Biodiversitat i Paisatges Vegetals d'Espanya: Guia Completa

La intervenció humana ha estat tan forta que ja no hi ha paisatges estrictament vegetals o naturals.

La Biodiversitat al Territori Espanyol

Espanya presenta una gran biodiversitat, ja que mundialment ocupa el segon lloc després de les selves tropicals. Aquesta riquesa s'explica per les següents raons:

• La Situació Geogràfica

  A l'extrem sud-occidental d'Europa, afavoreix la presència de tres grans dominis vegetals: l'atlàntic, el mediterrani i el macaronèsic (tropical de les Canàries).

• L'Efecte Refugi

  Durant els grans períodes glacials, van arribar espècies vegetals i animals nordeuropees. Així mateix, espècies africanes van aprofitar el baix nivell del mar a l'estret de Gibraltar. Aquests moviments van generar noves espècies i subespècies per poder adaptar-se al medi.

• La Presència de Sistemes Muntanyosos

  Que produeixen la gradació de la vegetació en altitud.

• L'Acció Antròpica

  L'ésser humà ha provocat la substitució dels boscos per camps de cultiu (43% de la superfície), i la construcció d'infraestructures i l'expansió urbana han minvat la superfície vegetal.

Paisatges Vegetals d'Espanya

De vegades, aquests paisatges tenen la consideració de "naturals" sense tenir en compte que també són territoris humanitzats, encara que l'acció humana pugui ser positiva (repoblaments després dels incendis, etc.), ja que actualment ha crescut la capacitat destructiva, però també la constructiva pel que fa al medi ambient. Els més destacats són els següents:

• Paisatge Oceànic

  Es dona a la vessant atlàntica, sobretot entre Galícia i la Serralada Cantàbrica, i s'amplia als Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric i les Serralades Catalanes. El bosc temperat oceànic apareix on les precipitacions són abundants i les temperatures poc caloroses, amb el roure i el faig com a espècies típiques de fulla ampla i caduca en un bosc frondós que no deixa penetrar la llum i, amb sotabosc pobre.

  Rouredes

  Les rouredes suporten malament la neu i el fred. El seu creixement es pot allargar durant 300 anys, i per això la fusta del roure és dura i tan apreciada per a fer bigues, parquets, etc.

  Fagedes

  Les fagedes necessiten molta humitat, encara que tenen un creixement més ràpid que els roures (100 anys), i la seva fusta tova és usada en la fabricació de mobles.

  La Landa

  Per damunt dels 1600-2000 metres, on el fred dificulta el bosc, apareix la landa, un matoll atapeït de brucs, ginebres i ginestes que, de vegades, pateixen artigaments i cremes (propicien l'erosió) per destinar-lo a pastures per al bestiar.

• Paisatge Mediterrani

  Ocupa la major part de la superfície peninsular, amb boscos d'alzines i suredes fins als 20 m. És un bosc escleròfil, preparat per a la calor i la sequera estival. Les copes dels arbres són amples i tancades per mitigar l'evaporació de la humitat, fent que la calor no arribi al sòl. Les fulles són perennes, dures, petites i dentades, amb troncs llenyosos i arrels profundes.

  La Suredes i Alzines

  La sureda està adaptada als sòls àcids (granits), és més termòfila i més exigent en pluges que l'alzina, ara en regressió per l'acció humana. Mentrestant, s'escampa el matollar de:

  • Màquies: en terrenys silicis (arboç, marfull, llentiscle, margalló i també arbres menuts, com alzina, roure i ullastre).
  • Garrigues: sobre terrenys calcaris (timó, romaní, espígol).
  • Estepes.

  De tota manera, segons els nivells de sequera pot variar la composició del matollar:

  • El bruc, la retama i l'estepa abunden a la Meseta nord.
  • La coscolla i els llentiscles són de la franja mediterrània.
  • A l'extrem sud-est peninsular, predomina el margalló i l'espart.

• Paisatge de Muntanya

  Sempre distribuït en pisos altitudinals, com als Pirineus, on es localitza el paisatge vegetal alpí, amb els següents pisos:

  • Pis Subalpí (entre 1200 i 2400 m)

    Amb coníferes (pi negre, avet) barrejades amb el faig i un sotabosc d'arbustos (nabinera i rododendre).

  • Pis Alpí

    On només es pot desenvolupar el prat.

  • Pis Nival (més de 3000 m)

    On només poden créixer líquens i molses.