Teories Ètiques: De Sòcrates a Habermas

Què és una teoria ètica?

Una teoria ètica és una teoria filosòfica que intenta fonamentar la moral, justificar-ne la seva validesa i legitimitat. Una moral consisteix en una sèrie de normes ("fes", "no facis") i valors (felicitat, llibertat).

Tipus d'ètiques

• Material: fes allò perquè és bo.
• Formal: fes el que et sembli a tu que està bé i intenta que sigui una llei universal.

Principals teories ètiques

Intel·lectualisme moral de Sòcrates

Sòcrates (inventor de l'ètica) defensava que per fer el bé, el que cal és conèixer el bé. L'home és bo per naturalesa. En una injustícia, el que surt perjudicat és qui la fa perquè actua en contra de la seva naturalesa.

Ètica d'Aristòtil

La felicitat és el fi últim de la vida. Per ser feliç cal fugir del dolor. L'acció bona és fruit de la voluntat i es troba en un punt intermedi entre dos extrems.

Epicureisme

El fi de l'home és la felicitat. El plaer és l'absència de dolor, l'Ataràxia. Hi ha 4 pors: a la mort, als déus, al futur i al dolor. Ser lliure és no dependre econòmicament dels altres.

Estoïcisme

El destí marca el que et passarà i no pots fer res per canviar-ho, has d'acceptar-ho i resignar-te. Ni enfonsar-te pel dolent ni vanagloriar-te pel bo. Apatheia: indiferència davant les passions (plaer, desig, por, dolor). Els estoics procuren dominar el dolor i abstenir-se del plaer, els epicuris proposen fugir del dolor i gaudir dels plaers. Els estoics es consideraven ciutadans del món i participaven en la política, els epicuris s'aïllaven en petites comunitats.

L'emotivisme moral de David Hume

Hume proposa una ètica no cognitivista (els judicis morals no són un coneixement, són instintius i emocionals). S'ha de cultivar la cultura i l'educació.

L'ètica formal de Kant

Kant proposa una ètica formal, no et diu què has de fer, et dona un criteri per diferenciar què és moral i què no. Et pot dir la forma com has d'actuar, no el que has de fer. Vol proposar una ètica universal basada en la raó.

L'utilitarisme de Mill

Mill defensa una ètica teològica contrària a la de Kant. Les accions són bones si donen el màxim de felicitat pel màxim de persones. El que importa són les conseqüències. Els millors plaers són aquells que sorgeixen del desenvolupament de les facultats intel·lectuals, morals i ètiques. Les causes de la infelicitat són l'egoisme i l'avorriment.

La moral dels senyors de F. Nietzsche

Nietzsche diferencia entre la moral dels esclaus, màxima expressió de la moral cristiana, que defensa la humilitat, el sacrifici, l'obediència, la compassió... i que impedeix l'autoafirmació i reprimeix la naturalesa instintiva de l'home (aquesta moral sorgeix de l'home feble que té por a viure), i la moral dels senyors, que es basa en els instints i considera bo allò que afirma la vida (orgull, força, plaer, valentia i autoafirmació). És la moral de l'home fort, independent, lliure, actiu, sincer, que accepta el dolor.

L'ètica de la justícia de J. Rawls

Rawls proposa una teoria de la justícia basada en el principi MAXIMAX (màxim de felicitat pel màxim de persones) i el principi MAXIMIN (maximitzar els resultats d'aquells que es troben en pitjor situació, en situació de mínims). Principi d'igualtat: es refereix a defensar un dret igual a les llibertats bàsiques. Principi de diferència: és la discriminació positiva. És dolent robar a un ric, però si el que li robes ho dones a algun pobre, està ben fet. Realment, és una desigualtat que fomenta la igualtat.

Ètica comunicativa de J. Habermas

Habermas defensa que una norma només és moral si és acceptada per la comunitat del diàleg, on tots els afectats han de participar en la discussió, cada participant té iguals drets i possibilitats d'argumentar i defensar la seva opinió, no existeix cap amenaça, i l'objectiu del diàleg és aconseguir un acord.