Citopatologia no tumoral de les vies urinàries
- Augment de la descamació cel·lular / Abundants elements inflamatoris.
- Canvis reactius (Augment N/C, vores regulars, rodones, nuclèols evidents).
Processos inflamatoris o infecciosos
Bacteris: augment de neutròfils, fons brut, canvis degeneratius. Poden observar-se granulomes en pacients amb tuberculosi o tractament amb BCG.
Fongs: Candida albicans, poden aparèixer contaminants.
Virus: No és fàcil trobar els criteris citològics per a localitzar els virus.
Poliomavirus: nucli augmentat de mida i gran inclusió intranuclear homogènia.
Herpes: poca multinucleació, cèl·lules soltes i fàcils de confondre's amb cèl·lules urotelials tumorals.
Paràsits: Hematuria, s'observen els ous. Metaplàsia, esquistosomiasi, carcinoma epidermoide vesical.
Protozous: Tricomones tant en homes com en dones. És un protozou patogen flagel·lat que parasita el tracte urogenital.
Càlculs urinaris
Augment mida nuclear, nuclèols prominents, irregularitats en el nucli, fons brut, sang, necrosi. Pot confondre's amb carcinoma.
Malacoplàquia
Inflamació crònica de la bufeta per una incapacitat dels macròfags per eliminar bacteris, s'observen al citoplasma hemosiderina i calcificacions.
Alteracions per quimioteràpia
Similitud a carcinoma urotelial d'alt grau, atípies nuclears, canvis degeneratius, vacuolització, augment de mida del nucli, irregularitat, cromatina gruixuda, multinucleació, augment N/C.
Alteracions per radioteràpia
Similars a la quimioteràpia, canvis degeneratius, hematúria, descamació de l'epiteli, multinucleació i nuclèols prominents.
BCG
Descamació urotelial, formació de granulomes, presència de PMN. Formació de granulomes, cèl·lules urotelials presenten canvis degeneratius.
Aparició de cilindres comporta una patologia renal
Granulosos: afecta les nefrones.
Hemàtics: glomerular.
Cel·lulars: tubulointersticials.
Metaplàsia escamosa
Presència de cèl·lules escamoses i urotelials, amb a vegades una mica de queratinització. Nuclis allargats i hipercromàtics. Citoplasmes orangòfils i a vegades perles còrnies de queratina.
Diagnòstic diferencial
Cèl·lules escamoses i contaminants del tracte genital femení, paraqueratosi secundària a infecció per VPH, carcinoma escamós primari i infiltrant d'altres zones.
Metaplàsia glandular
Presència de cèl·lules d'aspecte glandular junt amb cèl·lules urotelials. Aquestes cèl·lules d'aspecte glandular són cilíndriques amb vacúols de moc i d'un aspecte similar al d'un adenocarcinoma de còlon.
Diagnòstic diferencial
Adenocarcinoma de bufeta, metàstasis d'adenocarcinomes mucosecretors d'altres localitzacions, presència de cèl·lules procedents d'un adenocarcinoma renal.
Citopatologia tumoral de vies urinàries
Els tumors de l'uroteli varien des de papil·lars, nodulars o plans fins a masses, mixtes, papil·lars i nodulars. I infiltrants o no. Els canvis histològics abasten des del papil·loma benigne fins el càncer anaplàsic lleu.
Tumors benignes de les vies urinàries
(el papil·loma més freqüent)
Presenta hematúria i evoluciona a carcinoma urotelial.
Citologia: grups papil·lars de cèl·lules urotelials, cèl·lules rodones amb nuclis excèntrics, absència o moderada anisocariosi, cromatina benigne, citoplasma basòfil de vores ben definides.
Característiques carcinoma urotelial
Augment N/C, marges irregulars del nucli, homogeneïtat del citoplasma.
Tumors de baix grau urotelials
(difícils de distingir de reactius o benignes)
Fons net o escassos limfòcits, abundant cel·lularitat, grups poc cohesius.
Poca atípia nuclear, cromatina pàl·lida i dispersa, augment N/C i mida, irregularitats subtils de la membrana nuclear i absència de nuclèol. Citoplasma dens i lleugerament basòfil sense vacuolització.
Tumors d'alt grau
El diagnòstic és fàcil: nuclis grans amb cromatina gruixuda, i hipercromàtica, a vegades nuclèols excèntrics, el citoplasma és d'aspecte variable de límits imprecisos i vacuolats.
Infiltrants
(papil·lars o sòlids)
Diàtesi tumoral, grups cohesius i cèl·lules soltes en els tumors sòlids, pleomorfisme cel·lular, atípia nuclear, cromatina irregular, etc.
No infiltrant (CIS)
Fons net, cel·lularitat abundant, dispersa, pleomorfisme, atípia nuclear marcada, hipercromatisme, nuclèols prominents i augment N/C.
Tumors malignes no urotelials
(carcinoma epidermoide -> esquistosomiasi)
Pot originar-se per infecció crònica amb metaplàsia escamosa.
Citologia
Atípia en les cèl·lules escamoses, el carcinoma ben diferenciat, mostra polimorfisme dels nuclis hipercromàtics, picnòtics i citoplasma dens i abundant, produint formes en fibra de capgròs. Els carcinomes escamosos poc diferenciats o no queratinitzats solen ser més difícils de diferenciar dels carcinomes urotelials. Els adenocarcinomes són tumors primaris poc freqüents. Les cèl·lules tenen característiques de malignitat que defineixen aquests carcinomes: Nuclis grans, grans nuclèols, citoplasma abundant, algunes vacúols de mucina.
S'observen tipus de tumors com carcinomes de cèl·lules petites o limfomes. També podem trobar tumors fora de les vies urinàries com carcinomes renals o adenocarcinoma de pròstata.
Tècniques especials
Immunohistoquímica, citoquímica, biologia molecular, biomarcadors, ús de marcadors genètics moleculars.
Terminologia
Negativa per a cèl·lules malignes o dins dels límits normals.
Grups urotelials no atípics.
Citologia suggestiva de malignitat.
Positiu.
Insatisfactòria.
Pròstata
Mètodes d'exploració: PAAF, detecció d'antigen, tacte rectal, ecografia transrectal, biòpsia transrectal (disúria, hematúria, piúria, hemospermia).
Patrons de normalitat en citologia
Cèl·lules en panell, fusiformes, poligonals, nuclèol centrat oval, rodó.
Es pot trobar urotelials amb citoplasma basòfil i nucli gran o múltiple.
Punció a vesícules seminals: cèl·lules amb nucli gran o múltiple, cromatina granular o pleomorfisme, no interpretar-les com anaplàsiques, fibroblasts i espermatozoides.
Hiperplàsia nodular de pròstata
(associat a andrògens)
Oprimeix uretra i provoca ganes de fer pipí, nictúria, infeccions urinàries,...
S'observen nòduls, microscòpicament són hiperplàsics. S'obté fons net i cèl·lules amb metaplàsia escamosa.
Les cèl·lules amb metaplàsia urotelial de baix grau, mostren nuclis ovoides i citoplasma basòfil. Quan es produeix una degeneració apareixen PMN.