Crítica de la raó pura: Enteniment i Estètica transcendental
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,62 KB
Crítica a l'enteniment
En l'Analítica transcendental, que és la segona part de la Crítica de la raó pura (CRP), Kant fa un estudi crític de l'enteniment, que és la facultat de representar-nos allò que coneixem mitjançant conceptes. Un concepte és la representació abstracta —no intuïció— que es refereix a alguna realitat coneguda.
Percebre intuïcions sensibles és la funció pròpia de la sensibilitat, i la funció pròpia de l'enteniment és comprendre allò percebut per la sensibilitat. La sensibilitat percep intuïcions sensibles estructurades sota les formes a priori de l'espai i el temps. L'enteniment ha de comprendre el que ha percebut la sensibilitat sota aquestes mateixes formes.
Conceptes i judicis
El coneixement inclou:
- Conceptes: realitzen la funció de comprendre.
- Judicis: expressen el coneixement.
Perquè hi hagi coneixement d'un fenomen, aquest s'ha de referir a un concepte. Aquests conceptes poden ser:
- A priori (categories): no procedeixen de l'experiència.
- A posteriori (empírics): provenen de l'experiència.
L'enteniment produeix certs conceptes sense derivar-los de l'experiència. Les categories estan buides i s'han d'omplir amb les dades que provenen de la sensibilitat. Només són vàlides quan són aplicades als fenòmens, allò donat en l'experiència.
L'Estètica transcendental
L'Estètica transcendental és la primera part de la CRP i estudia els elements a priori de la sensibilitat: analitza la sensibilitat i les condicions a priori que la fan possible en l'ésser humà, investigant les condicions necessàries perquè tinguem sensacions.
Espai i temps com a intuïcions pures
La sensibilitat porta a terme una activitat pròpia, que és condició prèvia de la sensació i ordena allò percebut dins l'espai i el temps. Kant afirma que l'espai i el temps són condicions universals i necessàries del coneixement sensible. Els objectes no es poden conèixer fora de l'espai i el temps, ja que sempre que coneixem un objecte a través de l'experiència, ho fem tenint com a referència un marc espaciotemporal.
L'espai i el temps són intuïcions pures que, per si mateixes, no tenen contingut ni matèria i han de ser omplerts per les sensacions. Sols podem tenir experiències sensibles de les coses situant-les en un marc d'espai i temps; per això, són els a priori de la sensibilitat.