Introducció a la Filosofia: Conceptes i Preguntes Clau

Què és la Filosofia?

La filosofia és una actitud crítica i analítica davant la realitat, una actitud que ens ha d’impulsar a pensar per nosaltres mateixos, i sense acceptar cap explicació si no hi ha una justificació prou sòlida. Prové del grec i significa amor pel coneixement, desig de saviesa.

Saber, Opinió i Creença

Saber, opinió i creença són graus de coneixement. Opinió és tot contingut que jo vull acceptar com a veritat, tot i que no tingui cap raó que ho confirmi (Déu existeix). Creença és allò del qual estem gairebé segurs que és veritat i tenim bones raons per creure-ho, però no tenim arguments que demostrin definitivament la seva veritat (No tots els alumnes de 1r acabaran un grau universitari). I saber és aquell contingut de coneixement del qual tenim raons prou contundents com per assegurar-ho rotundament (els teoremes matemàtics).

Les Preguntes Kantianes i l'Ésser Humà

Com creus que estan relacionades les tres preguntes kantianes amb la pregunta: què és l'ésser humà?

Què som nosaltres? Aquesta pregunta aparentment senzilla en realitat amaga preguntes difícils de contestar. I Kant (filòsof del segle XVIII) deia que aquesta pregunta amaga tres preguntes diferents:

1. Què puc conèixer? Una pregunta que es projecta des de l'individu cap el món, que s'interroga per tot el que ens envolta i que demana comprendre la realitat.
2. Què he de fer? Aquesta pregunta busca entendre què m'està permès fer, què és adequat i què no, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu.
3. Què puc esperar? L'ésser humà necessita trobar un sentit a la seva existència.

La Perspectiva Històrica en el Coneixement

1.-Creus que és important la perspectiva històrica quan analitzem el coneixement humà? Per què? Justifica la teva resposta.

Sí, és important per conèixer com han pensat els filòsofs al llarg de la història, per saber què els ha ocupat i, a més, per no caure en els mateixos errors que ja han comès altres abans, és a dir, per créixer a partir dels errors del passat.

Què és una Proposició?

Què és una proposició i quan creus que una proposició serà una proposició justificada? Una proposició és, en general, una frase que afirmarà alguna cosa sobre la filosofia, un judici. Aquestes estaran justificades quan trobem arguments o proves que ens ajudin a admetre-les com a certes.

Mirada, Sorpresa i Pregunta

Mirada, sorpresa i pregunta. Creus que aquestes tres paraules poden definir l'activitat de la filosofia? Justifica-ho.

Sí; mirada, sorpresa i pregunta defineixen l'activitat de la filosofia.

L'ésser humà és l'únic que té consciència de què existeix i que deixarà d'existir. En la seva vida guardarà molts records, però el primer sempre serà la consciència del jo i el fet de pertànyer a un entorn. El procés de coneixement sempre va del més proper a l'individu (el propi individu, la família...) cap al més llunyà (el fet de viure en comunitat, per exemple).

Dit això, el coneixement està relacionat amb l'individu i amb el seu entorn, condicionat per la mirada, la sorpresa i la pregunta. Aquests tres condicionants (amb relació amb la filosofia pel fet de tenir l'objectiu d'aconseguir uns nous coneixements) es descriuen de la següent manera:

1. Mirada, primerament, és a dir, observar i captar informació de l'entorn. Implica una sensibilitat.
2. Sorpresa, genera un interès per allò desconegut (aprehendre; conèixer sense fer judici o sense afirmar ni negar).
3. Pregunta, finalment, que es produeix quan obtenim el coneixement.

Conclusió: diem que aquests tres aspectes defineixen l'activitat de la filosofia, perquè aquesta s'ocupa de buscar una explicació a aquelles preguntes plantejades per l'ésser humà, que són fruit de la seva curiositat d'entendre-ho i conèixer-ho tot; les quals, a la vegada, són fruit d'una mirada i una sorpresa interessada.

El Pensament Mític o Religiós

Explica les característiques del pensament mític o religiós que creguis més destacades.

