El Regeneracionisme i la crisi de la Restauració (1898-1923)

HistoriaActualizado el 3,34 KB

Resumen

El document repassa el Regeneracionisme i la crisi del sistema de la Restauració entre 1898 i 1923. Explica les tensions entre civilisme i militarisme, la Setmana Tràgica, la guerra del Marroc, la crisi de 1917 i la Mancomunitat de Catalunya. També recull el pistolerisme, la Vaga de la Canadenca i el catalanisme durant la dictadura de Primo de Rivera.

Puntos clave

  • El Regeneracionisme, amb figures com Joaquín Costa, Lucas Mallada i Macias Picavea, volia combatre el caciquisme, la corrupció i l'oligarquia, sota el lema "Escola i rebost".
  • L'incident del Cu-cut! (1905) va derivar en la Llei de Jurisdiccions (1906), símbol de la tensió entre civilisme i militarisme.
  • La Setmana Tràgica (1909) va ser una revolta popular contra l'enviament de tropes al Marroc que va acabar amb l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia i la caiguda del govern de Maura.
  • La crisi de 1917 va tenir tres vessants: militar (Juntes Militars de Defensa), política (Assemblea de Parlamentaris a Barcelona) i obrera (vaga general de la CNT i la UGT).
  • La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925), presidida inicialment per Prat de la Riba, va agrupar les quatre diputacions i va impulsar infraestructures, educació, cultura i la normalització del català.
  • Durant la dictadura de Primo de Rivera es va il·legalitzar la Lliga, es va dissoldre la Mancomunitat i el 1930 es va fundar ERC.

Ponte a prueba

Regeneracionisme i la Crisi de 1898

El Regeneracionisme va sorgir amb l'objectiu de modernitzar el país eliminant la ignorància, el caciquisme, la corrupció i l'oligarquia. Figures com Joaquín Costa, Lucas Mallada i Macias Picavea van defensar la moralitat en la gestió pública, la reforma de l'Estat, el foment de la riquesa, l'impuls de l'ensenyament públic i l'oblit de les glòries del passat. El seu lema era: “Escola i rebost”, oposant-se a l'oligarquia, els cacics i el sufragi falsificat.

Civilisme vs. Militarisme (1902-1907)

La tensió entre el civilisme i el militarisme va marcar l'inici del segle XX. L'incident del Cu-cut! (1905), on oficials de la guarnició de Barcelona van assaltar la seu del setmanari satíric i del diari La Veu de Catalunya per un acudit antimilitarista, va derivar en la Llei de Jurisdiccions (1906).

El Pacte del Pardo i la Crisi del Marroc

Durant el període 1907-1912, Maura va intentar estructurar un estat fort, però el fracàs a la guerra del Marroc i la Setmana Tràgica van marcar el seu govern. Cronologia del Marroc:

  • 1906: Conferència d'Algesires.
  • 1908: Fracassos al Monte Gurugú i al barranc del riu Lobo.
  • 1913: Ocupació de Tetuan.
  • 1921: Desastre d'Annual (Expedient Picasso).
  • 1925: Desembarcament d'Alhucemas.

La Crisi Múltiple de 1917

La crisi de 1917 va desestabilitzar els partits dinàstics. Es va produir una triple crisi:

  • Militar: Creació de les Juntes Militars de Defensa.
  • Política: Assemblea de Parlamentaris a Barcelona (Lliga Regionalista) exigint Corts Constituents.
  • Obrera: Vaga general convocada per la CNT i la UGT.

La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

Presidida inicialment per Prat de la Riba, la Mancomunitat va agrupar les quatre diputacions catalanes. Tot i no tenir competències polítiques ni poder legislatiu, va realitzar una obra de govern fonamental en infraestructures, educació, cultura i la normalització de la llengua catalana amb l'Institut d'Estudis Catalans i la tasca de Pompeu Fabra.

La Setmana Tràgica (1909)

Els fets de Barcelona van ser una revolta popular contra l'enviament de tropes al Marroc. La repressió posterior va culminar amb l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia, provocant la caiguda del govern de Maura.

Anarcosindicalisme i Pistolerisme

Després de la Primera Guerra Mundial, la conflictivitat social va augmentar. La Vaga de la Canadenca (1919) va ser un punt d'inflexió. El conflicte entre la patronal i els sindicats va derivar en el pistolerisme, amb la Llei de Fugues i l'assassinat de líders com Salvador Seguí.

Catalanisme i Dictadura

Durant la dictadura de Primo de Rivera, es va il·legalitzar la Lliga i es va dissoldre la Mancomunitat. El 1922 va néixer Estat Català amb Francesc Macià, que va intentar la invasió des de Prats de Molló (1926). Finalment, el 1930 es va fundar ERC.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Quins eren els objectius del Regeneracionisme?

El Regeneracionisme pretenia modernitzar el país eliminant la ignorància, el caciquisme, la corrupció i l'oligarquia. Defensava la moralitat en la gestió pública, la reforma de l'Estat i l'impuls de l'ensenyament públic.

Què va ser la Setmana Tràgica?

Va ser una revolta popular a Barcelona contra l'enviament de tropes al Marroc, l'any 1909. La repressió posterior va culminar amb l'execució de Francesc Ferrer i Guàrdia i va provocar la caiguda del govern de Maura.

Quines competències tenia la Mancomunitat de Catalunya?

No tenia competències polítiques ni poder legislatiu, però va realitzar una obra de govern en infraestructures, educació i cultura, i en la normalització de la llengua catalana.

Ponte a prueba

Tarjetas de repaso

Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.

Test

1. Quin era el lema del Regeneracionisme?
2. Quina llei va derivar de l'incident del Cu-cut! (1905)?
3. Qui va ser executat arran de la Setmana Tràgica?
4. Quines tres vessants va tenir la crisi de 1917?
5. Qui presidia inicialment la Mancomunitat de Catalunya?
6. Quin fet va ser un punt d'inflexió en el conflicte social després de la Primera Guerra Mundial?

Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.