Relleu d'Espanya i Catalunya: Muntanyes, Illes i Vores de la Meseta

Massís Galaicolleonès

Altitud mitjana no arriba als 500m, però destaquen alguns cims com el Teleno i Peña Trevinca. Correspon a un fragment del relleu més antic de la Península, format per un conjunt de blocs fallats, elevats i enfonsats que va donar lloc a un massís esglaonat.

Serralada Cantàbrica

Cadena lineal amb formes molt enèrgiques i grans desnivells.

Part Occidental

S'hi troba el massís asturià, amb blocs paleozoics dislocats. Conté jaciments de carbó, ferro, antimoni i mercuri.

Part Oriental

Relleus plegats, amb materials sedimentaris (calcàries). A causa del seu volum i duresa, formen relleus amb crestes i pics, com els Picos d'Europa (altitud més gran).

Sistema Ibèric

Limita la Meseta de nord-oest a sud-est. Format per materials dels sòcols hercinians i materials secundaris dipositats pel mar.

Sector Nord

Sistema de falles amb horsts elevats: Serra de la Demanda, Picos d'Urbión i Serra del Moncayo.

Sector Sud

Materials secundaris, amb un joc de serres i depressions on hi ha 2 conjunts muntanyosos: interior (Montes Universales, Serra d'Albarracín) i exterior (Javalambre, Gúdar i Maestrat).

Sierra Morena

Vora meridional de la Meseta. Gran esglaó que separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir. El nom prové del color dels materials, com les pissarres, i la tonalitat de la vegetació. Relleu escarpat, com les de Sierra Madrona i Alcúdia. L'únic pas que comunica la Submeseta Sud amb Andalusia a través de Sierra Morena és el de Despeñaperros.

Arxipèlag Balear

Mallorca, Eivissa, Formentera. Fragments emergits de la Serralada Subbètica:

• Nord de Mallorca: Serra de Tramuntana (amb el Puig Major) i Serres de Llevant. Entre aquestes serralades s'estén una extensa Depressió Central. La banda de Tramuntana, relacionada amb la Serralada Litoral Catalana, va formar part de l'antic Massís Catalanobalear. La meitat sud de l'illa és plana.
• Illes d'Eivissa i Formentera: relleu muntanyós i una plana que ocupa el sud d'Eivissa i gran part de Formentera.

Arxipèlag Canari

Emergiren de la Gran Dorsal Atlàntica, juntament amb Islàndia i les Açores. Presenten un relleu volcànic molt complex, en procés continu. El Teide és el volcà més important de l'arxipèlag, el pic més alt d'Espanya i un volcà actiu. Les illes del grup oriental són planes, mentre que les illes occidentals (com Gran Canària) són muntanyoses. Hi ha una gran diversitat de formes: cons volcànics, calderes, barrancs, colades, penya-segats i platges.

Protagonisme dels Pirineus

Pirineus Axials

Blocs fallats i aixecats, formats per llicorelles, granits, gneissos i calcàries dures (Pica d'Estats, Carlit). Algunes parts de la muntanya formen crestes. Valls en forma de U.

Prepirineus

Materials sedimentaris, plegats i amb falles. Dues unitats: Serres Interiors (Sant Gervàs) i Exteriors (Montsec).

Serralada Transversal

Uneix el Prepirineu amb les Serralades Litorals. Blocs tabulars formen muntanyes com el Puigscalm. En ple Quaternari va sorgir el vulcanisme olotí, amb més de 40 boques volcàniques.

Serralades de la Costa

Doble alineació des de Collserola fins les Gavarres i al sud de Barcelona. Predomini de roques calcàries.

Serralada Interior

Cims importants (Guilleries, Prades). Materials acumulats a la desembocadura d'antics rius cabalosos.

Serralada de Marina

Suavement ondulada, sense altituds importants: Montnegre, Collserola, Montsià. S'apropen tant a la costa que formen penya-segats. Entre les dues serralades s'estén la Depressió Prelitoral.