La Ciutat: Definició, Problemes i Evolució Urbana a Espanya

Concepte de Ciutat: Criteris de Definició

La definició de ciutat es pot abordar des de diferents perspectives:

Criteris Quantitatius o Estadístics

Es basen en xifres. L'INE (Institut Nacional d'Estadística) considera urbans els municipis amb més de 10.000 habitants. Aquest criteri és incomplet, ja que es poden considerar rurals municipis amb petites ciutats que no arriben a aquesta xifra, i urbans municipis que la superen però amb població dispersa o concentrada en un gran nucli.

Criteris Qualitatius

Defineixen la ciutat basant-se en les seves característiques:

• Criteri Morfològic

  Considera l'aspecte formal de la ciutat; ve donat per un poblament concentrat, amb una alta densitat d'edificació i de població, i l'habitatge en altura.

• Criteri Funcional

  Es basa en les activitats econòmiques urbanes, diferents de les agràries: la indústria i els serveis.

• Criteri Sociològic

  Defineix la ciutat en funció dels seus trets específics, com una major diversitat social i unes relacions més impersonals i anònimes entre els individus, enfront de la major homogeneïtat i control social en l'àmbit rural.

• Criteri Espacial

  Es basa en la capacitat de la ciutat d'organitzar l'espai. L'amplitud de la influència urbana depèn de la grandària de la ciutat i de la varietat de les seves funcions.

Problemes Urbans i Solucions: Un Repte per a les Ciutats

Les ciutats espanyoles afronten nombrosos problemes. La seva solució correspon a la política urbanística, competència de cada ajuntament.

Problemes d'Aglomeració i Difusió Urbanística

• Densificació i Pressió sobre l'Espai No Urbanitzat

  La densificació demogràfica i constructiva i la pressió urbana sobre l'espai no urbanitzat. La solució és difondre la població, activitats i equipaments cap a ciutats mitjanes o cap a espais rurals, mantenint zones agràries i espais verds dedicats a l'oci.

• Elevat Preu de l'Habitatge: Compra i Lloguer

  L'alt preu del sòl i l'especulació. La solució és pal·liar-ho amb la construcció d'habitatges protegits i les ajudes al lloguer per a certs grups socials.

• Necessitat d'Abastiments i Equipaments

  El creixement urbà genera un consum creixent d'aigua, energia i altres recursos, i exigeixen costoses inversions i fan necessari promoure l'estalvi. En certes zones urbanes, demanden una millora dels equipaments recreatius per a pal·liar els desequilibris heretats, que requereixen també fortes inversions.

• Ordenació del Trànsit i el Transport

  Les grans ciutats tenen problemes de trànsit per la necessitat d'abastiment i desplaçament residència-treball, i ocasionen embussos i problemes d'aparcament. La solució és crear vies de circumval·lació, grans extensions d'estacionament o potenciar l'ús d'un transport col·lectiu.

Problemes Econòmics Urbans

Es deuen a l'excessiva terciarització de les activitats urbanes, per la qual cosa es fomenta la diversificació. La solució és evitar la desaparició de l'activitat agrària en zones urbanes, promoure la indústria, instal·lar noves activitats i difondre activitats terciàries avançades cap a la perifèria.

Problemes Socials Urbans

A les grans ciutats són la delinqüència, la marginació social, la drogaddicció, la prostitució o l'alcoholisme i la falta d'integració. La solució seria dur a terme campanyes destinades a la gent jove de prevenció i mesures destinades a afavorir la integració dels immigrants.

Problemes Ambientals Urbans

• Microclima Urbà

  L'existència d'un microclima urbà: temperatures i precipitacions més altes. La ciutat és un focus calorífic pel trànsit, calefaccions, indústria, etc.

• Contaminació Atmosfèrica

  Causada pel trànsit i les calefaccions, afecta la salut, les plantes i els edificis. La solució és fomentar el transport col·lectiu i l'estalvi energètic.

• Alts Nivells de Soroll

  Provoquen trastorns com insomni, cefalees i sordesa. La solució és instal·lar panells antisoroll, l'organització del trànsit i la regulació dels establiments sonors.

• Producció i Eliminació de Residus

  Generen problemes; les aigües fecals només reben una depuració parcial abans de ser abocades a rius o mars i seria necessari posar instal·lacions que fessin una depuració integral. Les ciutats produeixen un elevat volum de residus sòlids que provoca un impacte ambiental, i es fomenta la reducció i el reciclatge de residus.

