August de Prima Porta: Anàlisi, Fitxa Tècnica i Significat
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,62 KB
August de Prima Porta (Fitxa 19)
Fitxa Tècnica
- Autor: Desconegut
- Cronologia: 19 a.C.
- Estil: Romà imperial
- Localització: Museu Vaticà
- Tipologia: Escultura exempta (de volum rodó) dempeus
- Material: Original de bronze, còpia romana de marbre
- Tècnica: De la fosa o de la talla
Context Històric
Octavi August va ser el primer emperador de Roma que posà fi a les guerres civils i començà un període de pau i prosperitat anomenat Pax Romana durant gairebé dos segles. Al mateix temps, va dur a terme un seguit de reformes en l’administració.
En l’art, i concretament en l’escultura, també es van registrar canvis importants. En època republicana predominava el realisme extrem, però durant l’Imperi, la influència grega es va deixar sentir, especialment en els retrats dels emperadors, que seran idealitzats. Per aquest motiu, August va ser representat diverses vegades com a cap militar, com a Pontífex Màxim i com a senador.
Característiques Generals de l'Art Romà
- Caràcter eclèctic (barreja de diferents influències) de l’art romà.
- Ús de materials nobles com el marbre.
- El mateix August s’enorgullia de transformar la vella Roma de maó en una bella Roma de marbre.
- Els romans van introduir nous gèneres en l’escultura, com són:
- Els retrats.
- El relleu històric, les columnes commemoratives i els arcs de triomf.
- La monumentalitat: A diferència de les obres gregues que eren fetes a mida humana (segons el cànon), les obres romanes eren colossals per tal de demostrar la grandesa de Roma.
- De déus humanitzats a humans divinitzats: Si a la Grècia clàssica s’intenta humanitzar els déus, ara, durant l’Imperi, succeeix tot el contrari: l’art romà intentarà divinitzar l’emperador (Exemple: l'August de Prima Porta).
Anàlisi Formal
L’escultura representa l’emperador dempeus sobre un pedestal. Al costat de la cama dreta hi ha la figura de Cupido sobre un dofí, un recurs que a l’original de bronze no hi era i que servia per sostenir l’enorme pes de l’escultura de marbre.
Amb el braç esquerre, August sosté la túnica, mentre que amb el braç dret portava una llança avui en dia desapareguda.
Aquesta obra és una composició oberta que es caracteritza per l’ús del contrapposto, que consisteix a elevar el maluc dret i flexionar la cama esquerra. A diferència del model grec, no intenta reproduir la bellesa ideal, sinó que intenta ser més realista. Aquest realisme s’aprecia en els plecs de la roba, que utilitza la tècnica dels draps molls. També cal destacar el detallisme en la cuirassa de l’emperador.
Aquesta idealització (o classicisme) no s’observa a la part posterior de la figura, ja que l’obra estava pensada per ser col·locada a la paret en una fornícula (unifacialitat). Originàriament, el marbre estava policromat amb colors vius, avui en dia desapareguts, i hi predominen les línies verticals.
Anàlisi del Contingut i Iconografia
En aquesta escultura s’escenifica el moment en què l’emperador August, vestit com un general romà, alça el braç i arenga les tropes cap a la victòria.
L’emperador, dempeus, exhibeix una cuirassa amb relleus d'alt valor iconogràfic:
- Apareixen dos personatges que representen les dues províncies pacificades per Octavi August.
- També s'hi pot observar el seu fillastre, Tiberi, així com Diana i Apol·lo, dues divinitats protectores de la casa imperial.
- Apol·lo porta un carro cap al sol i Diana porta una torxa i una urna que va cap a la lluna.
Cal destacar que, mentre que en l’original de bronze August anava calçat, en la còpia de marbre apareix descalç, igual que Cupido. Aquest detall representa el caràcter diví de l’emperador.
La funció principal de l'obra era propagandística, tant per exaltar la figura d’August i la seva família com per glorificar l’Imperi.
Models i Influències
Aquesta obra va agafar com a model l’escultura grega clàssica, especialment el Dorífor de Policlet. També va rebre influències de l’escultura funerària etrusca, amb el seu realisme, com es veu en el retrat de Luci Juni Brut.
Aquest tipus d’escultura es va convertir en un model molt imitat durant l’Imperi Romà (Exemple: Retrat a cavall de Marc Aureli).