Glossari d'Arquitectura Romana: Termes Essencials

Glossari de Termes d'Arquitectura i Art Romà

Absis

Recinte o espai de planta semicircular on acaba una estança, una església o una nau.

Amfiteatre

Construcció pròpiament romana de planta el·líptica destinada a espectacles públics, com ara lluites de gladiadors o naumàquies.

Aqüeducte

Obra d'enginyeria romana que consisteix en un conducte artificial per transportar aigua en grans quantitats des de la seva font fins a la ciutat, sovint salvant desnivells mitjançant ponts.

Arc

Element arquitectònic sustentat i de forma curvilínia que cobreix una obertura entre dos punts fixos.

Arc de mig punt

Arc format per una semicircumferència, típic de l'art romà i, posteriorment, del romànic.

Arc de triomf

Monument commemoratiu format per un o tres arcs de mig punt, decorat amb relleus i/o inscripcions al·lusives a victòries militars o fets històrics rellevants.

Basílica

Edifici rectangular romà on s'impartia justícia i es realitzaven transaccions comercials. Posteriorment, el cristianisme va adaptar la seva estructura com a model per a les esglésies.

Bucrani

Ornament arquitectònic que reprodueix el crani d'un bou, sovint decorat amb garlandes i cintes que pengen de les banyes.

Bust

Representació escultòrica de la part superior del cos humà, que inclou el cap, les espatlles i part del tors.

Cassetons

Cadascun dels compartiments de forma quadrada, rectangular o poligonal, generalment enfonsats, que decoren un sostre o l'intradós d'una volta. Poden ser llisos o amb relleus.

Càvea

Graderia en forma d'hemicicle destinada als espectadors, característica dels teatres, amfiteatres i circs. A l'època romana es dividia en tres zones segons la classe social: ima cavea (nobles), media cavea (classe mitjana) i summa cavea (classe modesta).

Circ

Edifici públic de l'antiga Roma, de forma rectangular allargada amb extrems semicirculars, destinat a les curses de carros i quadrigues. L'arena estava dividida longitudinalment per un mur central anomenat spina, decorat amb escultures.

Ordre compost

Ordre arquitectònic creat pels romans que combina elements de l'ordre jònic (volutes) i del corinti (fulles d'acant) en el capitell.

Cúpula

Volta de forma semiesfèrica que cobreix un espai de planta circular, quadrada, poligonal o el·líptica.

Domus

Casa unifamiliar romana, generalment luxosa, on vivien les famílies de la classe alta.

Dovella

Cadascuna de les peces en forma de tascó que es disposen radialment per construir un arc o una volta.

Fòrum

Plaça principal de les ciutats romanes, on se celebrava el mercat i es concentraven els edificis públics i religiosos més importants. Normalment se situava a la intersecció de les dues vies principals: el cardo maximus i el decumanus maximus.

Frontó

Coronament triangular d'una façana, un pòrtic, una finestra o un portal, delimitat per una cornisa.

Lesena

Faixa vertical i plana, lleugerament ressaltada sobre una façana exterior, que té una funció principalment decorativa més que estructural.

Mosaic

Tècnica artística per decorar superfícies, com paviments o murs, mitjançant la combinació de petites peces anomenades tessel·les (de pedra, vidre, ceràmica, etc.) de diferents colors per formar dibuixos. Alguns tipus són:

• Opus tessellatum: fet amb tessel·les cúbiques i regulars, totes de la mateixa mida.
• Opus vermiculatum: fet amb tessel·les molt petites que permeten definir contorns i figures amb gran precisió, seguint les línies del dibuix.
• Opus sectile: fet amb peces de marbre de diferents mides i formes irregulars, tallades per encaixar i formar dibuixos geomètrics o figuratius.

Opus caementicium

Morter romà, similar al formigó actual, fet amb una barreja de calç, sorra, aigua i còdols o altres materials petris. Va ser clau en la construcció de grans estructures.

Planta basilical

Tipus de planta arquitectònica rectangular que consta d'una, tres o cinc naus, sent la central més alta i ampla que les laterals.

Planta circular

Planta arquitectònica que té forma de cercle, també anomenada de planta central.

Pseudoperípter

Tipus de temple clàssic romà en què les columnes del peristil estan adossades als murs laterals de la cel·la, en lloc de ser exemptes.

Prosceni

Part de l'escenari d'un teatre romà situada entre la vora de l'orquestra i la façana escènica (frons scaenae).

Termes

Edificis romans destinats a banys públics. Incloïen un circuit de piscines d'aigua calenta (caldarium), tèbia (tepidarium) i freda (frigidarium). A més, solien disposar d'espais per a la gimnàstica, biblioteques i zones de reunió social.

Tessel·la

Cadascuna de les petites peces de pedra, vidre o ceràmica de colors que s'utilitzen per compondre un mosaic.

Timpà

Espai triangular delimitat per les cornises d'un frontó, sovint decorat amb escultures o relleus.

Ordre toscà

Ordre arquitectònic d'origen etrusc, adoptat i difós pels romans. Es caracteritza per un fust llis, una base simple i un capitell geomètric sense decoració.

Volta

Estructura arquitectònica de forma corba que serveix per cobrir un espai entre murs, pilars o columnes.

Volta de canó

Volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal. La seva secció té forma de semicercle.

Vomitori

Cadascuna de les portes i passadissos que donaven accés a les grades (cavea) i permetien una ràpida entrada i sortida del públic en teatres, amfiteatres i circs romans.