Biodiversitat, Paisatges i Impacte Ambiental a Espanya

Biodiversitat i dominis vegetals

La biodiversitat a la península Ibèrica s'explica per la seva localització a l'extrem sud-occidental, que permet la presència de dos grans dominis vegetals: l'atlàntic i el mediterrani. A les illes Canàries, en canvi, predomina el domini macaronèsic de caràcter tropical.

• Efecte refugi: Durant els períodes glacials, la península va servir de refugi a espècies vegetals i animals europees. Pel baix nivell oceànic, diverses espècies africanes van travessar l'Estret de Gibraltar, generant noves espècies per adaptació.
• Sistemes muntanyosos: La presència de relleu reprodueix en altitud la gradació vegetal que es dona entre el nord i el sud d'Europa.

Acció antròpica i paisatge

L'acció antròpica és la intervenció de l'ésser humà, que ha transformat el paisatge natural substituint boscos per camps de conreu i àrees urbanes. El paisatge és el resultat de la combinació dinàmica d'elements abiòtics, biòtics i antròpics.

Gestió del territori

La gestió demana conèixer les interrelacions entre els elements del paisatge per deduir la seva evolució, detectar problemes i aplicar solucions. És necessari planificar per garantir un ús racional i sostenible.

Tipus de paisatges

• Paisatge natural: Resultat de la interacció d'elements abiòtics i biòtics, sense intervenció humana.
• Paisatge oceànic: Localitzat a Galícia, la Serralada Cantàbrica, els Pirineus i el Sistema Central. Destaca el bosc caducifoli (roure i faig) i la landa en zones d'alta muntanya.
• Paisatge vegetal mediterrani: L'alzinar i les sureres són les formacions més extenses. És un bosc escleròfil adaptat a la calor i sequera. L'acció humana ha afavorit matollars com màquies i garrigues.
• Paisatge vegetal de les Canàries: Vegetació escassa, matollar costaner (tabaiba i cardó), laurisilva i pi canari.
• Paisatge vegetal de muntanya: Es divideix en pisos (subalpí, alpí i nival) amb espècies com el pi negre, l'avet, el rododendre, líquens i molses.

Cultura i evolució del paisatge

La cultura és el conjunt de valors, normes i sistemes d'una societat. Es fonamenta en el medi natural, l'estructura social, les creences i els mitjans de comunicació.

Evolució dels paisatges culturals

L'etapa preindustrial era estable, però la industrialització va accelerar l'explotació del medi. La globalització actual amenaça els paisatges culturals anteriors, fet que motiva la seva conservació mitjançant el Pla Nacional de Paisatge Cultural.

Espais naturals protegits

Espanya destaca per la seva diversitat d'ecosistemes. Les figures de protecció inclouen:

• Parcs nacionals o regionals: Ecosistemes poc alterats.
• Parcs naturals: Valor natural compatible amb acció antròpica controlada.
• Reserves naturals: Protecció especial per a ecosistemes fràgils.
• Reserves de la biosfera: Projecte de la UNESCO per a la conservació de la biodiversitat.

El paisatge a Catalunya

L'Observatori del Paisatge de Catalunya assenyala canvis profunds deguts al creixement econòmic i la globalització. Els objectius de qualitat busquen paisatges ben conservats, heterogenis i dinàmics.

Repercussions ambientals

• Canvi climàtic antropogènic: Variació del clima motivada per l'activitat humana.
• Efecte hivernacle: Fenomen natural que reté la calor, però que s'ha vist alterat.
• Escalfament global: Augment de la temperatura que provoca el desglaç, l'augment del nivell del mar i la pèrdua d'espècies.
• Destrucció del paisatge: Inclou la pluja àcida, el desboscament, l'erosió, la desertificació i els incendis.

Finalment, l'empremta ecològica mesura el consum de recursos per persona, mentre que les cimeres climàtiques busquen acords internacionals per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.