La Meseta Ibèrica: Relleu, Serralades i Geografia Essencial

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,11 KB

La Meseta: Relleu i Sistemes Muntanyosos de la Península Ibèrica

La Meseta és la unitat de relleu principal de la Península Ibèrica. Ocupa l’espai central, representant el 45% de la superfície. Es caracteritza per erms, camps i relleus en costa.

Submeseta Nord

  • Altitud mitjana: 800-850 m.
  • Envoltada de muntanyes.
  • Travessada d’est a oest pel riu Duero.

Submeseta Sud

  • Altitud mitjana: 500-700 m.
  • Dos altiplans separats per les Muntanyes de Toledo.
  • Altiplà solcat pel riu Tajo.
  • Altiplà solcat per la conca hidrogràfica del Guadiana.

Serralades Interiors de la Meseta

Aquestes serralades es van formar durant el Període Terciari, amb el moviment alpí, quan a les zones de fractura de l’antic sòcol uns blocs es van anar aixecant i altres s’enfonsaren. Els materials predominants són el granit, les pissarres i els gneissos.

Sistema Central

  • Divideix la Meseta en dues meitats.
  • Format per diferents serres d’altitud important: Somosierra, Guadarrama, Gredos i Gata. Inclou la Sierra de l’Estrella a Portugal.
  • Pic més alt: Almanzor (2592 m).
  • Port més important: Somosierra, que comunica els dos altiplans.

Vores Muntanyoses de la Meseta

Aquestes formacions es van originar durant el període alpí.

Massís Galaicolleonès

  • Quadrat muntanyós de 200 km, que comprèn Galícia, l’oest d’Astúries, les Muntanyes de Lleó i les serres de Cabrera i Segundera.
  • Altitud mitjana no arriba als 500 m.
  • Correspon a un fragment del relleu més antic de la Península, que va donar lloc a un massís escalonat.
  • Presenta formes suaus, fruit de l’erosió.

Serralada Cantàbrica

  • Formes molt enèrgiques i grans desnivells a la façana cantàbrica, i menys accentuades al vessant interior.
Part Occidental: Massís Asturià
  • Blocs paleozoics dislocats.
  • Conté els jaciments de carbó més grans d’Espanya.
  • Metalls: ferro, antimoni o mercuri.
  • Accés entre Astúries i la Meseta difícil.
Part Oriental: Muntanya Cantàbrica
  • Els cims perden alçària.
  • Materials sedimentaris: gresos, conglomerats i calcàries.
  • Relleus amb crestes i pics.
  • Pics d’Europa: altitud més gran a Torre Cerredo (2648 m).

Sistema Ibèric

  • Limita la Meseta de nord-oest a sud-est.
  • Format per materials dels sòcols hercinians i materials secundaris que el mar va anar dipositant a la vora oriental de la Meseta, els quals es van aplegar durant el moviment alpí.
Sector Nord
  • Falles amb horsts elevats que formen massissos de més de 2000 m: Serra de la Demanda, Pics d’Urbión i Serra del Moncayo.
  • Separen la Meseta de la Depressió de l’Ebre.
Sector Sud
  • Serres i depressions creuades per rius.
  • Dos conjunts muntanyosos:
    • Conjunt interior: Monts Universales, Serranía de Conca i Serra d’Albarracín.
    • Conjunt exterior: Serres de Javalambre, Gúdar i el Maestrat (aïllen la Meseta de la costa).

Sierra Morena

  • Vora meridional de la Meseta.
  • Gran esglaó que separa la Meseta de la Depressió del Guadalquivir.
  • Des de la Meseta, presenta una escassa entitat muntanyosa (uns 700 m), però des de la Depressió del Guadalquivir, el relleu és alt i escarpat (fins a 1200 m).
  • El nom prové del color dels seus materials (pissarra) i de la tonalitat de la seva vegetació d’estepars.
  • Antics jaciments miners de mercuri, coure i carbó, actualment tancats.
  • Despeñaperros: únic pas que comunica la Submeseta Sud amb Andalusia a través de Sierra Morena.

Serralades Exteriors a la Meseta

Aquestes serralades es van formar durant el moviment alpí.

Els Pirineus

  • Formen una alineació contínua de muntanyes de 440 km de longitud.
  • S’estenen des del Golf de Biscaia fins al Cap de Creus.
  • Constitueixen el límit natural amb la resta d’Europa.
  • Dues grans unitats:
    • Serralades interiors: PIRINEUS AXIALS
      • Cims de més de 3000 m: Aneto (3404 m), Mont Perdut (3355 m) i Pica d’Estats (3143 m).
      • Roques antigues (esquist i granit).
      • Paisatges alpins i clima d’alta muntanya.
    • Serralades exteriors: PREPIRINEUS
      • Menor altitud (fins a 2000 m, com el Cadí o el Montsec) i formes més suaus.
      • Roques més modernes (calcàries).
      • Paisatge més mediterrani.
  • Depressió mitjana pirinenca.
  • Ambdues zones estan poc poblades, amb àrees de segona residència i esports d’aventura i neu.
  • Gran reserva d’espais naturals de muntanya.