Què és el Iusnaturalisme? Definició, tipus i fonaments

Què és el Iusnaturalisme?

El Iusnaturalisme és la doctrina que defensa l'existència de lleis naturals universals aplicades a la societat. El trobem en l'àmbit del dret i l'ètica, i constitueix la fonamentació última de les lleis positives i les normes morals en una legitimitat universal d'ordre superior (ja sigui diví o natural).

Tipus de Iusnaturalisme

Podem distingir tres tipus principals:

• Teològic: Medieval, basat en la figura de Déu.
• Antropològic: Modern, basat en la natura humana.
• Cosmològic: Contemporani, basat en les aportacions científiques del segle XIX.

1. Iusnaturalisme Teològic

Es divideix en dues corrents:

Intel·lectualisme (Tomàs d'Aquino)

Conté tres legalitats:

• Llei eterna/divina: Producte de la saviesa perfecta de Déu, que ho governa tot. Només la coneixen Déu i els sants.
• Llei natural: Principis descoberts per la raó humana. La llum natural de la raó és una participació en la raó divina, permetent intuir la llei divina.
• Llei humana (o positiva): Llei escrita que forma part d'un codi i té com a finalitat regir el comportament humà, intentant acostar-se al màxim a la llei natural.

Voluntarisme (Guillem d'Occam)

Es basa en la voluntat divina. Déu ha parlat en el text sagrat; per saber què diu, s'ha de llegir la Bíblia i obeir-la, ja que la raó humana és imperfecta i limitada.

2. Iusnaturalisme Antropològic

Sorgeix a partir del segle XVI i presenta dues formes:

• Naturalisme: Es busquen els principis del dret i la moral en allò més característic de la natura humana: la racionalitat (seny) i els instints o inclinacions.
• Contractualisme: L'origen de la societat es basa en un pacte o contracte firmat per individus lliures, racionals, autònoms i iguals, que obliga a tots a respectar els drets i les llibertats dels altres.

3. Iusnaturalisme Cosmològic

Sorgeix en l'edat contemporània. Entén que hi ha un ordre natural immutable amb lleis universals i racionals que l'ordre social o moral ha de respectar. Té dues versions:

• Historicista: La història explica les lleis, és a dir, reprodueix l'ordre natural o racional (Hegel, Comte...).
• Biològic: Neix a partir de la teoria de l'evolució, entenent que les relacions humanes (socials, polítiques, econòmiques) reprodueixen les naturals.