La Cancelleria Reial i l'Evolució del Català

Introducció

Actualment, sempre que escrivim en qualsevol llengua, usem unes normes determinades que tots coneixem i que acceptem com a correctes. Però aquestes normes no han existit sempre. Durant l'Edat Mitjana les diferents llengües no tenien unes normes d'escriptura, però tot i això, s'escrivien. Com escrivien en aquell temps? Quins models eren considerats correctes?

Abans de referir-nos a la llengua escrita que hi ha als textos dels segles XIII i XIV cal fer una mirada a certs aspectes del món cultural de l'Edat Mitjana.

El llatí va ser fins el segle XI l'única llengua escrita: els escrits literaris, els científics, els filosòfics, els legislatius i en definitiva qualsevol tipus de text, es feien en llatí. A partir del segle XI comença a haver-hi consciència que entre allò que es parla i allò que s'escriu hi ha grans diferències (ja que les llengües romàniques han modificat moltíssim, i cadascuna d'una forma diferent, el llatí originari) i apareixen els primers intents d'escriure en castellà, català, francès, occità, etc.

Aquests primers textos en romanç eren els que s'adreçaven a la població que no sabia llegir ni escriure, o siga a aquells que no entenien el llatí. Aquests textos eren sermons de misses i documents legislatius que havien de ser entesos per tothom. Però la resta dels escrits seguiren realitzant-se durant algun temps encara en llatí, la llengua culta per excel·lència.

En el cas de la llengua catalana, el segle XIII suposa l'inici del seu ús escrit més generalitzat ja que comença a ser la llengua de la literatura narrativa i religiosa i de la documentació administrativa del regne. En aquest darrer apartat, la Cancelleria Reial va ser la institució que va fer possible l'adaptació de la llengua catalana al llenguatge específic de l'administració.

La Cancelleria Reial

Fou l’organisme de govern dels reis de la corona d’Aragó. Les seves funcions eren diverses i complexes (relacions diplomàtiques, regir tots els territoris, recaptar imposts, iniciatives culturals). Era una institució que s'encarregava de la correspondència i de l'arxiu de totes les administracions pertanyents a la corona catalano-aragonesa (recordeu que aquesta estava formada per quatre administracions: Aragó, la Generalitat Valenciana, la Generalitat de Catalunya i el Gran i General Consell del Regne de Mallorques -format per les Illes Balears i el Rosselló o Catalunya Nord-). Es va crear a principis del segle XIII i era presidida per un Canceller. Amb el regnat de Jaume I aquesta institució va adquirir prestigi ja que, en engrandir-se la Corona amb les noves conquestes, havia augmentat la seua importància perquè era més necessària. Però fou, ja al segle XIV, sota el regnat de Pere IV, també conegut com Pere el Cerimoniós, quan la Cancelleria desenvolupà el seu veritable paper organitzatiu amb la promulgació per part del monarca de les Ordinacions Palatines, autèntica reforma de la institució.

Fins al segle XIII, tota la documentació reial era redactada en llatí, però Jaume I disposà que aquesta fóra escrita des d'aleshores en romanç (en la llengua romànica pròpia del territori). Els funcionaris de la Cancelleria eren escrivans, secretaris, notaris, etc., que havien de conéixer les tres llengües oficials a la corona catalano-aragonesa: el català, l’aragonès i el llatí. I va ser, per tant, en català com es va registrar quasi tota la documentació oficial de la Generalitat Valenciana i del Gran Consell de Mallorques des del primer moment, i de la Generalitat Catalana a partir del regnat de Jaume I. La Cancelleria va perdurar fins el 1494.

Amb les instruccions donades per Jaume I, la Cancelleria assolí el paper d'institució unificadora de la llengua i, per això, va elaborar una sèrie de normes d'acompliment obligatori per a tots els seus funcionaris. Aquestes normes consistien a seguir un model per tal d'unificar la manera de redactar els documents. Això va causar que una mateixa prosa s'implantara a tot el domini lingüístic i que les variants dialectals es neutralitzaren, de tal forma que es feia prou difícil d'esbrinar si un text havia estat escrit per un mallorquí, un valencià, un català o un rossellonès. Ens trobem per tant amb un model escrit de llengua unificada i comuna a tot el domini lingüístic català.

La documentació elaborada a la Cancelleria forma un dels fons documentals més importants i complets que es conserva. En podem destacar dues característiques lingüístiques:

• a) L’ús habitual de les tres llengües oficials de la corona d’Aragó (llatí, català i aragonès).
• b) La modernitat i uniformitat del català emprat pels seus escrivans, acceptat com a model acadèmic i literari arreu de tot el domini lingüístic.

