Anàlisi de Recursos Expressius i Modalització Textual

Recursos Expressius

Són eines lingüístiques utilitzades per enriquir el discurs:

• La ironia.
• Les preguntes retòriques.
• L’aforisme: que és una sentència que conté un precepte moral o pràctic expressat amb un llenguatge breu i reflexiu.

Veus del Discurs

Identificació dels emissors i receptors dins del text:

Locutor

És la veu interna del text que condueix el discurs, responsable de l’enunciació principal. En un text expositiu-argumentatiu coincideix amb l’autor; en canvi, en un text narratiu-descriptiu és el narrador, que pot ser intern o extern, però no coincideix mai amb l’autor.

Al·locutari

És la persona textual a qui es parla dins del text. En un text expositiu-argumentatiu podria haver-n'hi si el locutor s’adreça a un “tu” concret; en un text narratiu-descriptiu, és el personatge a qui s’adreça un altre personatge.

Enunciadors

Són terceres persones textuals que prenen la paraula, és a dir, que són veus que activen una segona enunciació dins del text.

Modalització

És el fenomen que dóna compte de la manera com l’emissor incorpora a l’enunciat marques de la seua presència. Aquest concepte ens remet al de discurs subjectiu. La subjectivitat d’un discurs és directament proporcional a la quantitat d’elements modalitzadors que conté.

Elements Modalitzadors

• Elements lèxics valoratius de categoria gramatical diferent que tenen com a missió evidenciar els propòsits i les valoracions de l’emissor (substantius).
• Derivacions que expressen un judici subjectiu de grandesa o petitesa, afecte, menyspreu... Són els diminutius, augmentatius, pejoratius i superlatius.
• Dixi personal: pronoms personals i possessius de 1a i 2a persones o desinències verbals de 1a i 2a persones.
• Modalitats oracionals no assertives: interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa.
• Recursos tipogràfics (desenvolupats posteriorment).
• Interjeccions: Ah!, oh!, uf!, hurra!, carall!, diantre!, xe!...
• Unitats fraseològiques com refranys, locucions, frases fetes, maneres de dir.
• Recursos expressius (figures retòriques) com interrogacions retòriques, la ironia...
• Canvi de codi: canvi de llengua o de registre, sovint manifesta una valoració del que es diu.

Tipologia Textual

Expositiu-Argumentatiu

• Àmbit: literari/sociolingüístic/científic
• Gènere: assaig
• Finalitat: XXX

Registre Lingüístic

És una modalitat de la llengua que presenta unes característiques lingüístiques relatives a un àmbit d’ús o un context determinat. El registre es determina pel tema, el tipus de relació entre els interlocutors, el canal i la intenció o propòsit. Podem parlar de sis registres: el vulgar, el col·loquial, l’estàndard, el cientificotècnic, el juridicoadministratiu i el literari.

També es pot classificar com a oriental o occidental.