Les característiques del pensament mític són les següents:

1. La realitat és caprici dels déus, que s'expressa en forma de forces catastròfiques i incomprensibles per l'ésser humà.
2. Cadascun dels déus (en el politeisme) representa una força natural.
3. Els éssers humans estan sotmesos al caprici dels déus.
4. La voluntat dels déus s'expressa en narracions o relats que anomenem mites. Aquests són elaborats per personatges propers als déus (profetes, sacerdots...) i formen part de la cultura i memòria col·lectiva d'un poble.
5. Aquesta memòria col·lectiva és etnocèntrica (el propi poble o ètnia és el centre del món).
6. El saber mític és irracional (no es discuteix ni es reinterpreta, senzillament s’assumeix).
7. El saber mític és normatiu (estableix una sèrie de normes, lleis, valors i conductes acceptades, i que generalment impliquen una recompensa posterior).
8. La religió legitima un determinat poder polític i un ordre social que, generalment, manté sotmès al poble.

Filosofia i Pensament Religiós

Quina relació creus que ha tingut la filosofia i el pensament religiós al llarg de la història? Justifica-ho.

La filosofia és una contraposició a la religió, és a dir, dóna una explicació diferent als fenòmens que ens envolten (sense incloure a éssers sobrenaturals). Tot i així, la filosofia i la religió no es van deslligar del tot, sempre han mantingut una certa relació. N'és un exemple la utilització de termes i formes d'expressió religioses en la primera filosofia (causa de ser l'única eina que tenien per explicar els fenòmens naturals). Malgrat això, amb el pas del temps s'han anat separant cada cop més: la religió dona per suposats una sèrie de "coneixements", però realment no deixen ser opinions; i, en canvi, la filosofia busca respostes racionals a les preguntes dels éssers humans (en altres paraules, busquen que l'arkhé de la physis es trobi en la pròpia phyisis).

Característiques de la Primera Filosofia

Quines són les característiques que tenia la primera filosofia?

1. És un saber racional, és a dir, busca arguments i proves perquè parteix de què qualsevol coneixement és discutible.
2. Neix com a saber universal, estudia l'individu i el tracta en la seva totalitat.
3. És un saber radical (pretén arribar fins les arrels del coneixement buscant veritats i no donant res per suposat).
4. Intenta ser una explicació última (finalitat).
5. No és transcendental (no busca ni s'ajuda d'éssers aliens a la nostra physis per respondre les seves preguntes).
6. És un saber normatiu perquè també ens dona pautes individuals i col·lectives de comportament, com l'ètica i la política.

La Definició de Filosofia de Pitàgores

Explica la definició de filosofia que va oferir Pitàgores de Samos. Creus que hauríem de recuperar aquest significat? Per què?

Diferencia un savi (algú que creu que ho sap pràcticament tot) d'un amant de la saviesa (o filòsof), que és qui reconeix que no ho sap tot.

El primer significat d'aquesta disciplina és procedent de la pròpia paraula per referir-nos-hi: filosofia, amor pel coneixement o desig de saviesa. Una de les bases o principis d'un filòsof és la humilitat de reconèixer que no ho saben tot, i també una actitud davant la realitat.

Crec que aquesta és la base d'on parteix o comença la filosofia i, per tant, és necessari que es tingui en compte, tot i que hi hagut variacions al llarg de la història en el seu sentit o en el grau de coneixement. Cal que ens remuntem a aquells primers coneixements, perquè són els que ens aportaran els aspectes i les actituds principals que la formen (no hem d'oblidar el sentit últim de la filosofia).

El Proemi de Parmènides

Identifica en el proemi del poema de Parmènides les característiques de la primera filosofia que hem explicat.

Al proemi de Parmènides trobem algunes de les sis característiques de la primera filosofia. Per exemple, l'home que és conduit arribarà a obtenir un saber total de dret i justícia de veritat i d'opinió. Això pertany a una de les principals característiques: arribar als primers principis o veritats. Una altra característica és que es una explicació última, i això ho representa la deessa, que després de la seva explicació no trobarà cap altra. Altres exemples són tots els elements mítics que fa servir, com la deessa, les grans portes en un camí secret, el qual condueix les donzelles, arribant a un saber; què ha de fer quan obtingui tot el coneixement... Tot això demostra que la filosofia és un saber que dona unes normes o pautes per viure o actuar com el mite.

Suposicions dels Primers Filòsofs

A l'hora de donar explicacions sobre l'Univers, què van haver de suposar els primers filòsofs? Per què creus que va ser així?

Els primers filòsofs van haver de suposar que...

