Períodes de la història de l'antiga Grècia

Període arcaic (VII-V aC)

És una periodització de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade va sortir del període anterior, l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus indoeuropees que parlaven distintes variants de la futura llengua grega - aqueus, jonis, doris, eolis, arcadis, superposats sobre els prehel·lènics pelasgs -, que van introduir l'edat del ferro enmig d'una total absència de fonts escrites i una dràstica ruptura cultural enfront de la civilització micènica, la fi de la qual segueix sent objecte de debat, i es van conformar els trets de la civilització grega, que quedarà plenament cristal·litzada en la posterior època clàssica. Entre els segles VIII i VI aC es van desenvolupar les polis, que fins i tot es van expandir per tota la Mediterrània mitjançant la colonització.

Període Clàssic (V-IV aC)

És un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al segle V dC), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana. Encara que aquest període abasta un ample territori i cultures diverses, el concepte d'antiguitat clàssica generalment és utilitzat per referir-se a la visió idealitzada posterior de l'Antiga Grècia i l'Antiga Roma i hi inclou el període d'expansió hel·lenística. És un terme ampli que abasta un llarg període en les àrees dominades per Grècia i Roma, és a dir, s'identifica amb el període grecoromà de l'edat antiga al món grecoromà: la Conca del Mediterrani i el Pròxim Orient.