Substitució lingüística, bilingüisme i normalització lingüística: conceptes clau
Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,5 KB
Actualizado el
Resumen
El text explica el procés de substitució lingüística, en què una llengua dominant acaba desplaçant la dominada, i distingeix diversos tipus de bilingüisme segons l'ús i el domini de les llengües. També defineix la normalització lingüística com a resposta al conflicte lingüístic i presenta els seus objectius bàsics. És un bon punt de partida per entendre la sociolingüística.
Puntos clave
- La substitució lingüística passa per tres etapes: bilingüització, monolingüització en la llengua dominant i abandonament absolut de la llengua dominada.
- Un bilingüe és una persona capaç d'utilitzar dos codis lingüístics; el bilingüisme pot ser passiu o actiu.
- Segons el domini de les llengües, el bilingüisme és simètric (domini igual en tots els àmbits) o asimètric (domini desigual).
- Segons la motivació, el bilingüisme és instrumental (raons laborals o econòmiques) o integratiu (integrar-se en un nou grup).
- El bilingüisme territorial implica comunitats lingüístiques delimitades geogràficament, cadascuna amb una llengua pròpia.
- La normalització lingüística busca augmentar el nombre de parlants, la freqüència d'ús, ocupar tots els àmbits i establir normes favorables a la llengua dominada.
- La probabilitat d'èxit de la normalització depèn de la durada del conflicte lingüístic.
Resumen generado con IA a partir del documento. Ponte a prueba
Substitució Lingüística
La substitució lingüística es desenvolupa en un procés amb diverses etapes:
Procés de bilingüització: Les classes altes, les ciutats més poblades i els joves són els primers a adoptar la segona llengua.
Procés de monolingüització en la llengua dominant: A poc a poc, la llengua dominada és abandonada i suplantada per la llengua dominant. Això pot generar problemes com l'autodimitificació del bilingüisme i la creació de prejudicis lingüístics.
Abandonament absolut de la llengua dominada: Ús exclusiu de la llengua nova.
Bilingüe i Bilingüista
Un bilingüe és aquella persona capaç d'utilitzar dos codis lingüístics.
Els bilingüistes són aquells que pretenen manipular la societat per mantenir un conflicte lingüístic que pot conduir a la desaparició de la llengua pròpia.
Bilingüisme: Tipus i Exemples
El bilingüisme és la situació en què una persona utilitza alternativament dues llengües per a funcions socials similars o comparables amb facilitat.
El bilingüisme individual es refereix a una persona que parla dues llengües, tot i que en pot parlar moltes més. N'hi ha de diferents tipus:
Bilingüisme passiu: el parlant coneix dues llengües, però només n'utilitza una.
Bilingüisme actiu: el parlant coneix i utilitza les dues llengües.
Bilingüisme simètric: el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d'ús.
Bilingüisme asimètric: el parlant no domina per igual les dues llengües en cap àmbit d'ús.
Bilingüisme instrumental: un individu aprèn una llengua per raons laborals o econòmiques.
Bilingüisme integratiu: s'aprèn una llengua per integrar-se dins d'un nou grup.
El bilingüisme social: el bilingüisme individual afecta col·lectius sencers d'una societat. Els parlants d'una llengua es veuen obligats a conèixer una segona llengua.
El bilingüisme territorial: en un país, trobem geogràficament ben delimitades les diferents comunitats lingüístiques. Cadascuna d'elles disposa d'una sola llengua pròpia.
Normalització Lingüística
La normalització lingüística és un procés de resposta al conflicte lingüístic i de cohesió de la comunitat lingüística. Pretén recuperar els àmbits d'ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia per lluitar contra la seva desaparició. Implica el reconeixement del conflicte lingüístic com una situació anormal que cal superar canviant les normes d'ús de la comunitat lingüística. Els seus objectius bàsics són:
- Augmentar el nombre de parlants.
- Augmentar la freqüència d'ús de la llengua.
- Ocupar tots els àmbits d'ús de la llengua.
- Establir normes d'ús favorables a la llengua dominada.
Cada procés de normalització lingüística genera el seu model particular d'acord amb la cohesió del grup, la consciència lingüística dels parlants, el marc legal vigent i els moviments sociopolítics. La probabilitat d'èxit dependrà de la durada del procés de conflicte lingüístic. La normalització és sempre una decisió històrica conscient que implica canvis culturals, socials, polítics i, sobretot, una actitud favorable cap a l'idioma.
Preguntas frecuentes
Quines són les etapes de la substitució lingüística?
La substitució lingüística passa per la bilingüització, la monolingüització en la llengua dominant i l'abandonament absolut de la llengua dominada. Primer les classes altes, les ciutats i els joves adopten la segona llengua. Finalment la llengua dominada desapareix de l'ús.
Quina diferència hi ha entre bilingüisme simètric i asimètric?
En el bilingüisme simètric el parlant domina per igual les dues llengües en tots els àmbits d'ús. En l'asimètric no domina igual les dues llengües en cap àmbit.
Què és la normalització lingüística?
És un procés de resposta al conflicte lingüístic que pretén recuperar els àmbits d'ús i el nombre de parlants de la llengua pròpia. Implica canviar les normes d'ús de la comunitat lingüística.
Ponte a prueba
Tarjetas de repaso
Pulsa una tarjeta para ver la respuesta.
Test
Preguntas generadas con IA a partir del documento: comprueba las respuestas con el texto.