Guia de paraules compostes i les llegendes catalanes

Les paraules compostes i l'ús del guionet

Una paraula composta està formada per dues paraules i té un significat nou. Hi ha diverses combinacions possibles.

Casos en què s'escriuen amb guionet

• Quan hi ha un punt cardinal: nord-americà, sud-oest.
• En els numerals compostos: per a unir la desena i la unitat, i la unitat i la centena (regla del D-U-C): trenta-quatre, cinc-cents, vint-i-nou.
• En les onomatopeies i els mots repetitius: xino-xano, bub-bub.
• En les compostes amb canvi fonètic: en què el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s o x: cara-xuplat, para-sol, Vila-real.
• Amb accent gràfic: quan el primer element és un mot que du accent gràfic: despús-ahir, mà-llarg.

Resum de les regles del guionet

Les paraules compostes s’escriuen amb guionet en aquests casos:

• Quan hi ha un punt cardinal: nord-americà, sud-oest.
• En els numerals compostos per a unir la desena i la unitat i la unitat i la centena (regla del D-U-C): trenta-quatre, cinc-cents, vint-i-nou.
• En les onomatopeies i els mots repetitius: xino-xano, bub-bub.
• En les compostes en què el primer element acaba en vocal i el segon comença per r, s o x: cara-xuplat, para-sol, Vila-real.
• Quan el primer element és un mot que du accent gràfic: despús-ahir, mà-llarg.

La llegenda: definició i característiques

Una llegenda és una narració, oral o escrita, d’aparença més o menys històrica, que sol barrejar elements reals i elements imaginaris o mitològics.

Principals trets de les llegendes

• Base real i fantàstica: Es basen en elements reals (personatges, monuments, fets històrics...) que són transformats per la tradició en elements imaginaris més o menys fantàstics (dracs, gegants, encanteris...).
• Transmissió de costums: Serveixen per a explicar costums o tradicions que ens han arribat per transmissió oral.
• Funció moralitzadora: De vegades donen un consell o proposen un comportament determinat.

Classificació i autors de llegendes

Les llegendes, segons el tema que desenvolupen, poden ser: religioses, profanes i mixtes. Segons l’origen, es divideixen en: populars o anònimes (de formació més o menys espontània) i erudites o literàries (creades per un autor).

Alguns autors destacats que n’han escrit són: Josep Franco, Carles Cano i Víctor Labrado.