Catalunya i la UE: Organització Territorial i Polítiques

Organització Territorial de Catalunya

Delimitació del Territori Català: Catalunya és un país europeu situat a la riba de la Mediterrània occidental. Té una superfície de 36.020 km² i una orografia força complexa. Està dividit en dues parts: Catalunya Nord i el Principat. Forma part dels territoris de cultura catalana juntament amb les comarques aragoneses de la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears, l'Alguer i Sardenya.

Organització Territorial de Catalunya dins l'Espanya de les Autonomies

La Generalitat de Catalunya va estructurar el territori del país en comarques. L'any 1931, quan Catalunya va poder gaudir d'autonomia, la Generalitat va constituir una Ponència d'Estudi de la Divisió Territorial de Catalunya. Aquesta ponència va acordar dividir territorialment Catalunya en 38 comarques i 9 regions, però no es va aprovar fins al 1936, i només va estar en vigor fins al 1939. Malgrat la seva curta vigència, la divisió comarcal de la ponència va deixar una forta empremta, ja que la reivindicació de la divisió administrativa del territori català en comarques era una de les velles aspiracions del catalanisme.

L'actual divisió territorial té els seus fonaments jurídics en la Llei de la Divisió i l'Organització Comarcals de Catalunya (1987). Està formada per l'agrupació de municipis contigus amb una personalitat jurídica pròpia. Aquesta llei estableix que cada comarca ha de tenir un consell comarcal format per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors i les regidores dels diversos municipis de la comarca.

A la divisió comarcal de 1987 es van crear tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça. El 2004, la Generalitat va proposar la creació de set agrupacions de comarques anomenades regions o vegueries. La possible nova divisió territorial en vegueries pot implicar la modificació d'algunes comarques i que se'n creïn de noves. També implicarà canvis en les circumscripcions electorals i comportarà alteracions en el concepte de província i en els seus límits, competència que no està en mans de les autonomies.

Ampliacions de la UE

Els Criteris d'Adhesió

Un cop signat el Tractat de Roma el 1958, es posa en marxa la CEE amb 6 estats membres. Per accedir a la UE, cal complir un conjunt de condicions. Aquestes són: ser un estat europeu i complir els criteris de Copenhaguen:

• Criteri polític: institucions polítiques que garanteixin la democràcia, l'estat de dret i el respecte.
• Criteri econòmic: economia de mercat ferma i viable.
• Cabal comunitari: conjunt de lleis i objectius polítics i econòmics prèviament imposats per la UE.

Cronologia de les Ampliacions

• 1958: Es crea la CEE amb França, RFA, Bèlgica, Països Baixos, Luxemburg i Itàlia.
• 1973: Regne Unit, Irlanda i Dinamarca.
• Anys més tard: Grècia.
• 1986: Espanya i Portugal.

Per a les properes incorporacions, els estats ja han signat acords previs. Són països com Croàcia, Turquia, Montenegro, Sèrbia, etc. La data dependrà de com es resolguin les qüestions polítiques.

La Política Regional de la UE

La UE és una de les zones més riques i desenvolupades del món. Per tal d'ajudar a les regions menys afavorides i reduir-ne les desigualtats, la UE té establerts dos mecanismes financers:

• Fons Estructurals:
  • Fons Europeu de Desenvolupament Regional (1975): ajuts econòmics per a la construcció d'infraestructures.
  • Fons Social Europeu (1958): finança activitats d'inserció laboral.
• Fons de Cohesió (1994): finança infraestructures.

Reben aquests ajuts les zones que no arriben al 75% de la mitjana de la renda europea.

Institucions de la Unió Europea

El Parlament Europeu

Representa el conjunt de la ciutadania i és escollit directament per aquesta cada 5 anys. Té capacitat per legislar i exerceix un control sobre la resta d'institucions, sobretot sobre la Comissió Europea.

El Consell Europeu

És el braç legislatiu de la Unió, representa els estats membres i està format pels caps de govern. Aprova el pressupost de la UE, juntament amb el Parlament, i coordina les polítiques econòmiques dels estats membres.

La Comissió Europea

És el braç executiu del poder i pot tenir iniciatives legislatives. Gestiona i aplica les polítiques comunitàries i el pressupost. Els comissaris són escollits pels estats membres.

El Banc Central Europeu

Dirigeix la política monetària de la Unió i té cura de l'estabilitat de l'euro i de l'estabilitat de preus a la zona euro.