Context Històric del Segle XIV: Crisi, Corona d'Aragó i Humanisme

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en español con un tamaño de 3,35 KB

Context Històric del Segle XIV

El segle XIV es va caracteritzar en bona part d’Europa per un cert estat de crisi, marcat per les guerres, la fam i la pesta. No és estrany que diferents veus, com el metge i teòleg Arnau de Vilanova, anunciessin la fi del món.

Un dels fets més conflictius del segle XIV va ser el Cisma d'Occident, amb tres seus papals: Roma, Avinyó i Pisa. Els diferents estats europeus van donar suport a l'un o l'altre en funció dels seus interessos polítics.

L'últim papa d'Avinyó, Benet XIII, va tenir el suport de la Corona d'Aragó, que va continuar expandint la seva influència política i la seva activitat comercial pel Mediterrani. Aquesta va viure un període de creixement i estabilitat fins a mitjan segle XIV. A partir del segon terç del segle, van comparèixer la fam i la pesta i, a més a més, es van produir conflictes bèl·lics com la Guerra de la Unió i la dels Dos Peres.

El Regnat de Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós va regnar més de la meitat del segle XIV. Sota el seu mandat, va organitzar amb tot detall el funcionament de la cort, la cancelleria i altres institucions de la Corona. A més a més, en va crear d'altres, com ara la Generalitat, que era la delegació permanent de les Corts a Catalunya, València i Aragó.

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós es va impulsar l'activitat de la Cancelleria Reial i s'hi van incorporar com a funcionaris persones d'alta cultura. Això va permetre, d'una banda, la creació d'un model de llengua comuna, apte per al registre estàndard; i, de l'altra, que la cancelleria fos un centre de cultura, capaç d'importar les innovacions filosòfiques i artístiques d'arreu d'Europa.

La Influència de l'Humanisme

L'humanisme és un corrent filosòfic que va néixer a Itàlia al començament del segle XIV i es basava en una nova lectura dels clàssics grecollatins. L'humanisme va canviar la concepció de l'home, que es posava al centre de les coses, i del coneixement, que no depenia estrictament de la lectura de la Bíblia.

Els italians Dante i Petrarca es consideren precedents literaris de l'humanisme. Gràcies a la Cancelleria Reial, l'humanisme va començar a exercir la seva influència en la Corona d'Aragó.

El Pes de la Religió

La influència de l'humanisme va arribar a una part molt menuda de la població: la noblesa, els funcionaris de la cancelleria o l'alta burgesia. En canvi, la gran majoria de la societat mantenia una profunda religiositat popular, que es va veure enfortida per les pors i els patiments que van provocar les calamitats del segle XIV, en particular la pesta.

El poder polític va voler aprofitar aquesta religiositat al seu favor i, durant el segle XIV, es van organitzar processons institucionals que van tenir una gran importància, així com la predicació, duta a terme sobretot per membres de dos ordres monàstics: dominics i franciscans. El valencià Sant Vicent Ferrer és un dels principals predicadors europeus del moment.