Contextualització (Humanisme)

Històrica

La segona meitat de l’edat mitjana (s. XIV-XVI) es caracteritza per la substitució del feudalisme per un nou sistema d’organització social de caràcter burgès. Aquesta nova classe social va néixer a recer de les ciutats i de l‘activitat mercantil. Creixia al marge de la societat feudal i el món cortès. Aquest fenomen es fa palès originalment a Itàlia a causa d’una sèrie de circumstàncies diverses que afavorien que així fos (poc arrelament de les estructures feudals i existència de ciutats Estat). S’ha de dir que els burgesos sovint s’esforçaven a relacionar-se amb l’aristocràcia mitjançant el matrimoni o vinculacions financeres i comercials. La burgesia provocà canvis econòmics, socials i ideològics. Així, marcà unes pautes de comportament i de pensament que no tenien res a veure amb el món feudal de les corts i les lluites entre nobles. Els escenaris culturals deixaren de ser les corts dels nobles per situar-se a les grans ciutats comercials, com ara Barcelona (s.XIII-XIV) i València (s.XV-XVI).

El segle XV s’inicià amb el Compromís de Casp i la instauració de la dinastia castellana dels Trastàmara a la corona d’Aragó. Els successors d’Alfons el Magnànim generaren importants conflictes socials i polítics, fins al punt d’esgotar econòmicament el país i marcar un procés de castellanització de la cort i la cultura, que s’intensificà amb el casament de Ferran d’Aragó amb Isabel de Castella.

Artística: el Trecento italià

Els canvis provocats al llarg del segle XIV (Trecento) afavoreixen l’aparició de l’Humanisme literari, del qual destacarem dues innovacions poètiques essencials (a part de les característiques literàries més generals):

• a) Dolce stil novo: manera d'escriure poesia que s’allunya de l’estil trobadoresc.
• b) Donna angelicatta: nova concepció de la figura femenina que condueix a la reflexió personal i a una major presència de l’intimisme subjectiu.

Autors essencials:

• Dante Alighieri: autor de la Divina Comèdia, extens poema al·legòric que suposa una genial síntesi del món medieval. L’obra s’estructura en tres parts que corresponen a Infern, Purgatori i Paradís, llocs que va recorrent l’ànima del poeta fins que arriba a la redempció gràcies a la figura de Beatriu.
• Francesco Petrarca: conegut sobretot pels seus esplèndids sonets amorosos dedicats a la seva enamorada Laura. Representa la figura de l’enamorat en constant patiment.
• Giovanni Boccaccio: és el gran prosista de la seva època. Autor d’Il Corbaccio i Il Decamerone, conjunt magistral i variadíssim de narracions breus molt imitat a totes les literatures europees.

La Plenitud de la Cancelleria

El regnat de Pere el Cerimoniós

Durant el regnat de Pere el Cerimoniós es reorganitzà la Cancelleria Reial i s'envoltà de lletraferits (homes de lletres de gran cultura) molt prestigiosos. Aquests feren possible que aquesta institució es convertira en un veritable focus cultural, gràcies, entre d'altres raons, al coneixement que els seus funcionaris posseïen de l'Humanisme italià. Així, la Cancelleria passà de ser únicament un instrument purament administratiu a convertir-se en un nucli cultural de creació literària i de difusió d'altres literatures. Un dels exemples més preclars fou el cas de Bernat Metge, literat dels més destacats de l'època i funcionari de la Cancelleria. Els documents administratius redactats per ell són un model de la gran maduresa artística del llenguatge administratiu català del període corresponent als segles XIV i XV. Cal destacar també el seu paper d'introductor de les noves idees que suposaven l'Humanisme italià, representat per personatges com Boccaccio o Petrarca dels quals Metge va fer algunes traduccions i adaptacions al català.

Al voltant d'aquesta institució aparegueren també els traductors d'obres llatines, la qual cosa representà la introducció a la corona catalano-aragonesa del renaixement humanista, com ja havíem vist, i d'una clara tendència a imitar l'esperit classicitzant (el dels literats romans de l'època clàssica del llatí: Ciceró, Tàcit, Sèneca,). Aquests funcionaris dominaven a la perfecció l'escriptura del llatí i, imitant l'estil clàssic, convertiren la prosa administrativa catalana en un llenguatge flexible i elegant. El prestigi d'aquesta prosa, a més del fet que els documents fossen signats pel rei, determinà la seua conversió en model lingüístic a imitar pels escriptors de l'època.

Característiques de la Prosa

Cancelleresca

Entre d'altres, les característiques de la prosa de la Cancelleria foren:

• Oracions llargues, amb predomini de la subordinació.
• El verb de l'oració principal sol estar amagat al final del conjunt oracional.
• Freqüents cultismes i tecnicismes administratius.
• Ús moderat d'articles.

En definitiva, era una excel·lent imitació de la prosa llatina, però sense perdre en cap moment la seua pròpia personalitat lingüística.