Gèneres i conceptes literaris: Fortuna Mutabile i Locus Amoenus

Conceptes i tipus de textos literaris

Fortuna mutabile

FORTUNA MUTABILE: fortuna mutable. Durant la vida de qualsevol persona es viuen moments de sort i moments de dessort. Per als grecs i romans, Fortuna era la divinitat que repartia capritxosament el bé i el mal. Era representada per una dona amb els ulls embenats, com a al·legoria de la seva arbitrarietat, o també al costat d'una roda que feia girar sense parar amb el peu, a fi d'enlairar uns homes i d'enfonsar-ne uns altres. Molt divulgada a l'edat mitjana.

Locus amoenus

LOCUS AMOENUS: lloc deliciós. Paisatge idíl·lic en un entorn natural, plaent i agradable, que reconforta l'esperit i provoca reflexions sobre l'amor o els beneficis que comporta la soledat immersa en la natura. Prové de la poesia bucòlica clàssica, principalment dels poetes romans Patroni i Virgili. De la literatura clàssica passa a la renaixentista i a la barroca; també sovinteja en la literatura medieval.

Tipus de textos

Descripció (text descriptiu)

Representar amb paraules les característiques d'un element real perquè el receptor el conegui. Components: tema, exposició, posada en escena, progressió descriptiva. Pot ser objectiva (reproduir amb fidelitat l'objecte) o subjectiva (transmetre els sentiments i les emocions que l'objecte provoca a l'emissor).

Narració (text narratiu)

Narrar fets reals o ficticis, protagonitzats per personatges dins d'espais i temps determinats. Elements: narrador (paper d'emissor), protagonistes (actors que desenvolupen l'acció), procés temporal (accions en un període determinat), sentit global (missatge o ensenyament moral). Estructura habitual: plantejament, nus i desenllaç.

Estructura de la notícia: titulars (primera idea), entrada (contingut essencial), cos de la notícia (respostes a les preguntes: què, qui, on, quan, com, per què).

Conversa (text conversacional)

Intercanvi oral entre dues persones o més, amb torns de paraula. Inclou diàlegs, discussions, debats, tertúlies i entrevistes. Els interlocutors es van alternant en els papers d'emissor i receptor. La comunicació no verbal té un paper molt rellevant.

Estructura típica: obertura (entorn i salutació), tema central (centre d'interès comú), conclusió (arribar a un acord), comiat (salutacions i agraïments).

Trets: progressió temàtica (canvi constant de temes), text improvisat, fórmules de cortesia, nexes conversacionals, el·lipsis i frases inacabades, sintaxi col·loquial, expressivitat i ús indirecte del llenguatge.

Text retòric i recursos

La forma adquireix rellevància: l'autor pretén donar-li una funció estètica i una bellesa literària. Gèneres: poesia, prosa, refranys, discursos.

Poesia: expressar de manera original i creativa per estimular la sensibilitat del receptor. Recursos poètics:

• Figures de caràcter semàntic: metàfora, personificació.
• Figures de caràcter sintàctic: hipèrbaton, polisíndeton.
• Figures de caràcter fonètic: al·literació, anàfora.
• Recursos mètrics: estrofa, versos, ritme.

L'oratòria: art de parlar en públic; demanda prosòdia elegant, sintaxi rica i imatges originals que destaquin per la creativitat.

Altres tipus de textos breus

• Explicació o exposició (text explicatiu)
• Argumentació (text argumentatiu)
• Instrucció (text instructiu)
• Predicció (text predictiu)