Condicions de vida i migracions a Espanya (s. XIX-XX)

Historia27 jun 2024Actualizado el 7 nov 20266,37 KB

Resumen

El document explica com vivien les classes populars i treballadores a l'Espanya del segle XIX, diferenciant pagesos, classes baixes urbanes i obrers industrials. A més, descriu els corrents migratoris del segle XIX i del primer terç del XX, i recorda l'Associació Internacional de Treballadors i la situació social, política i educativa de les dones en aquell període.

Puntos clave

Les classes populars estaven formades per pagesos pobres, jornalers sense terres, antics artesans i el nou proletariat industrial.
El jornaler patia atur estacional, ingressos baixos i condicions de vida molt dures.
Entre el 1882 i el 1899 van emigrar un milió d'espanyols, sobretot des de Galícia, Canàries, Andalusia i València.
La primera llei que regulava l'emigració es va aprovar el 1907.
L'AIT es va fundar a Londres el 1864 i es va consolidar a Espanya durant el Sexenni Democràtic (1868-1874).
La Llei de Moyano (1857) va establir l'ensenyament obligatori per a infants de dos sexes entre 6 i 9 anys.
Les dones tenien drets civils molt limitats, menys sortides professionals i salaris més baixos que els homes.

Ponte a prueba

29. Com eren les condicions de vida de la classe treballadora a l'Espanya del segle XIX? Amb el terme de classes populars o classe treballadora agrupem tots aquells que, en el procés de la revolució liberal, van passar a constituir el grup social menys afavorit: antics artesans, pagesos pobres i jornalers sense terres (el sector agrari era el predominant) i el nou proletariat sorgit amb la industrialització.

Les pagesos:

la major part de la població vivia en el medi rural, en el camp. Les seves condicions de vida canviaren poc. Una part dels pagesos varen poder accedir a petites propietats, però la majoria de pagesos visqueren unes condicions de vida encara més dures. El prototipus majoritari de pagès era el jornaler, els quals no treballaven durant una part de l'any, el que produïa un atur estacional. Tenien ingressos baixos, horaris molt durs i condicions de vida penoses. No és estrany, que cap el 1950 la vida d'un jornaler fos de 19 anys.

Les classes baixes urbanes:

tot i que la població urbana era escassa, el seu paper era fonamental. La major part es dedicava al sector serveis (moltes dones treballaven en el servei domèstic), després venien els petits botiguers autònoms i finalment transportistes. Però també hi havia un important nombre d'artesans en els tallers després del final del sistema gremial a la dècada del 1830.

La situació de la classe obrera:

lligada al procés d'industrialització que es va produir al llarg del s.XIX. 32. Explica breument les característiques dels corrents migratoris a l'Espanya del segle XIX i el primer terç del XX. Segle XIX: Entre el 1882 i el 1899 emigrà un milió d'espanyols. Les lleis migratòries canviaren durant el s. XIX: fins el 1853 va estar prohibit emigrar, però després la Constitució de 1869 reconegué el dret a emigrar i es va permetre viatjar a Amèrica (Argentina, Brasil i Mèxic). Les regions amb més emigrants foren Galicia, Canàries, Andalusia i València. La primera llei que regulava l'emigració fou aprovada el 1907. També hi hagué 'emigracions' polítiques o exilis, que afectaren a més de 200.000 persones. L'èxode rural s'accelerà durant la segona meitat del s. XIX, els pagesos abandonaren els seus pobles, on el nivell de vida era miserable i anaren a les ciutats (urbanització). Les zones receptores d'emigrants guanyaren població, ben contrari que les regions d'interior que perderen població, a excepció de la capital de l'Estat, Madrid. Primer terç del segle XX: Els moviments migratoris tant interiors com exteriors es multiplicaren a partir de finals del s.XIX, i tingueren una gran influència en la distribució de la població. En els primers anys del s.XX augmentà de forma molt notable l'emigració a ultramar, la destinació principal va seguir sent a països d'Amèrica llatina, tot i que també hi va haver emigració a Argèlia. El procés migratori interior estigué intimament lligat amb el progrés del sector industrial i terciari. Suposà l'inici d'una tendència en la redistribució de la població que consistirà en una zona costanera i la capital molt poblada.

