Comparativa d'Ètica i Política: Plató vs. Aristòtil

Ètica: La Recerca de la Virtut i la Felicitat

La Justícia en Plató: Saviesa i Harmonia de l'Ànima

Plató sosté que la persona que assoleix el coneixement de la Idea de Bé és sàvia. Una persona sàvia és virtuosa, i atès que la virtut màxima és la justícia, serà també una persona justa. Per ser just, cal aconseguir dominar la part irascible i la concupiscible de l'ànima mitjançant la raó, aconseguint així un estat d'harmonia entre les tres parts:

• La part Racional (Raó) ha de dominar.
• La part Irascible (Coratge) ha d'assolir la Fortalesa.
• La part Concupiscible (Desitjos) ha d'assolir la Temprança.

Aristòtil: L'Exercici de les Virtuts i la Felicitat (Eudaimonia)

Aristòtil pensa que per ser feliç (*Eudaimonia*) cal exercitar les virtuts intel·lectuals i ètiques. Això implica fer ús de la raó en les accions per moderar els vicis i els costums, buscant sempre el terme mitjà.

Política: L'Organització de la Pòlis i el Bé Comú

La República de Plató: L'Estructura de la Societat Ideal

Per a Plató, la societat ideal és aquella en què cada classe compleix la funció que li correspon segons la part de l'ànima que hi predomina. Hi ha tres classes socials, començant per la més baixa:

Productors

Composta per artesans, camperols, comerciants, etc. En ells domina la part apetitiva de l'ànima (*ànima de bronze*). No han d'intervenir en assumptes polítics, ja que no tenen l'educació necessària. La seva virtut és la Temprança.

Guardians

Són els encarregats de fer complir les lleis i defensar la ciutat. Predomina la part irascible de l'ànima (*ànima de plata*). La seva virtut és la Valentia (o Fortalesa).

Governants-filòsofs

Són les persones més justes, encarregades de la justícia a la ciutat. Coneixen la Idea de Bé i de Justícia. En ells predomina la part racional (*ànima d'or*).

Aristòtil: L'Home com a Zoon Politikon i les Formes de Govern

Per a Aristòtil, l'home és per naturalesa un ésser social (*Zoon Politikon*). Totes les coses tendeixen a la perfecció, però un humà per si sol no pot aconseguir-la, per això s'agrupa amb altres formant societats. La finalitat de la societat és aconseguir el bé dels ciutadans lliures (reduït a una classe en particular, ja que per a Aristòtil no eren lliures les persones que havien de treballar: dones, esclaus, artesans, pagesos, mercaders, etc.).

Anàlisi de les Formes de Govern

Aristòtil no va definir la millor forma de govern, només les va analitzar i descriure. Per a ell, el govern podia ser d'un, d'alguns o de molts. Aquestes formes són positives si estan ben organitzades i els governants persegueixen el bé comú; en cas contrari, degeneren:

• Govern d'un: Monarquia (positiva) degenera en Tirania.
• Govern d'alguns: Aristocràcia (positiva) degenera en Oligarquia.
• Govern de molts: Democràcia o República (positives) degenera en Demagògia.

Aristòtil preferia una República amb una classe mitjana força nombrosa, ja que considerava que si el poble tenia el poder seria més fort, més prudent i més difícilment corruptible.