La Guerra del Francès a les Illes Balears i les Corts de Cadis

Les Illes Balears durant la Guerra del Francès quedaren al marge de la invasió napoleònica d’Espanya, però el conflicte tengué fortes repercussions a les Illes. 1-Es constituí una Junta de govern semblant a les que s’havien format a la Península. 2-Les Balears acompliren la funció de rereguarda, com ara hospital pels soldats ferits, facilitar homes i recursos per a la guerra i esdevenir lloc de reclusió dels presoners francesos. Així, foren confinats a Cabrera (condicions difícils) els soldats de l'exèrcit francès derrotat a Bailén. 3-El port de Maó es convertí en base naval de les armades britànica i espanyola. 4-L’arribada de milers de refugiats de la Península. La caiguda de refugiats va dinamitzar l’economia amb l’arrendament de vivendes i l’establiment de nous negocis, però, va desaparèixer quan acabà la guerra i els refugiats tornaren als seus llocs de procedència. 5-Un debat ideològic: entre els partidaris de les idees liberals VS els qui volien aguantar les estructures de l'Antic Règim. 6-Arribaren a les Balears les mesures legislatives de les Corts de Cadis (abolició de la Inquisició i la supressió de règim senyorial). 7-Creació de la Diputació Provinc

La Guerra del Francès o guerra de la independència (1808-1814): concepte

Els aspectes polítics: Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. La crisi de l'Antic Règim va començar amb la invasió napoleònica de 1808, que va agreujar la situació social i econòmica i va precipitar una crisi política. En aquest context es va forjar l'alternativa liberal, identificada amb les Corts de Cadis i la Constitució de 1812. 1. La convocatòria de les Corts. A la Guerra d'Independència (1808-1813) la Junta Suprema Central posà en marxa una convocatòria de Corts (Cadis). Les derrotes militars i la fort resistència dels absolutistes provocaren la dimissió dels membres de la Junta, substituits per una Regència=exercia el poder en nom de Ferran VII. (la convocatòria a Corts es va mantenir). Els diputats no sempre van ser elegits amb normalitat pel conflicte bèl·lic i freqüentment, els elegits no pogueren desplaçar-se i foren substituïts per persones que eren a Cadis. 1810- Reunió de 300 diputats que acordaren que les Corts fossin UNICAMERALS i no ESTAMENTALS . 1er dia. Liberals aconsegueixen una important victòria. CAUSES(3): -Aprovaren que les Corts eren dipositàries de la sobirania nacional (exercien el poder en nom dels ciutadans que formaven la nació). -Acordaren la divisió de poders i van reconèixer Ferran VII= rei d'Espanya. -Liquidaren els privilegis estamentals ja que establien que tots els ciutadans eren iguals davant la llei i tenien els mateixos crets. 2. La Constitució de 1812: Durant 3 anys les Corts desenvoluparen una activitat legislativa intensa.Varen aprovar lleis, decrets i la 1era Constitució de la HE (promulgada el 19 de març de 1812). DRETS RECONEGUTS Definició dels DRETS DEL CIUTADÀ ( de petició, d'educació i de propietat) LLIBERTATS CIVILS (pensament, opinió i impremta). La IGUALTAT JURÍDICA ( repartiment proporcional dels impostos). Establia el SUFRAGI UNIVERSAL ( +25) Garantia la SEGURETAT INDIVIDUAL a través de la inviolabilitat del domicili, els drets penals i processals i l'abolició de la tortura. PRINCIPIS IMPORTANTS La nació és “el conjunt de ciutadans de tots 2 hemisferis” que exercien la seva sobirania mitjançant el vot.

L'estructura de l'Estat correspon a una monarquia limitada

El poder LEGISLATIU recau en les Corts que tenien la potestat de fer lleis, aprovar els pressupostos i els tractats internacionals i comandar l'exèrcit. El poder EXECUTIU : cap = monarca, posseïa la direcció del govern, intervenia en l'elaboració de lleis mitjançant la iniciativa i la sanció i tenia vet suspensiu (2 anys). El poder JUDICIAL era competència dels tribunals i s'hi establien els principis bàsics d'un Estat de dret. La Constitució reconeix la confessionalitat de l'Estat (Espanya continuà sent un país catòlic). S'establia un ensenyament primari obligatori i la creació d'un exercit nacional amb un servei militar obligatori. Territori dividit en províncies i municipis governades per diputacions i ajuntaments electius. Creació de la Milicià Nacional, un cos de ciutadans armats voluntaris per defensar la ideologia liberal. 3. L'abolició de l'Antic Règim: Les Corts de Cadis van aprovar lleis i decrets destinats a eliminar l'Antic Règim i a ordenar l'Estat com un règim liberal: S’abolí el règim senyorial. Tota la població deixa d'estar sotmesa a la jurisdicció privada i passés a dependre de l'autoritat publica legislació de l'Estat. A canvi, les terres van mantenir-se en mans dels senyors, que van convertir-se propietaris però perden les antigues prerrogatives judicials i administratives. També, s’intentà una reforma agrària per mitjà de l'expropiació de terres als als convents, la venda o el repartiment de terrenys i la limitació de les primogenitures (mayorazgo). -Es va decretar la llibertat de comerç, d'indústria i de treball, es van suprimir els gremis i les duanes interiors. -Es va abolir la Inquisició (practicava la tortura i era contraria a la llibertat de pensament). -Es va proclamar la llibertat d'impremta amb limitacions. 4. Transcendència de l'obra de Cadis: La Constitució de 1812 serà una font d'inspiració d'altres textos constitucionals europeus i americans. Problema : era molt avançada per a la mentalitat del país, ja que era producte d'una victòria circumstancial del liberalisme. L'obra de Cadis NO va tenir incidència pràctica en la vida del país. La situació de guerra contra els francesos impedia aplicar lleis aprovades, i quan va acabar la guerra, Ferran 7 va tornar amb l'absolutisme i la restauració de l'Antic Règim.