Decret d'Unificació de Franco (1937): creació del Partit Únic FET y de las JONS

El Decret d'Unificació de Franco (1937)

Tenim al davant un fragment de text de caràcter jurídico-polític que forma part del Decret d'Unificació de Francisco Franco. Aquesta va ser una norma jurídica promulgada durant la Guerra Civil Espanyola, el 19 d'abril de 1937, pel general Francisco Franco a Salamanca. Mitjançant aquest decret, es van fusionar els partits polítics Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista i la Comunión Tradicionalista.

Aquesta fusió va crear un nou partit únic amb el nom de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, que de vegades es va simplificar anomenant-lo “el Movimiento Nacional” o “el Movimiento”. La resta de partits polítics de la zona revoltada van ser suprimits.

Anàlisi del Decret i la Unificació Política

Si analitzem el text, podem observar que la llei s'emet per unificar les diferents forces polítiques que havien participat en la revolta contra la República Espanyola. En aquest text, s'estableix la fusió d'aquestes forces en una sola organització amb comandament únic.

La idea és clara, seguint el pensament feixista i militarista: cal agrupar totes les forces polítiques sota una única jerarquia. És la idea del Partit Únic que ja havia establert Mussolini a Itàlia i Hitler a Alemanya. El Partit Únic estava format per la Falange, fundada per José Antonio Primo de Rivera, i per les JONS, que era un sindicat feixista. Aquests eren de caràcter totalitari i contrari a qualsevol sistema democràtic.

Context Històric: La Guerra Civil Espanyola

Abans de parlar sobre el context històric, hauríem de fer referència als antecedents immediats d'aquest text:

• El 18 de juliol de 1936 es va iniciar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
• Això va ser després de la sublevació militar del 17 de juliol al Protectorat espanyol del Marroc, que va fracassar.
• En dies successius, la rebel·lió es va estendre a diverses guarnicions militars de la Península, escampada pels generals:
  • Franco des de Canàries
  • Mola des de Pamplona
  • Queipo de Llano a Sevilla
  • Goded a Mallorca
  • Cabanellas a Saragossa

Divisió Territorial i Governs (1936-1939)

De manera que, a finals de juliol, Espanya quedava dividida en dues zones:

• Els rebels (bàndol nacional) dominaven:
  • Navarra
  • Galícia
  • Castella la Vella
  • La major part d'Aragó
  • Cadis
  • Illes Canàries
  • Mallorca
  • Les Pitiüses
• El govern legítim republicà controlava la resta del país:
  • Astúries
  • La major part del País Basc
  • Catalunya
  • País Valencià
  • Menorca
  • Castella la Nova
  • Madrid
  • Gairebé tota Andalusia

Aquesta divisió del país, pràcticament, coincidia amb els resultats de les eleccions de febrer de 1936.

La Zona Republicana i els seus Governs

La sublevació militar va provocar la dimissió dels governs de Casares Quiroga i de Martínez Barrio. De finals de juliol a setembre de 1936, hi va haver una dualitat de poders entre el govern de José Giral i els comitès dels sindicats.

• Al setembre de 1936, Largo Caballero va formar un govern “estable”.
• Al maig de 1937, va caure el govern de Largo Caballero.
• Seguidament, Juan Negrín governaria fins març de 1939.

No obstant això, el 1938 la vida començava a fer-se difícil en el territori republicà.

La Zona Sublevada i l'Ascens de Franco

En la Zona Sublevada durant la Guerra Civil (1936-1939):

• Al juliol de 1936, es va formar a Burgos una Junta Tècnica, sota la supremacia de l'exèrcit franquista, encarregada del govern en la zona sublevada.
• A l'octubre de 1936, es produïa la pujada de Francisco Franco a la Jefatura de l'Estat (Cap de l'Estat).
• A l'abril de 1937, Franco creava el Partit Únic, la FET (Falange Española y Tradicionalista) de las JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista).
• Al gener de 1938, comença el primer govern de Franco, que va passar a anomenar-se “Caudillo de España”.

Conclusió: L'Impacte del Decret d'Unificació

En conclusió, aquest Decret d'Unificació va suposar la unió dels partits polítics Falange Española de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista i la Comunión Tradicionalista, consolidant el poder de Franco i establint les bases del règim franquista.