Correccions optiques del partenó

Al costat occidental, un segon pòrtic, també hexàstil, donava accés a l’opistòdom, presidir per quatre columnes jòniques altes, a l’interior del qual es guardava el tresor del temple.

Interpretació

El Partenó va ser el gran temple que els atenesos van oferir a la deesa Atena després de derrotar els perses. La seva construcció, durant l’època de Pèricles, va ser l’inici de la reconstrucció de l’Acropoli atenesa, destruïda durant les guerres mèdiques.

Durant el segle
VI dC, el temple va passar de ser Cristíà i es va consagrar a la Saviesa Divina (Santa Sofia). Durant l’ocupació catalanoaragonesa, al Segle XIV, el temple va ser dedicat a Santa María de Cettines, nom amb què es coneixeia la diutat d’Atenes en català medieval. Per la seva importància artística i cultural, era vigilat dia i nit per ordre del rei Pere IV el Cerimoniós.

Sota la domunació turca, dutant el Segle XV, el Partenó es va convertir en mesquita, I durant el Segle XVII, en un polvorói, que va ser destruït parcialment per una bomba veneciana el 1687. Poc temps després, se’n van aprofitatr part dels marbres en la construcció d’altres edificis i, finalment, l’anglès Lord Elgin es ca emportar al seu país algunes de les escultures que decoraven el temple.

La decoració escultòrica, obra de Fídies, ocupava els frontons, en els quals es representaven diversos episodis de la vida de la deessa Atena, com el seu naixement i la lluita amb Posidó per la possessió d’Atenes.

A les mpetopes que decoraven el fris exterior s’hi representaven les quatre lluites mitològiques -la centauromàquia, la guerra de Troia, l’amazomàqui i la gugantomàquia-. El fris que envoltava la cel·la estava esculpit amb la processó de les Grans Pantenees, celebració en honor de la deesa Atena que es feia cada quatre anys.

A l’interior de la naos s’hi guardava la monumental escultura criselefantina, no conservada, de la deessa Atena Pàrtenos, feta també per Fídies.

El Partenó és el millor exemple de la recerca, a través de les matemàtiques, de la perfecció i l’harmonia -paraula graga que significa uníó bella del que és divers-. En aquest sentit, desquen les correccions òptiques utilitzades pels arquitectes amb la finalitat d’aconseguir la perfecció visual de la línia recta.

Les correccions òptiques més importants van ser: la lleugera curvaturaconvexa de l’entaulament i l’estilobat, el lleuger bombament del fust de les columnes (èntasi) i l’augment del gruix i de la separació de les columnes situades als quatre cantons extrems del temple.

Correccions òptiques del Partenó: Els arquitectes Ictino i Calícrates van crear un edifici dotat d'harmonia visual. Van estudiar les proporcions òptimes per corregir els defectes òptics que generen les línies rectes i crear en l'espectador una imatge de perfecció. Perquè en un edifici les línies rectes, horitzontals i verticals, apareguin com a tals no han de ser-ho en realitat. Per buscar la perfecció òptica i la il·lusió perfecta d'horitzontalitat i verticalitat van fer que les columnes convergissin en un punt llunyà.

Per a això les columnes no són completament rectes, a un terç de la seva alçada el fust s'eixampla (èntasi) 2 centímetres, les columnes de les cantonades són un 2,5% més amples que la resta, totes les columnes estan lleument inclinades cap a dins , les columnes no són equidistants entre si i, finalment, l'entablamento i l'estilòbat són lleugerament convexos.

Estil

L’arquitecte principal fou Iktinos, que va escriure un llibre avui perdut, sobre les teories desenvolupades en la construcció del Partenó. Hi desenvolupà la seva idea del que és un temple dòric i com s’ha de modelar l’espai. Al Partenó va introduir-hi novetats dins de l’ordre dòric, que es consideraren revolucionàries, com hem vist anteriorment. Després es construïren els Propíleos, el temple de Nike Àptera, i l’Erectèon, les obres el qual acabaren el 406. Fou quasi mig segle d’activitat constructiva. L’estil segueix el de l’ordre dòric, però amb modificacions. La cel·la dividida en dues parts desiguals i la introducció de trets jònics (el fris interior dels murs de la cel·la i 4 columnes jòniques de l’opistòdom). Les esmentades correccions òptiques per compensar els efectes visuals. La policromia també comentada.