de les gestes dels reis del Casal d'Aragó. Començà a escriure la seua Crònica el 1325, a Xirivella, amb l'objectiu de lloar les proeses i les virtuts dels reis Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II i Alfons III. A més del patriotisme i la fidelitat a la monarquia que revelen les descripcions dels reis, també hi és molt palés l'amor a la terra i l'amor a la llengua, l'«abell catalanesc».

Recursos literaris

Empra recursos literaris de la tradició novel·lesca europea, com a coneixedor de les obres de Chrétien de Troyes, el creador dels llibres de cavalleries; també hi són abundants els recursos del llenguatge oral joglaresc, amb l'ús de fórmules que reforcen l'interés narratiu, com ara l'apel·lació al públic («Què us diré?»). Per a explicar els fets recorre a la primera persona (jo) per narrar fets en què és protagonista i a la tercera persona, per relatar fets en què no ha participat. Així mateix, també hi trobem el ressò de diverses citacions i tòpics de la poesia trobadoresca. L'estil de Muntaner és directe, acolorit i espontani, amb expressions populars, exageracions, refranys, dites i exemples que atorguen a la seua prosa una gran vivacitat.

Crònica de Pere el Cerimoniós

El rei Pere III, nascut el 1319, fou anomenat el Cerimoniós i també el del Punyalet. Com el seu rebesavi Jaume I, la Crònica del qual llegia sovint, dirigí la redacció de la darrera gran crònica medieval, narrada de forma autobiogràfica també, i fent ús del 'nós majestàtic'. S'hi narren els fets relatius al regnat del seu pare, Alfons el Benigne (1327-1336), i el seu propi (1336-1387). El llibre relata la conquesta de Sicília, la seua lluita contra el rei de Mallorca, els problemes amb els nobles valencians i aragonesos, amb els genovesos i la guerra contra els castellans. La Crònica exalta el poder absolut del rei enfront de la noblesa, i narra episodis que palesen la duresa i crueltat del seu govern.

Pere el Cerimoniós, a més, organitzà la Cancelleria Reial, fet que afavorí la conservació de l'arxiu reial i la traducció d'obres literàries que introduïren l'humanisme a la Corona d'Aragó.

Llenguatge

El llenguatge de la Crònica és elegant, acurat i madur, ordenat i amb elements humanistes, però menys viu que el de les cròniques anteriors.