Què és el bilingüisme? Definició, tipus i diferències

Què és el bilingüisme?

El bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme. En la pràctica, el bilingüisme social no és un fenomen de la llengua, sinó del seu ús. La sociolingüística s'ocupa de les relacions entre dues llengües en contacte.

En matèria de política o de normalització lingüística, el bilingüisme social pot tenir funcions diferents; així, en països amb dues llengües en contacte, el foment del bilingüisme pot ésser útil a una política assimilista que comportaria la pèrdua d'ús d'una de les llengües.

La diglòssia, encara que etimològicament significa el mateix que bilingüisme, és un terme reservat per definir un ús d'una llengua caracteritzat per la percepció d'inferioritat d'aquesta; és a dir, que un grup social fa servir sistemàticament diferents variants lingüístiques segons si la situació és formal o informal.

Tipus de bilingüisme

• Bilingüisme individual: Es produeix quan un individu té la capacitat de dominar dues llengües. La psicolingüística s'encarrega d'estudiar aquest fenomen. Hi ha diferents tipus:
  • Bilingüisme actiu: L'individu entén i parla dues llengües.
  • Bilingüisme passiu: L'individu entén i utilitza una de les dues llengües, mentre que l'altra l'entén però no l'utilitza.
• Bilingüisme social: Quan en un determinat grup social de qualsevol mena es fan servir dues llengües, sigui per a finalitats diferents o per a la mateixa, a causa de qualsevol factor.
• Bilingüisme territorial: Es produeix quan es divideix un territori en dues parts i a cada una s'utilitza una llengua diferent. Un exemple seria Bèlgica, on es parla francès i flamenc, o el Canadà, on es parla anglès i francès.

Llengua minoritzada

És un terme de la sociolingüística que fa referència a qualsevol llengua que, parlada històricament en un territori, es troba en una situació d'anormalitat lingüística, resultat d'un procés de substitució lingüística. De vegades s'ha parlat de la situació minoritària amb el valor del que després s'ha anomenat minorització.

El concepte de llengua minoritària es refereix a la demografia relativa d'un idioma, a les dimensions d'una comunitat lingüística. S'aplica, doncs, a la llengua d'una comunitat lingüística petita, en termes generals o regionalment. Pot haver-hi, per tant, llengües minoritàries en situació normal (com la danesa) i llengües no minoritàries en un procés de substitució lingüística, és a dir, minoritzades (com la catalana).