Classificació i Funcions dels Teixits Vegetals

Teixits Vegetals

4.1 Teixit Meristemàtic

És el teixit que fa créixer i desenvolupar la planta, constituït per cèl·lules vives menudes, sense vacúols i amb nuclis grans que es troben en mitosi.

• Meristemes apicals: Procedeixen de cèl·lules embrionàries, se situen a zones apicals de la planta i són els responsables del creixement en longitud (arrel).
• Meristemes laterals: Procedeixen de cèl·lules adultes que es poden tornar a dividir. Estan en zones laterals de tiges i arrels i fan que creixi en grossor. Només el tenen gimnospermes i dicotiledònies. Hi ha dos tipus:
  1. Càmbium vascular: Origina teixits conductors. Es divideix indefinidament. Les capes de cèl·lules que queden a l'interior fan el xilema o vasos llenyosos, i les que queden a l'exterior, el floema o vasos liberians. Les cèl·lules del xilema perden el citoplasma i el nucli, i eixamplen les parets cel·lulars, formant cèl·lules mortes que ara són la fusta.
  2. Càmbium suberós o fel·logen: Origina cap a l'interior un teixit anomenat parènquima cortical, i cap a l'exterior, el suro.

4.2 Sistema Epidèrmic

La seva funció és proporcionar protecció. Hi ha dos tipus:

• Epidermis: Està a les plantes i té una sola capa de cèl·lules. En tiges i fulles segreguen cutícula, que és una substància que fa impermeables aquests òrgans i els protegeix. Els teguments tenen porus, els estomes, que permeten l'intercanvi de gasos i la transpiració. Algunes cèl·lules es diferencien en tricomes o pèls, que poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars, i que a les arrels faciliten l'absorció d'aigua i sals minerals, i a les tiges tenen funció protectora davant la dessecació o l'atac d'animals.
• Peridermis: Només es troba en plantes amb creixement secundari i està constituïda per moltes capes de cèl·lules protectores. Les seves cèl·lules tenen parets cel·lulars gruixudes per substàncies que les fan dures i rígides, formant el súber. Per poder respirar i transpirar, hi ha lenticel·les, que són porus gruixuts. Quan creix la planta, la peridermis es forma sota l'epidermis a partir del fel·logen, reemplaçant l'epidermis, i així es forma l'escorça exterior.

4.3 Sistema Fonamental

És el més abundant, fa la fotosíntesi, l'emmagatzematge i la secreció, i es pot diferenciar en altres tipus de teixits cel·lulars. Hi ha cinc tipus:

• Clorofíl·lic: Format per cèl·lules amb cloroplasts, es troba sota l'epidermis de tiges verdes i fulles. A les fulles hi ha dos tipus:
  • En palissada: Amb cèl·lules allargades i juntes.
  • Esponjós: Amb cèl·lules irregulars que deixen forats.
• De reserva: Es troba en arrels i tiges, i les seves cèl·lules serveixen com a reserves de substàncies com el midó, aigua, etc. No tenen cloroplasts.
• Aerífer: Es troba en plantes aquàtiques, i entre les cèl·lules hi ha uns forats on s'acumula aire perquè la planta suri.
• Aqüífer: Es troba en plantes de clima sec i acumula aigua (cactus).
• Glandular: Secreta substàncies com làtex, cautxú i resina.

Sistema de Sosteniment

Constitueix l'esquelet que dóna consistència als vegetals. Hi ha dos tipus:

1. Colènquima: Teixit de sosteniment immadur amb poques cèl·lules poc diferenciades, amb parets reforçades de cel·lulosa. A les herbàcies és el sosteniment principal. Forma filaments a la zona superficial de tiges i al llarg de les fulles. A les plantes llenyoses es troba en parts joves que creixen, com fulles i branques.
2. Esclerènquima: Es troba per tota la planta, format per dos tipus de cèl·lules polièdriques mortes amb dues parets cel·lulars: la primària, formada per fibres de cel·lulosa, i la secundària, reforçada amb lignina, que li dóna rigidesa:
   • Esclereides: Són curtes i cúbiques, com a les ametlles.
   • Esclerenquimàtiques: Cèl·lules llargues i punxegudes unides en plantes o a l'interior de flors.

4.4 Sistema Vascular

Aquests teixits s'encarreguen del transport de substàncies i col·laboren en el sosteniment de la planta. Són:

• Xilema: Transporta saba bruta des de les arrels fins a les fulles i tiges verdes. Està constituït per un conjunt de tràquees, i cada una per cèl·lules cilíndriques mortes amb parets cel·lulars reforçades amb lignina. Els envans de separació entre cèl·lules desapareixen o tenen forats per al pas de la saba entre cèl·lules.
• Floema: Transporta saba elaborada. Està constituït per vasos liberians formats per cèl·lules vives amb plaques cribroses. Al final de la tardor, es taponen els forats amb cal·losa, una substància que impedeix el pas de la saba. Encara que tenen citoplasma, perden el vacúol i molts orgànuls, inclòs el nucli, i no poden dur a terme funcions vitals, per la qual cosa necessiten cèl·lules acompanyants que estan enganxades i fan que sobrevisquin.

5. Model d'Organització Vegetal

• Les algues, fongs i líquens tenen una organització tal·lofítica, on les cèl·lules són semblants i no estan organitzades en teixits.
• Els pteridòfits i espermatòfits tenen una organització cormofítica, on les cèl·lules s'agrupen en teixits i formen òrgans especialitzats en una funció determinada.
• Els briòfits tenen una organització protocormofítica, ja que no tenen teixits ni arrel, tija o fulles, però sí una estructura semblant.