La Modernitat: De Descartes a Kant
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,36 KB
La modernitat
Aquest pensament suposa la renovació profunda de la idea de l'home, tractant de veure'l des de la raó. Destaca el caràcter de la realitat que comparteix amb tots els éssers vius. D'altra banda, es té l'home pel centre de l'univers (antropocentrisme), posant la subjectivitat com a base per a entendre la naturalesa i l'univers. La Il·lustració planteja l'alliberament de la humanitat de la ignorància mitjançant l'educació i el coneixement.
René Descartes
Ofereix una nova versió dualista: l'home està compost de cos i ànima.
- L'ànima és una "substància pensant".
- El cos és matèria, per tant, una extensió que funciona per les lleis físiques.
L'ànima, el jo i la consciència, la qual és el centre de la realitat humana, és lliure, creativa i espontània, i pot determinar la nostra voluntat. El cos es mou mecànicament en harmonia amb els dictats de la nostra voluntat; per aquest motiu tenim la sensació que cos i ànima formen una unitat. En el model cartesià, els éssers vius són éssers materials i no tenen ànima: són sols màquines, mecanismes que funcionen segons les lleis de la mecànica. L'ànima és exclusivament el subjecte d'actes mentals. S'identifica ànima i ment d'una banda, i cos i matèria de l'altra. Són dues substàncies distintes que no necessiten l'una de l'altra per existir.
David Hume
Nega l'ànima i qüestiona el caràcter substancial del jo. Defensa que la realitat psíquica i mental no coincideix amb la nostra consciència. La nostra ment és molt més que la nostra consciència; és la unitat de totes les nostres vivències. També la nostra identitat no és una cosa fixa, sinó que és canviant i fragmentada. És per això que la guia de l'home no està en la raó, sinó en els sentiments i l'experiència, a través de la qual fem els nostres hàbits i costums. L'empirisme diu que "l'home és un animal de costums".
Immanuel Kant
Entén que l'home és, d'acord amb la seua naturalesa racional, un ésser lliure i moralment autònom. Per moltes que puguen ser les seues motivacions, l'home pot obrar racionalment i seguir la veu de la consciència. En açò consisteix la seua llibertat i dignitat, que l'eleva per damunt de l'ordre natural.