Cop d'Estat del 1936: Inici de la Guerra Civil a Espanya

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Historia

Escrito el 30 de Enero de 2025 en catalán con un tamaño de 4,68 KB

Preparació del cop d'estat

La preparació del cop d'estat va estar a càrrec del general Emilio Mola, cap de la Unió Militar Espanyola (UME).

Suport: Requetès, moviments antirepublicans i part de l'exèrcit.
Acció ràpida: Recórrer a la violència.
S'avança al 18 de juliol: Efecte emocional per l'assassinat de José Calvo Sotelo.
Connexió amb la trama civil: Financers i terratinents com Joan March i el diari ABC atorguen un hidroavió.

Resposta de la societat civil:

17 de juliol: Inici de la revolta militar a Melilla amb Juan Yagüe. Franco s'hi uneix des de Canàries.
18 de juliol: Inici a la península. Conquesta de Sevilla (Queipo de Llano), Pamplona (Mola) i Mallorca (Manuel Goded). Cabanellas a Saragossa.
Afusellaments de caps militars i fidels a la República: Tergiversació de la legalitat i violència generalitzada. Cas de Domingo Batet i Miguel Núñez de Prado, afusellats per rebel·lió militar malgrat la seva participació en els fets del 6 d'octubre.
La conspiració només té èxit a una part d'Espanya: Castella i Lleó, Galícia, Andalusia (Sevilla), nord-est i part d'Aragó. El país queda dividit el 20 de juliol.

Dos bàndols:
- Rebels insurrectes (nacionals, interior citat).
- Republicans (rojos, ciutats més importants, amb més indústria i població on el cop d'estat fracassa).

A Barcelona, el 19 de juliol el pla militar pretenia ocupar llocs estratègics com casernes militars, institucions i comunicacions.

Es topen amb la resistència de la CNT-FAI, la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil (només a l'inici). S'aixequen barricades a Barcelona.
S'atura els militars nacionals revoltats: Fracàs de la comandància general i de Fernández Burriel.
L'actuació de Goded des de Mallorca també fracassa: Es troba un panorama desfavorable i fa una al·locució per ràdio demanant la rendició. El fracàs s'estén per altres llocs de Catalunya.
Els anarquistes prenen el control de casernes, carrers i comunicacions (resistència i revolució).

Crema d'edificis religiosos, assassinats i revenges personals. Control obrer.
Inici de la revolució: Creació de comitès locals i provincials que prenen el poder d'administracions, ajuntaments, institucions i assistència social (20 de juliol).
Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya: Control (21 de juliol) juntament amb les milícies populars (columnes Durruti, Macià-Companys, Carles Marx).

Zona franquista i zona republicana.

Dualitat de poders: El govern central, el català i els ajuntaments representaven la legalitat política, però a la pràctica hi havia un control paral·lel popular (comitès i milícies populars, amb abusos de poder).
Canvis de govern:
- Casimiro Quiroga dimiteix després de no pactar amb Mola.
- Diego Martínez Barrio el succeeix, però també dimiteix.
- José Giral (del partit d'Azaña) assumeix el càrrec.
Comença la Guerra Civil i la revolució de les classes populars: La població civil queda forçada a pertànyer a un bàndol malgrat els seus ideals. Lluita per la subsistència (misèria civil) i persecució a gent oposada als ideals del bàndol. Continus bombardejos.

Inexistència de l'exèrcit (llicenciament de soldats, dissolució de l'exèrcit, ja que no es pot confiar en el de la zona). Presència de la txeca.
Creació de milícies populars: Exèrcit republicà integrat per civils voluntaris, amb assessorament militar, organitzats per partits i sindicats d'esquerra. No professionals, antiquat (columnes Durruti, Macià-Companys, Carles Marx).
Olimpíada Popular: Atletes, en protesta per Berlín 1936, lluiten per la República.

Violència, assassinats, afusellaments i fosses comunes (repressió del cop d'estat).

Alcaldes, governadors i altres republicans (autoritats republicanes) són afusellats.
Exèrcit oficial, modern, potent i organitzat. Presència de la txeca.