Simone de Beauvoir: Anàlisi de 'El Segon Sexe' i la Condició Femenina

SIMONE DE BEAUVOIR

Simone de Beauvoir comença la reflexió a El segon sexe amb la pregunta: “Què és una dona?”. La resposta que ofereix S.B. és: alteritat respecte al baró en la societat patriarcal, és a dir, el baró es presenta com a únic subjecte mentre que la dona, com a alteritat. A continuació, ho veurem.

La Construcció Social de la Dona

En primer lloc, SB assenyala l’ús contradictori que es fa del terme “dona” quan es relaciona, d'una banda, amb el fet biològic de ser femella, i de l’altra, per determinar si les femelles són més o menys dones. Però, segons ella, ser dona no és un fet natural sinó que és resultat d’un procés d’aprenentatge; és la societat qui elabora el femení: “no es neix dona, s’arriba a ser-ho”.

Associacions Tradicionals de Gènere

Tradicionalment s’ha associat “ser dona” a fer funcions relacionades amb l’atenció dels altres, ser dona implica passivitat, dependència, emotivitat, afectivitat, debilitat, irracionalitat, el gust per la bellesa…

Mentre que als homes se’ls associa l’autonomia, la racionalitat, la capacitat per a l’acció i per controlar l’emotivitat, la valentia, la societat i el rigor…

Anàlisi de la Condició Femenina

SB analitza la condició femenina amb el mètode regressió-progressió a El segon sexe, que es divideix en dues parts. En la primera part, constata la falta de simetria entre feminitat i masculinitat en les societats. S.B. pretén esbrinar per què és l’home considerat subjecte i ella amb l’alteritat. En aquesta part, es fa una mirada des del punt de vista de les dones progressiva i es mostra com hem viscut les dones en les diverses etapes de la vida.

Desigualtat i Vassallatge

En totes les societats es dóna aquesta desigualtat. Per aclarir aquesta situació desigual, S.B. fa un paral·lelisme amb la relació entre els amos i els esclaus: on els homes són sotmesos a altres i reconeixen el poder de l’amo i li donen el seu treball a canvi de protecció. Es tracta d’una relació dialèctica, ja que l’amo també necessita l’esclau, però malgrat això, l’esclau no pot aprofitar aquesta necessitat per emancipar-se ja que ha interioritzat la necessitat de l’amo.

D’igual manera, les dones són sotmeses al poder dels homes.

Però, per què les dones no poden emancipar-se dels homes? Com que les dones viuen en desavantatge i l’aliança amb ells els porta uns avantatges a què haurien de renunciar si renuncien al paper d’Alteritat, i per aconseguir-ho es requereix l’esforç moral de les dones.

En conclusió, les dones han viscut en una relació de vassallatge respecte als homes i només pot ser superat quan les dones tinguen les oportunitats necessàries perquè assolisquen l’emancipació, quan açò ocórrega podría tenir lloc el reconeixement.

Perspectiva Filosòfica Existencialista

Però, en quina perspectiva filosòfica se situa S.B. en la seua investigació? Segons S.B., des de la moral existencialista i la seua jerarquia d’interessos, segons la qual tot subjecte és lliure i es realitza com a ésser humà quan es transcendeix. S.B. afirma que no hi ha res donat, va fent-se, per tant, existir és anar fent-se a través de projectes lliures, dels quals els únics responsables són els éssers humans.

Però l’ésser humà és també “ser amb altres” que podem ajudar o impedir el desenvolupament de la llibertat. Per a S.B., el mal moral és renunciar un mateix a la llibertat o obstaculitzar la dels altres i el bé moral al contrari.

En el cas de les dones, els homes han creat situacions que les oprimeixen i les obliguen a assumir-se com a l’altra, a la immanència, ja que la trascendència la tenen els homes.

Per tant, la situació de les dones és ambigua ja que són éssers humans i, per tant, són lliures, però els homes les han fet viure dependents com si ells foren els únics subjectes. La resposta moral de S.B. és l’acceptació de la pròpia llibertat i la dels altres per establir relacions lliures i igualitàries, i el mal moral és fugir de triar i la llibertat com en facticitat.

Origen de la Jerarquia dels Sexes

Però, per què la dona és alteritat i com s’establí la jerarquia dels sexes? Segons S.B., l’origen està en la prehistòria, ja que els barons, al tenir més força física, assumeixen les tasques de defensa i les dones de servitud i protecció.

Al llarg de la història han anat produint-se transformacions que conduiran a l’establiment dels mites, lleis que consolidaran l’hegemonia dels barons i l’opressió de les dones. S.B. anomena aquest sistema social “patriarcat” on la dona és l’alteritat. Al S.XIX va haver un canvi radical amb la revolució industrial, ja que les dones es van incorporar al món del treball, el qual els dona independència. Amb açò apareix el problema de la conciliació entre el treball productor i el paper reproductor, és a dir, la persecució dels mètodes anticonceptius.

Les dones han de fer un esforç moral més gran per a elegir la independència perquè han estat educades per a admetre el camí fàcil de la subordinació i caldrà una transformació econòmica, social i moral perquè puga aparèixer una nova dona, ja que, com diu S.B., la feminitat és una creació cultural, és la intervenció cultural des de la infantesa la que genera les diferències. S.B. critica l’educació tradicional ja que encamina els barons cap a l’acció i les dones a ser objectes, per tant, no hi han destins biològics sinó destins, la “dona dona” és un producte artificial fabricat per la cultura.