Què és la Ciència? Coneixement i Mètode Experimental
El coneixement científic
Ciència
Saber amb pretensió de veritat universal i coherència lògica.
Classes de ciència
Ciències Formals
No descriuen fets (no tenen contingut material: matemàtiques, lògica). Usen un llenguatge formal, propi, amb regles pròpies; no parlen de continguts concrets. Són objecte d'anàlisi, són fórmules lògiques, no tenen comprovació empírica i són exactes.
Ciències Factuals
Descriuen fets (tenen continguts materials concrets que són comprovats a través de l'experiència).
Ciències Naturals
Biologia, física, astronomia, química. Usen un llenguatge natural, però empren les matemàtiques com a ajuda.
Ciències Humanes
Medicina, sociologia, antropologia, psicologia. Usen el llenguatge natural.
Pressuposicions metafísiques
Tendeixen a identificar la realitat amb el cosmos.
- La realitat és equivalent a l'univers (forces naturals).
- La natura actua regularment (les mateixes causes provoquen sempre els mateixos efectes).
Pressuposicions epistemològiques
- El coneixement científic és materialitzable.
- És comprovable per experimentació.
- La matematització permet la predicció.
- El coneixement és objectiu: els fets corroboren les lleis, els científics deixen de banda els seus prejudicis.
- El coneixement és universal: tothom interpreta la natura igual.
Pressuposicions ètiques
Assumeixen que la ciència ens permet la tecnologia. El progrés científic desemboca en el progrés tecnològic, que alhora suposa progrés humà, no sols materialment sinó també socialment.
El mètode experimental
Segueix els passos següents: es presenta un problema (fet no explicat), s'elaboren hipòtesis (conjectures que expliquen el fet i que han de ser comprovades). Aquí també entraria l'experimentació, on deduïm una conseqüència de la hipòtesi que pugui servir-nos per comprovar a través de l'experiència si és falsa o veritable. Si la hipòtesi resulta corroborada per l'experimentació, es converteix en llei, que tindrà validesa universal.
Comprovació experimental
Verificació
Comprovació dels casos (H(ipòtesi) porta a C(onseqüències); si H és veritable, passen C(onseqüències); si passen C, H és veritable).
Falsació
Una llei és fiable si és falsable, és a dir, si podem provar que és falsa des de les condicions que imposa l'experimentació. (Si H és veritable, passen C; si no passen C, vol dir que H és falsa). Una llei serà considerada correcta si té les condicions de possibilitat per ser negada des de l'experiència; només cal provar un cas en què sigui falsa perquè la llei sigui inviable. És lògicament correcta.
Llei i Paradigma
Llei
La llei surt quan la hipòtesi ha estat corroborada per l'experiència. La llei és com l'explicació d'uns fets concrets en termes matemàtics a partir de les variables triades per explicar el fenomen i amb les condicions d'experimentació concretes.
Paradigma
És el conjunt de teories que expliquen globalment la realitat en un moment històric i que són admeses per tots els científics. Quan hi ha fenòmens que no són explicats des del paradigma vigent, sempre es comença per la hipòtesi ad hoc (hipòtesis vàlides només per explicar aquest cas en particular). Quan el nombre de fets no explicables des del paradigma vigent va augmentant, acaba sent necessari canviar el paradigma (revolució científica).