Caldesa i la prosa humanística: tragèdia, ironia i obra profana

Prosa humanística i tipologia d'obres

Considerat un dels màxims exponents de la prosa humanística, va escriure dos tipus d'obres: les religioses i les profanes. Les religioses són molt extenses; destaca la Vita Christi (cartoixà), però no atrauen tant el lector com la seva obra profana.

Obra profana: contingut i estructura

L'obra profana té contingut amorós i mitològic i fonamenta la seva posteritat literària. És més breu però d'un interès superior. Consisteix en 17 poemes, 10 narracions, un debat epistolar, un reportatge sobre una vetllada literària, algunes cartes i la tragèdia de Caldesa. Les obres mitològiques estan basades en les Metamorfosis d'Ovidi.

Passatges i temes principals

Tria passatges que manifestin les conseqüències trágicas de l'amor, com Lamentació de Biblis i Lo jardí d'amor. Hi ha tres narracions que tracten la connexió entre amor i guerra, basades en la guerra de Troia.

Tragèdia de Caldesa

La tragèdia de Caldesa no té temática mitològica; és ambiguament autobiogràfica. L'estil és ampul·lós i llatinitzant, amb elements còmics o tragicòmics. L'inici és solemne i d'elaboració retòrica, amb l'apunt de narrar un fet tràgic i criminal.

Personatges i situació

L'inclita donzella té totes les virtuts i el protagonista reconeix que són amants. Es fingeix una situació apocalíptica i la figura femenina es connecta amb aquest to. La narració passa de l'abstracció a la immediatesa — fins i tot amb l'efecte de trucar a la porta com a recurs dramàtic — i hi ha un fort component irònic: el protagonista contrasta totalment la seva situació ridícula amb les paraules sublims.

Canvi d'estil i imitació

Caldesa és remarcable pel canvi d'estil quan parla amb algú altre o amb el protagonista. És capaç d'imitar l'estil pedant d'altri sense gaires dificultats, inclús en vers.

Final i sentit de l'obra

Al final podem deduir que el personatge és un escriptor: l'obra constitueix una mena d'homenatge però també una paròdia de la figura d'un personatge immers en el món literari que no pot sortir del registre sublim de la seva vida. Aquest registre forma part de la seva manera de parlar i d'escriure.

La trama, en si sola, és una història còmica: el personatge pretén estar vivint en una tragèdia quan en realitat està vivint una situació còmica. El personatge, irreal, només domina un tipus de registre. El sentit de l'obra és ambivalent: en primer lloc és un homenatge a la literatura, però també és un homenatge paròdic que explica com un escriptor està tan impregnat per la literatura que no és capaç de veure la realitat i diferenciar-la de la ficció.

Comparació i contraposició amb Tirant lo Blanc

Contraposició a Tirant lo Blanc (TLB):

• 1. TLB: visió idealitzada de la societat cavalleresca; dosis d'escenes de guerra i d'amor; prosa culta i sofisticada.
• Espill: descripció caricaturesca de molts aspectes de la societat del moment. Motiu temàtic: l'atac a les dones com a font principal de tots els mals.
• 2. TLB: novel·la cavalleresca en prosa, amb dona idealitzada.
• Espill: narrativa satírica en vers amb humor negre; predomina el tractament misògin envers les dones.
• 3. TLB: personatge ple de virtuts.
• Espill: sotmet el personatge al sarcasme i a la ironia; caràcter i gènere satíric.

En conjunt, la lectura posa en relleu la diferència entre una visió idealitzada i una mirada satírica i crítica, i situa la tragèdia de Caldesa dins d'una tradició literària que juga amb registres elevats i paròdic-satírics.