Causes i Fases de la Primera Guerra Mundial i la Revolució Russa

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

Causes del Conflicte

• Aliances Militars:
  • Triple Aliança: Alemanya, Imperi Austrohongarès, Itàlia.
  • Triple Entesa: França, Rússia, Regne Unit.
• Imperialisme: Crisi del Marroc (1905 i 1911).
  • El 1905, Alemanya intenta frenar el protectorat francès al Marroc, però a Algesires s’imposa un protectorat hispanofrancès.
  • El 1911, Alemanya pressiona a Agadir, però Gran Bretanya recolza França.
• Nacionalisme als Balcans: Guerres Balcàniques (1912-1913).
  • Nous estats als Balcans. Rússia i Àustria volen controlar la zona (Rússia protegeix Sèrbia).
  • El 1908, Àustria s’annexiona Bòsnia, cosa que enfada Rússia.
  • 1a Guerra Balcànica: Rússia dona suport a la Lliga Balcànica, que derrota l'Imperi Turc i crea l'estat d'Albània.
  • 2a Guerra Balcànica: Sèrbia i aliats vs Bulgària; Bulgària perd territoris.

L'Esclat del Conflicte

Rússia defensa Sèrbia i declara la guerra a Àustria; Alemanya respon declarant la guerra a Rússia i França. En envair Bèlgica, el Regne Unit entra en guerra. Itàlia es manté neutral al principi.

Fases de la Guerra

Guerra de moviments (1914)

• Pla Schlieffen: Alemanya vol una derrota ràpida de França.
• Batalla del Marne: França frena Alemanya. Fracàs de la guerra ràpida.

Guerra de trinxeres (1915 - 1916)

• Front immobilitzat.
• Batalles clau: Verdun (1916) i Somme (1916).
• Guerra submarina alemanya. Enfonsament del Lusitania.
• Entrada dels EUA (1917).

1917-1918: El Final de la Guerra

• Revolució Russa: Rússia surt de la guerra.
• L'ofensiva alemanya fracassa.
• L'entrada dels EUA decanta la guerra.
• 11/11/1918: Armistici.

La Pau (1919)

Programa dels 14 punts de Wilson.

Tractat de Versalles (Alemanya)

• Pèrdua de territoris (Alsàcia i Lorena).
• Reparacions de guerra.
• Exèrcit limitat.
• Prohibició de la unió amb Àustria.

Revolució Russa

L'Imperi Rus

Govern autocràtic del tsar sobre un imperi molt gran i poblat. Partits prohibits; policia repressiva; l'església amb gran influència. Agricultura endarrerida i societat desigual.

Oposició al Tsarisme

Creix entre pagesos i proletariat. Primers opositors:

• Narodniki: Anarquistes (Bakunin, Kropotkin).
• Partit Socialrevolucionari (SR): Expropiar terres.
• Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (1898): El 1904 es divideix en bolxevics (Lenin) i menxevics.

Revolució de 1905

• Diumenge Sagnant: Manifestació reprimida.
• Manifest d’Octubre: Llibertats públiques, creació de la Duma i reforma agrària; aparició de partits liberals.

Revolució de Febrer (1917)

Les reformes de 1905 són insuficients; els kulaks es beneficien, mentre els pagesos pobres pateixen. La I Guerra Mundial provoca fam, derrotes i protestes.

• Febrer 1917: Manifestacions i vaga general a Petrograd; amotinament militar.
• El tsar abdica; govern provisional liberal; els soviets guanyen poder.

Revolució d'Octubre de 1917

Retorn de Lenin. Els bolxevics prenen el poder: dictadura del proletariat, insurrecció armada, lema: “Tot el poder per als soviets”.

Guerra Civil (1918-1921)

• Pau amb Alemanya: Tractat de Brest-Litovsk.
• Els bolxevics dissolen l'Assemblea.
• Guerra civil: Exèrcit Roig (Trotski) vs Exèrcit Blanc (amb suport de Stalin en algunes faccions).
• Execució de la família Romanov.
• El 1921, victòria bolxevic; col·lapse de la producció i la indústria.

Instauració del Comunisme

Durant la Guerra Civil es posa en marxa el “comunisme de guerra”: nacionalització d’empreses i terres, control de la producció, restricció sindical i prohibició de vagues, amb repressió policial a través de la txeca (1917).

Creació de la URSS i Expansió del Comunisme

El 1922 es funda la URSS amb un sistema de soviets, sense llibertats polítiques i amb repressió de l’oposició. El Partit Comunista concentra el poder i fomenta revolucions a Europa via la Komintern.

De Lenin a Stalin

La NEP (Nova Política Econòmica) introdueix una economia mixta per recuperar la producció.

Després de la mort de Lenin (1924), Stalin derrota Trotski (qui volia aprofundir el comunisme i estendre la revolució) i consolida un règim autoritari: fi de la NEP, fi de la democràcia interna, industrialització pesada i persecució de l’oposició pel Partit Comunista (PCUS).