Context històric i característiques del Barroc: desengany, contrast i provocació

Context històric i característiques del Barroc

Context històric i característiques del Barroc: el Barroc és el període de la història de l'art i de la literatura occidental comprés entre el Renaixement i el Neoclassicisme.

Context històric

L'entusiasme general per la vida i l'optimisme renaixentista es perden a causa de les guerres religioses a Europa, i deixen pas al sentiment pessimista i al desengany barroc. El sentiment de frustració és més accentuat a la península Ibèrica.

La política imperialista de la corona espanyola del segle XVI ha causat greus conseqüències en el segle XVII: una gran part de la riquesa americana va a parar a Anglaterra i als Països Baixos; la misèria s'apodera de la societat espanyola a força de pagar alts tributs per sufragar les contínues guerres. A partir del Concili de Trento, la Contrareforma imposa una espiritualitat dogmàtica i repressiva.

Durant el regnat de Felip III hi ha l'expulsió dels moriscos (1609), la qual cosa implica un trasbals econòmic i social total per al Regne de València. En aquest regnat i en els de Felip IV i de Carles II (que governen mitjançant validos), se sumen les derrotes a l'estranger: la independència d'Holanda, la independència de Portugal i, per la Pau dels Pirineus (1659), Felip IV cedeix a França, sense l'aprovació de les corts catalanes, territoris catalans (les comarques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i la meitat de la Cerdanya).

L'art barroc i el Renaixement

Els historiadors creuen que l'art barroc és una accentuació de l'art renaixentista, i fa servir les mateixes estrofes que el Renaixement va introduir. Tanmateix, penso que el Barroc es pot interpretar com una oposició al Renaixement, ja que el pensament barroc és pessimista a causa dels fets socials i polítics explicats en l'apartat anterior.

Trets barrocs

a) El desengany i la frustració que sent la societat barroca provoquen que s'infravalori la vida terrenal, i que es tingui obsessió pel pas del temps i la brevetat de la vida, que acaba irremeiablement en la mort.

b) Davant aquest pensament, els artistes barrocs adopten dues actituds vitals: la inconsciència o la consciència de la situació real.

c) Es creu que a la cort hi ha perills i lluites amagats, i les virtuts cortesanes són la reserva i el dissimul.

d) L'objectiu principal de l'art barroc és la provocació (per a manifestar el malestar vital): impressionar de manera molt viva la sensibilitat i la intel·ligència del receptor.

e) S'aconsegueix aquesta provocació mitjançant l'exageració, l'artifici, l'extravagància, el dinamisme, la complicació i l'enginy. Entre els recursos literaris que els autors barrocs fan servir per a provocar aquesta complicació es troben les imatges (símil, metàfora i símbol), l'hipèrbaton i, sobretot, la hipèrbole.

f) L'exageració temàtica es produeix en dos sentits: el realista, pel qual s'arriba a la caricatura; i l'idealista, pel qual s'arriba a la bellesa absoluta.

g) Una altra manera d'expressar la desconfiança per la vida i les falses aparences i, alhora, mostrar la complicació de la realitat, és mitjançant el contrast i el joc d'oposats:

• Temàtics: vida/mort, insignificància/grandiositat, llum/ombra, delicadesa/grolleria, aparença/realitat…
• D'actitud: inconsciència/consciència de la realitat.
• Formals: amb l'ús dels recursos literaris de l'antítesi, de la paradoxa i de l'oxímoron, o contradicció entre el significat de l'adjectiu i el del substantiu al qual acompanya.