Ramon Llull i la prosa medieval: humanisme i novel·la

Ramon Llull

Uns 300 obres aproximadament (català, llatí, àrab).

• Primer europeu a escriure en la seva llengua materna sobre temes que fins aleshores es tractaven en llatí.
• Primer europeu a escriure novel·les en prosa.
• Biografia: als 30 anys té una crisi; abandona tot i se'n dedica a predicar, escriure i mostrar la veritat cristiana. Autobiografia: Vida coetània.
• Pretén demostrar que el Déu cristià està darrere de totes les coses; vol convèncer els infidels amb l'art com a nucli del seu pensament. Considera els mètodes tradicionals inútils.
• Art: tècnica de pensament de base lògica i matemàtica; vol demostrar que les grans veritats cristianes expliquen l'estructura de l'univers.
• Va escriure tractats de teologia, filosofia, medicina, astronomia i matemàtiques.
• Obres: Blanquerna, El llibre de les meravelles.

La prosa moral i religiosa

Sant Vicent Ferrer i Francesc Eiximenis com a models de predicació i divulgació.

Divulgació de la cultura i instrucció religiosa: predicació oral i escrita i sermons.

• Sant Vicent Ferrer: nascut a València cap al 1350, de l'ordre dominicana; les seves predicacions tenen gran repercussió social. Participa en el Compromís de Casp, fi del Cisma d'Occident, i té fama sorprenent de miracles i prodigis.
• S'han conservat sermons de Sant Vicent; són un exemple de literatura parlada.

Característiques dels sermons:

• Jocs teatrals i dramatització.
• Diàlegs i interpelacions a l'auditori.
• Ús d'exemples i semblances.
• Els sermons mostren una panoràmica de la societat valenciana.

Humanisme

Els humanistes recuperen texts de l'antiguitat clàssica i s'aproximen al llatí clàssic a través de la crítica textual i la comparació. Hi ha una crítica d'idees i de costums.

Petrarca va ser un dels intel·lectuals més importants i influents de l'època; va compondre obres en llatí (epistolari) i en vulgar (poesia).

Bernat Metge: caràcter escèptic, lliure i independent; autor de la nostra literatura medieval més pròxim a l'esperit de l'humanisme. Metge, funcionari de la cancelleria reial, va contribuir a crear un model de prosa culta.

Lo Somni: (a la presó se li apareix el rei mort; vol defensar-se de l'acusació)

1. Mentre dorm se li apareix el rei.
2. Diàleg entre Joan I i Metge: per què mor?
3. Orfeu professa l'amor per Eurídice; atac violent contra la passió i la perversitat femenina.
4. Elogia algunes dones singulars.

Estil: oracions cultes i ràpides i períodes amplis i elegants; adaptació de recursos de la llengua llatina.

La novel·la del segle XV

Novel·les cavalleresques com Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa relaten aventures meravelloses protagonitzades per personatges poc creïbles en alguns casos.

Joanot Martorell planteja la novel·la en la versemblança: herois dins de límits humans, geografia coneguda i identificable.

Curial e Güelfa

Curial e Güelfa: 1435-1462; trobada a la fi del segle XIX; autor desconegut. Estructura: 3 llibres — 1r amor, 2n armes i 3r ciència i saviesa.

1. Joventut de Curial: cavaller pobre que s'enamora de Güelfa, que l'educa.
2. Torneig a Melú; Güelfa retira l'ajuda a Curial.
3. Viatge a Terra Santa i a Grècia; naufraga a Àfrica; captivat durant 7 anys.

Característiques: innovació del gènere de la novel·la; combina accions literàries i ambientació realista i amorosa amb l'erudició i les al·legories de tipus mitològic. Sentimental, amb amor en diferents estrats socials; estil culte.

Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc: circa 1460-1465.

1. Casament del rei d'Anglaterra; Tirant nomenat cavaller.
2. Sicília i Rodes: en socors dels assetjats amb Felip (delfí francès).
3. Imperi grec: a Constantinoble contra els turcs; s'enamora de Carmesina; episodis amorosos, escenes bèl·liques, cortesanes, humor, sensualisme i erotisme.
4. Nord d'Àfrica: Tirant naufraga.
5. Torna a Constantinoble i derrota els turcs; Tirant es posa malalt i mor.

To teatral i solemne i, per altra banda, col·loquial i directe; aspectes còmics i tràgics; història sentimental i eròtica.

Joanot Martorell

Família noble valenciana; cortesà de Martí l'Humà. Quan el rei mor, Martorell no té diners ni influència i ha de fer-se càrrec de la seva família; va vendre algunes possessions i va casar la seva germana, Isabel Martorell, amb Ausiàs March.