30. Què era l'Associació Internacional de Treballadors, com es va introduir a Espanya i quina presència hi va tenir fins al 1874? L'Associació Internacional dels Treballadors (AIT) fou la primera gran organització que va tractar d'unir els treballadors dels diferents països; es fundà el 1864 a Londres per Karl Marx i es dissolgué el 1881. L'AIT estava dividida en dues grans tendències: el marxisme i l'anarquisme. Com es va introduir a Espanya? al s.XIX el nombre d'obrers industrials era bastant reduït, però amb el temps els treballadors varen anar creant sindicats (Bcn sobretot). La AIT es consolida a Espanya coincidint amb el Sexenni Democràtic (1868-74), ja que la nova situació de tolerància política va permetre que les forces obreres poguessin sortir de la clandestinitat i actuar públicament. Fou introduïda per l'italià Giovanni Fanelli, que amb motiu de la Revolució de 1868, fou enviat a Espanya. Va visitar Madrid i Bcn per crear-hi els primers nuclis de la Internacional Obrera, basant-se en un programa anarquista. Així, l'anarquisme anirà arrelant entre el proletariat català i els pagesos andalusos. Quina presència va tenir fins el 1874? El 1870 es va celebrar el Congrés de Barcelona i es va aprovar el recurs de vaga com a mitjà d'acció. A partir del 73, els nuclis espanyols de la AIT continuaren la seva expansió i durant la 1a República van assolir el seu màxim nombre d'afiliats. Tanmateix, la trajectòria de l'AIT va configurar el que serien l'anarquisme i els socialisme marxista a Espanya fins els anys 30 del s.XX. 31. Com era la situació de les dones a l'Espanya del segle XIX des dels punts de vista social, polític i educatiu? Social: Durant el s.XIX la situació de la dona era difícil ja que pràcticament no tenien drets. Durant molt de temps es va debatre 'la qüestió de la capacitat intel·lectual de la dona', ja que era considerada inferior perquè l'única missió de les dones era procrear. Polític: Codis Civil i Penal establien clarament la subordinació femenina: es relegava la dona casada a ser ciutadana de segon ordre, el marit havia de protegir la seva esposa i ella havia d'obeir-lo, estaven obligades a fixar la seva residència allà on decidís el marit. Educatiu: El model educatiu del s.XIX no considerava la dona com a ciutadana, l'excloïa i es dirigia exclusivament als homes. Elles rebien una educació diferent, dirigida al seu rol tradicional d'esposa i mare. Escola: L'índex d'alfabetització de la població era molt baix, però el de la dona era pitjor. Però la situació va començar a canviar amb la Llei de Moyano (1857), que establí l'ensenyament obligatori per als infants dels dos sexes entre els 6 i 9 anys, fet que va fer augmentar el nombre de nenes a les escoles. Universitat: A finals del XIX els homes continuaven monopolitzant l'educació superior. Molt poques dones anaven a la Universitat i hi havien d'anar vestides d'home. Treball: es mantenien les desiguals relacions de poder de gènere imposant la segregació laboral i la discriminació de la dona: les dones tenien menys sortides professionals, rebien salaris més baixos que els homes i feien les feines menys especialitzades.

Descargar

PDF Word HTML

Preguntas frecuentes

Qui formava la classe treballadora a l'Espanya del segle XIX?

Hi formaven part els antics artesans, els pagesos pobres i els jornalers sense terres, que eren el sector agrari predominant, i el nou proletariat sorgit amb la industrialització.

Quina llei regulava l'emigració a Espanya a principis del segle XX?

La primera llei que regulava l'emigració va ser aprovada el 1907. Abans, des del 1853 emigrar havia estat prohibit, però la Constitució de 1869 va reconèixer el dret a emigrar.

Quina va ser la Llei de Moyano?

La Llei de Moyano, de 1857, va establir l'ensenyament obligatori per als infants dels dos sexes entre els 6 i els 9 anys, cosa que va fer augmentar el nombre de nenes a les escoles.