La Ciutat: Definició, Tipus, Agents Socials i Problemes Urbans

Què és una ciutat?

Una ciutat és un espai heterogeni on es barregen espais naturals, econòmics, polítics, socials, etc. És un conjunt complex de carrers i edificis. Per ser considerada ciutat ha de complir uns criteris de mida i nombre d'habitants, així com determinades funcions.

Criteris per a definir una ciutat

• Quantitatius: relacionats amb el nombre d'habitants.
• Qualitatius: mida, forma, activitats econòmiques, formes de vida, tipus de barri, habitatge.

El sistema urbà

El sistema urbà és el conjunt d'elements interrelacionats. El sistema urbà espanyol està organitzat de manera jeràrquica, segons la mida, els serveis especialitzats i l'àrea d'influència.

Jerarquia del sistema urbà espanyol

• Metròpolis estatals: les més grans en població i amb més influència. Exemples: Madrid, Barcelona. Estan relacionades amb altres ciutats del món.
• Metròpolis regionals: capitals de regió (sovint també de comunitats autònomes). Estan relacionades amb les metròpolis estatals i influeixen en amplis territoris regionals. Exemples: Sevilla, València, Bilbao.
• Capitals de província/comarca: últim esglaó de la jerarquia. Capitals de província que tenen influència en els nuclis urbans més propers. Exemples: Burgos, Càceres, Cartagena, Reus.

Formacions urbanes

Les grans metròpolis organitzen les seves zones d'influència i formen:

• Àrees metropolitanes: espai molt urbanitzat integrat per un nucli principal i els municipis adjacents que han creat estretes relacions econòmiques i socials, ja sigui a través d'un sistema de transports comú, intercanvis culturals i fluxos de tota mena. Exemples: Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Saragossa, Bilbao.
• Conurbacions: ciutats que han nascut separades però s'han unit físicament a causa del seu creixement, tot i que mantenen la seva autonomia administrativa. Exemple: Reus i Tarragona.
• Estructura polinuclear: regió urbana sense un nucli clar, sinó diversos d'importància similar on abunden activitats del sector secundari i terciari que estan connectats per fluxos. Exemple: Holanda (Haia, Amsterdam, Rotterdam, Utrecht).
• Megalòpolis: grans regions urbanes amb més de 20 milions d'habitants on es desenvolupen complexes xarxes d'activitats econòmiques que generen enormes intercanvis de fluxos.

Agents socials de la ciutat

Els agents socials són persones, grups i institucions que intervenen en la creació i la producció de l'espai urbà.

1. Propietaris del sòl urbà: si hi construeixen són promotors immobiliaris. Persones i empreses que volen fer negoci especulant amb la compra i venda d'edificis amb qualificació especial. Pressionen les institucions per modificar plans urbanístics.
2. Empresaris: produeixen, creen llocs de treball i reclamen infraestructures. Desplacen fàbriques a polígons industrials i deixen espais buits al centre que poden ser edificats.
3. Ciutadans: fan ús de la ciutat. El seu poder i influència depèn de la classe social o el barri, però tenen més pes si s'organitzen en moviments socials.
4. Poders públics: ajuntaments, diputacions i governs autonòmics representen el conjunt dels ciutadans i han de fer d'àrbitre per conciliar els seus interessos, que són contraposats.

Estructura urbana

1. Centre històric: correspon a les etapes medievals i preindustrials de la construcció de la ciutat. Se situa al centre i, si no es rehabilita, és un barri residencial degradat amb poques comoditats.
2. Eixample: construccions de finals del segle XIX i principis del XX arran del creixement de la població, que s'amuntegava en un espai reduït en situacions d'insalubritat. La nova classe dominant, la burgesia, es trasllada a barris amples. Avui dia, ocupats per persones amb poder adquisitiu divers.
3. Àrees de negocis: espais que allotgen oficines i principals activitats financeres i comercials.
4. Barris perifèrics: situats als afores o en municipis de l'extraradi.

Tipus de barris perifèrics

• Polígons d'habitatges: blocs elevats amb gran quantitat d'habitatges.
• Zones residencials: edificis de 2 o 3 pisos adossats amb parcel·les on habiten classes benestants.
• Barraquisme: barraques i cases precàries de dimensions reduïdes sense equipaments i estructures pròpies d'una ciutat.
• Polígons industrials: espais de la perifèria on s'ubiquen les indústries i on s'han construït nous serveis.

Funcions de la ciutat

1. Residencial: present a totes les ciutats, comporta equipaments i infraestructures.
2. Comercial: les ciutats són centres d'intercanvis de productes i serveis que atreuen altres activitats.
3. Industrial: les ciutats creixen paral·leles al desenvolupament humà arran de la revolució industrial. Ciutat-tallers i fàbriques netes; polígons-indústries modernes contaminants.
4. Administrativa i política: gestió de les activitats terciàries generades per persones i empreses que es relaciona amb la gestió política a les grans ciutats.
5. Militar: algunes ciutats es creen amb aquesta funció. Ciutats envoltades de bases militars o indústria i lloc estratègic.
6. Cultural: seus d'universitats, laboratoris, biblioteques, campus o llocs de pelegrinatge convertits en llocs de riquesa.
7. Turística i d'oci: algunes ciutats són conegudes pel seu patrimoni cultural o elements naturals. Han proliferat a causa del declivi de la indústria.

La ciutat difusa

El límit camp-ciutat no està definit; es barregen activitats urbanes i rurals.

Difusió de funcions: les àrees periurbanes o rururbanes són zones dinàmiques on es desenvolupen funcions que no es poden dur a terme a les àrees metropolitanes.

• Causes: preu elevat del sòl, desenvolupament del transport privat i les infraestructures. Facilita la connexió d'espais rurals i urbans.
• Repercussions negatives: consum elevat del sòl, increment de les necessitats de subministrament i serveis, mobilitat constant, societat individualista.

Problemes urbans i gestió de les ciutats

Les característiques naturals es modifiquen, s'exploten i s'utilitzen com a recursos.

Problemes ambientals

1. Transport i infraestructures: les ciutats necessiten transportar matèries i persones. Predomina el transport privat, que genera trànsit, contaminació i dificultats per aparcar, i requereix noves infraestructures i subministraments.
2. Proveïments: les ciutats malbaraten molts recursos.

• Aliments: es transporten des de zones rurals i els supermercats en llencen molts que caduquen.
• Aigua: es canalitza des de llacs, rius o dessalinitzadores, es potabilitza i es bomba. Es malbarata molt.

3. Fonts d'energia (gas i electricitat): es necessita molta energia per fer funcionar una ciutat, prové de fonts renovables i costa de fer arribar; els centres de transformació i distribució tenen riscos.
4. Contaminació i residus (medi ambient): el transport, la indústria, la calefacció i la refrigeració emeten gasos contaminants. Barcelona té problemes de microclima i contaminació acústica.

Problemes socials

1. Desigualtat social i manca d'habitatges: la desigualtat entre rics i pobres és més evident a la ciutat i ha augmentat amb la crisi. El preu alt dels habitatges és un dels principals problemes perquè les famílies no poden pagar lloguers i hipoteques.
2. Segregació espacial: es creen comunitats tancades i aïllades en urbanitzacions i barris vells.

• Gentrificació: substitució progressiva d'habitants de poder adquisitiu baix per d'altres de mitjà-alt.
• En altres zones, s'ajunten comunitats estrangeres i es converteixen en ghettos.