Paisatges Agraris d'Espanya: Característiques i Tipus

Paisatge Agrari Atlàntic:

Espais litorals i prelitorals de la cornisa cantàbrica i de les terres gallegues. Zones muntanyoses. El clima és oceànic plujós, amb temperatures suaus, la qual cosa afavoreix la presència de prats i de boscos caducifolis.

L'agricultura ocupa poca extensió. Actualment ha desaparegut gairebé del tot el policonreu orientat a l'autoconsum, tot i que aquest sistema tradicional es manté en algunes zones de l'interior de Galícia. El monoconreu que ocupa més superfície és el blat de moro per a farratge.

Al País Basc, a Cantàbria i a Astúries, la ramaderia s'orienta a la cria de bestiar boví per obtenir llet. L'estructura agrària és minifundista, sobretot a Galícia, on els pagesos tenen petites parcel·les disseminades; per això s'hi ha estimulat la concentració parcel·laria.

Aquesta dedicació ramadera ens explica per què la població agrària viu dispersa en cases de camp o poblets.

Paisatge Agrari Mediterrani:

Aquest paisatge ocupa les terres del litoral i del prelitoral mediterrani, les zones de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. El clima es caracteritza per les precipitacions escasses. Aquestes condicions climàtiques expliquen la pràctica d'una agricultura de seca: els conreus principals són els cereals, de vinya i d'oliveres que formen la trilogia mediterrània.

A les zones on les temperatures són més suaus i els sòls fèrtils, es practica l'agricultura de regadiu. La ramaderia de bestiar oví i cabrum és extensiva a les zones de seca. L'estructura agrària es caracteritza per explotacions de seca de dimensions mitjanes, tot i que a Andalusia hi predominen els latifundis.

La població, molt nombrosa, tendeix a concentrar-se a pobles grans, tot i que també hi ha hàbitats dispersos.

Paisatge Agrari d'Interior:

Aquest tipus de paisatge comprèn les terres interiors de Castella i Lleó i Castella-La Manxa, i enclavaments de les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir. El terreny forestal hi és escàs, de vegades associat a conreus herbàcids o en guaret i a les pastures, com és el cas de les deveses.

Les terres d'interior tenen en comú el conreu de cereals, amb rotacions de conreus de tipus biennal o triennal. A les zones de seca hi predomina el bestiar oví, que aprofita els prats de muntanya. L'estructura agrària era de terres molt parcel·les, amb una xarxa de camins amb centre en pobles grans. La població hi és escassa.

Paisatge Agrari de Muntanya:

Els paisatges agraris de muntanya es localitzen en altituds baixes i mitjanes del nord peninsular i en altituds elevades i mitjanes del sud. Les activitats agropecuàries i silvicoles es caracteritzen per l'esglaonament dels usos del sòl segons l'altitud i la insolació. Als vessants baixos, els conreus es fan en feixes.

L'explotació forestal es basa en l'aprofitament de gaigs i de castanyers, de fusta molt preada. Hi ha ramaderia bovina i ovina criada de manera extensiva. L'estructura agrària la formen petites propietats d'àrees conreades en valls i al peu de muntanyes. El poblament hi és escàs i es concentra en nuclis petits de les valls.

Paisatge Agrari de les Canàries:

Factors físics: L'arxipèlag, de sòls volcànics, té un relleu abrupte. El clima és càlid subtropical, amb pluviositat escassa.

Sistemes agrícoles i ramaders: El producte principal són els plàtans, el segon els tomàquets d'exportació i després les patates. La ramaderia més nombrosa és la de bestiar cabrum.

Estructures agràries: El tipus de propietat és variat. En zones de llarga tradició d'economia de subsistència, la propietat és petita; en canvi, a la costa hi ha propietats extenses destinades a la comercialització de la producció.

Explotació forestal: Actualment, una bona part de la superfície forestal està protegida, especialment els boscos de pi canari i la laurisilva.

Caladors dels Vaixells de Pesca Espanyols:

En general, els bons caladors estan situats a les plataformes continentals, les zones on hi ha corrents marins freds rics en placton i les zones on s'estableix un contacte entre corrents marins càlids i freds. La plataforma del golf de Cadis és més extensa, però és limitada per les aigües territorials del Marroc.

Política Pesquera Comunitària:

Amb l'entrada d'Espanya a la Comunitat Europea, s'ha aconseguit una quota de pesca important en aigües comunitàries i un acord pesquer amb el Marroc, però els ajuts per renovar la flota van comportar per als armadors espanyols haver d'adoptar un tipus de vaixell més petit i perdre capacitat de pesca. La política pesquera va encaminada a una explotació sostenible del medi marí i dels seus recursos i al foment del cultiu d'espècies per mitjà del sistema de l'aquicultura.