Comarca, Vegueria i Ciutat: Definició, Criteris i Funcions

Comarca i Vegueria: Organització Territorial

Comarca: Entitat local de caràcter territorial formada per l'agrupació de municipis contigus i amb personalitat jurídica pròpia. Específica de Catalunya.

Vegueria: Àmbit politicoadministratiu intermedi entre el Govern i les comarques. Intenció de substituir les províncies i és la base per a l'organització dels serveis territorials de la Generalitat.

Criteris per definir una ciutat

• Nombre d'habitants: Aproximadament 10.000.
• Concentració: Densitat de població elevada. Tot i que hi ha barris residencials amb cases unifamiliars que viuen aïllats amb densitat baixa i també es consideren ciutat.
• Activitat econòmica: La ciutat es caracteritza per la diversitat d'activitats dels habitants. Predominen: indústria, administració, transports, comerços. Però hi ha ports de pesca o zones olivareres al centre i sud d'Espanya que es poden considerar pobles grans o ciutats rurals.
• Influència territorial: Concentren moltes activitats que les converteixen en un centre de poder, creativitat i oportunitats. Això provoca fluxos de persones, capitals, idees...
• Arquitectura i urbanisme: Es caracteritza per edificis alts i avingudes amples i llargues. Les aglomeracions urbanes s'expandeixen més ràpidament i els pobles creixen més a poc a poc.
• Estil de vida: Es caracteritzen per més tolerància i dinamisme, facilitat per establir més relacions socials i personals, i perquè ofereixen més oportunitats creatives, innovadores i de desenvolupament cultural.
• Concentració de funcions: Les funcions predominants són determinades per les activitats i per les professions que exerceixen els habitants.

Funcions de la ciutat

• Funció Residencial: Comporta equipaments i infraestructures per assegurar el benestar:
  • Barri vell: Barri degradat, poques comoditats i serveis. Hi viuen persones de pocs recursos. Com que estan al centre, fan processos d'ennobliment.
  • Eixamples: Àrees residencials extenses amb més o menys prestigi (les noves classes benestants viuen a la perifèria). Els ocupen oficines o persones amb menys diners.
  • Barris obrers: A les zones perifèriques, preus del sòl baix. La xarxa de transport no sempre és bona, cosa que dificulta la integració social i cultural amb la ciutat.
• Funció Industrial: La podem trobar enmig d'habitatges, però en aquests s'hi fan activitats netes, que necessiten poc espai i poca energia i que mantenen relació amb activitats properes. Les que contaminen i fan soroll es troben a polígons industrials.
• Funció Militar: Antigament servien com a refugi o base estratègica. Les trobem a Toledo o Ceuta. Actualment, algunes ciutats amb bases aèries o navals s'han mantingut actives i s'han convertit en nusos de comunicacions o en seus de la indústria bèl·lica.
• Funció Política: A la capital abunden funcionaris públics, burocràcia i les empreses dedicades al terciari superior.
• Funció Cultural: Algunes ciutats tenen origen religiós (santuaris, llocs sagrats). A aquests llocs hi van pelegrins o fidels i s'hi necessita organització de transports, allotjaments, restaurants i venda d'objectes. La religió implica projectes arquitectònics perquè s'hi construeixen temples, etc.
• Funció Turística: Implica una àmplia oferta de serveis (hotels, restaurants). Aquests visitants incrementen la població, però també els problemes. Tot i així, són una forta font d'ingressos per a la ciutat. Moltes ciutats intenten atreure turistes mitjançant esdeveniments com exposicions universals o fires medievals, o s'hi construeixen edificis peculiars.