• Desaparició d'Espais Verds

  La solució seria instal·lar places i jardins i crear espais protegits en l'entorn urbà.

Urbanització Industrial i Postindustrial a Espanya

Des de l'inici de la industrialització (segle XIX) fins la crisi del 1975, el procés d'urbanització a Espanya va experimentar canvis significatius.

Creixement de la Taxa d'Urbanització (Pre-1975)

La taxa d'urbanització va experimentar un gran creixement, perquè l'increment de la població urbana superà el de la rural.

Factors Clau de la Urbanització Industrial

Els factors principals foren administratius (nova disposició territorial del 1833) i economicosocials (naixement i desenvolupament de la indústria).

Etapes de la Urbanització Industrial

• Fins a Mitjan Segle XIX

  La concentració demogràfica en les ciutats va ser petita i amb una debilitat de la industrialització. Els factors foren la capitalitat provincial i el comerç marítim.

• De Mitjan Segle XIX a la Guerra Civil (1936)

  El creixement urbà va ser manifest i la taxa d'urbanització es va doblar. El factor principal del creixement va ser la indústria, que atreia població del camp a la ciutat industrial.

• Guerra Civil i Postguerra (1936-1959)

  Es va alentir el creixement urbà. Les ciutats tenien problemes de deteriorament i d'abastiment, i el règim franquista afavorí la permanència de la població al camp. Una nova política autàrquica fomentà la indústria bàsica i va permetre el creixement de les ciutats; així es formà el triangle Madrid-Barcelona-Bilbao.

• La Taxa de Desenvolupament (1960-1975)

  La de major creixement econòmic i urbà del segle. Els factors foren la indústria i les activitats terciàries:

  • La Indústria com a Motor

    Va atraure mà d'obra del camp a les ciutats. Un elevat creixement natural (baby boom) incrementà la població urbana en un 30%. Les principals àrees eren les mateixes del triangle, més el Cantàbric, el Mediterrani llevantí, ciutats gallegues, Sevilla, Cadis, Huelva i l'Arc de Castella.

  • Activitats Terciàries

    Exerciren un paper menys destacat; foren les responsables del creixement de les grans àrees metropolitanes on es localitza el terciari avançat, dels centres turístics de la Mediterrània i de les Illes Balears i Canàries, i algunes capitals de província.

Urbanització Postindustrial (Des de 1975)

La crisi del 1975 introduí canvis en el procés d'urbanització, donant pas a una nova etapa coneguda com a urbanització postindustrial, que afecta Espanya a partir del 1980.

Desacceleració del Creixement Urbà

La taxa d'urbanització ha desaccelerat el creixement. Hi ha una reducció del creixement natural, una paralització de l'èxode rural arran de la crisi industrial i la reestructuració i flexibilització del sistema productiu.

Factors Clau de la Urbanització Postindustrial

• Pèrdua de Pes de la Indústria

  La indústria perd pes com a factor d'urbanització. La crisi del 1975 provoca la desindustrialització i el declivi de les ciutats industrials afectades, i per la nova tendència de la producció industrial a dispersar-se en l'espai. Es continua conservant la seva preeminència en certes zones.

• Augment de les Activitats Terciàries

  Les activitats terciàries guanyen importància com a factor d'urbanització a les grans metròpolis, on es localitzen els serveis avançats i els centres de decisió i gestió de les empreses, a les regions turístiques i a les menys avançades de l'interior.

Frenada de la Concentració Demogràfica i Extensió Urbana

Es frena la concentració del creixement demogràfic en les grans ciutats, encara que aquestes continuen estenent la seva àrea urbanitzada. Durant la dècada de 1980, les grans ciutats frenaren el seu creixement i van decréixer a causa de la reducció de la natalitat i de la immigració, motivada per la crisi econòmica. A mitjan dècada de 1990, es recupera el creixement, per l'increment de la immigració estrangera i una lleu alça de la natalitat. El percentatge de concentració de la població en les grans ciutats continua decreixent, amb la difusió de part de la població i activitats econòmiques cap a ciutats mitjanes i petites i cap a nuclis rurals pròxims. El resultat és l'extensió de l'àrea urbanitzada per espais més amplis. La dispersió de la urbanització incrementa el domini, en mantenir i concentrar les funcions principals i controlar les instal·lades en un espai circumdant cada vegada més gran.