1. La natura és un kosmos; té un ordre que relaciona els fets (causa-efecte; un fet és provocat per un altre fet) i per això diem que és causal.
2. L'ordre de l'univers és etern i no busca explicacions alienes a la pròpia physis, és a dir, allò extern a la pròpia natura.
3. Aquest ordre és resultat d'unes lleis naturals racionals.
4. Tot canvi és aparent, perquè és lleis universals són immòbils i invariables.

Penso que sí que va ser així, perquè qualsevol coneixement comença donant per suposada alguna cosa, algun prejudici (també n'és un exemple la ciència).

L'Arkhé de la Physis

Quan diem que els primers filòsofs buscaven l'arkhé de la physis, què volem dir exactament?

Arkhé significa principi. Això engloba la cosmogonia (ciència que tracta de l'inici de l'univers) i la cosmologia (normes o lleis fonamentals de l'univers).

Physis significa un tot que conté tota existència material, tota la naturalesa.

Quan afirmem que els primers filòsofs buscaven l'arkhé de la physis, ens referim a què cercaven l'inici (cosmogonia) i les lleis fonamentals (cosmologia) de l'univers.

Conceptes Clau en Filosofia

Mite: formen part del sistema de creences d'una cultura o d'una comunitat la qual els considera històries veritables. Tots els grups tenen mites i ells es refereixen a diferents dimensions de la vida humana i socials.

Axioma: Principi, sentència, veritat inconcusa, proposició tan clara i evident per si mateixa que, no necessitant cap demostració, es troba a l'abast de tothom.

Paradigma: Model fonamental des del qual es pensa o es realitzen fets i teories predominants. En els nostres dies es fa necessari reprendre nous paradigmes.

Gnoseologia: Del grec "gnosi" (coneixement) i "logos" (discurs). Terme amb el qual es designa la teoria del coneixement, i part de la filosofia que té per objecte la delimitació i definició del que és "coneixement" i l'estudi de les seves característiques i límits.

Empirisme: Considera que el nostre coneixement deriva de l'experiència, de manera que aquesta es converteix en l'única font de coneixement.

Verificacionisme: Comprovació de la validesa d'un enunciat recorrent a l'experiència. El criteri de validació d'enunciats proposat pel positivisme lògic (cercle de Viena): un enunciat només té significat cognitiu si la seva veritat o falsedat pot ser comprovada mitjançant observacions empíriques. Amb aquest criteri es pretenia delimitar el que podem considerar un discurs científic del no científic (del metafísic, per exemple).

Geocentrisme: Del terme grec "Gea" (Terra), designa la teoria astronòmica, defensada per la immensa majoria d'astrònoms des de l'antiguitat fins a l'època de Copèrnic, que afirma que la Terra està immòbil al centre de l'univers, i que al voltant d'ella giren el Sol, els planetes i totes les estrelles.

Ciència a l'antiga: La ciència antiga s'inicia amb els primers filòsofs quan van tractar de substituir el saber de tipus mític pel saber racional. Segons Aristòtil, aquest tipus de saber (episteme) consisteix en el coneixement de la causa per la qual la cosa és i en la demostració deductiva, entesa com un conjunt de premisses veritables a la qual li segueix una conclusió igualment veritable. Per conèixer una mica cal respondre a tres preguntes: Què és (essència o causa formal i material), Per què (causa final) i Per què és (causa eficient).

Criteri de la certesa - Veritat: Depèn de la teoria sobre la veritat que es té, és a dir, de l’explicació que es dóna a la pregunta sobre què volem dir quan afirmem que un enunciat és vertader. , un enunciat és vertader si i només si és consistent i deduïble d’un conjunt d’enunciats vertaders; i , quelcom és vertader només si és «útil», o «pràctic» o «adequat», o si en la pràctica «resulta». En ambdues teories, sembla que la qüestió de la veritat es redueix a un problema de criteri -quan un enunciat és vertader-, més que a un problema de concepte -què s’entén per enunciat vertader. La teoria de la veritat com a adequació o com correspondència intenta precisar més el concepte mateix de veritat -i la qüestió del criteri que ens permet decidir quan un enunciat és vertader s’emmarca dins una altra qüestió epistemològica més àmplia: la relació entre el «teòric» i el «real», usualment decidida per criteris de verificabilitat o de falsabilitat.

Veritat - Capacitat Racional: Anomenem vertader o fals a allò que es contradiu o no amb la realitat que observem.