Comparatius i superlatius en llatí: Guia completa

Comparatius i superlatius en llatí

Comparatius

Comparatius d’igualtat i d’inferioritat perifrastics:

• tam... quam...

• minus... quam...

Comparatiu de superioritat: es pot formar de 2 maneres:

• Amb perífrasis: magis... quam..., plus... quam...

• Amb sufix: -ior (masc. i fem.), -ius (neutre).

Els adjectius que en grau positiu tenen un nominatiu singular masculí acabat en –ius, -uus o –eus no admeten sufix i només es posen en grau comparatiu mitjançant perífrasi. Alguns adjectius intercalen el morfema -ent- del participi de present:

• beneficus -----> beneficentior

• malevolus ----> malevolentior

Sintaxi del comparatiu

El segon terme de comparació (2TC) es pot expressar de 2 maneres:

• En el mateix cas que el 1r terme, i precedit de quam: Galli audaciores quam Romani erant. (Els gals eren més audaços que els romans).

• En ablatiu, sense cap conjunció ni preposició: Galli audaciores Romanis erant.

De vegades trobem un ablatiu de limitació que restringeix el sentit de la comparació: Graeci philosophia doctiores erant quam Romani. (Els grecs eren més instruïts en filosofia que els romans). Quan no hi ha 2TC, el comparatiu indica només una major intensitat de la qualitat expressada per l’adjectiu, que llavors s’ha de traduir precedit per un adverbi com molt, bastant, massa… : Senectus loquacior est. (La vellesa és bastant loquaç. (= Els vells xerren molt [o massa])).

Superlatius en llatí

El superlatiu s'afegeix al lexema de l’adjectiu:

-issimus, -a, -um quan el lexema de l’adjectiu acaba en consonant distinta de -l:

audax (audac-is).............. audac-issimus

iustus (iust-i) ...................... iust-issimus

prudens (prudent-is)........ prudent-issimus

-illimus, -a, -um quan el lexema de l’adjectiu acaba amb –l-:

facilis, -e ........................ facillimus –a –um

humilis, -e ..................... humillimus –a –um

-rimus, -a, -um quan el nominatiu singular masculí acaba en –er:

pulcher, -chra, -crum ............ pulcherrimus –a –um

acer, acris, acre ....................... acerrimus –a –um

Els mateixos adjectius que no admeten sufix per formar el comparatiu, fan el superlatiu precedits pels adverbis maxime i valde (també poden expressar inferioritat amb l’adverbi minime):

maxime idoneus: molt / el més idoni

minime idoneus: gens adequat, el menys idoni

Sintaxi del superlatiu

El superlatiu absolut expressa la qualitat en el seu grau màxim, sense cap referència a res que el pugui limitar. Es tradueix amb el nostre superlatiu, o precedit d’un adverbi de quantitat:

Aristóteles sapientissimus fuit.

Aristòtil fou sapientíssim / Aristòtil va ser molt savi.

El superlatiu relatiu posa aquella qualitat en relació a un conjunt que la limita. Aquest conjunt es construeix principalment en cas genitiu, o també amb diversos complements preposicionals (inter+acusatiu, de/ex+ablatiu, genitiu): és el règim del superlatiu.

Omnium Graecorum sapientissimus fuit Aristoteles.

(Aristòtil fou el més savi de tots els grecs.)