Calcul tipus mig i tipus marginal
Biología2,56 KB
HIPERTENSIÓ SECUNDÀRIA Va associada a un altre tipus de patologia o alteració orgànica. Hi
Ha una causa directament responsable de l’augment de pressió
SÍMPTOMES: Presenta els símptomes propis de la malaltia que la desencadena i els específics
De la hipertensió arterial
TRACTAMENT: Quan es coneix la causa de la hipertensió, s’intentarà suprimir-la per tal de
Tractar la malaltia. De vegades encara que es coneix la causa el tractament no és possible, per
Tant el facultatiu haurà en reduir la pressió arterial mitjançant els fàrmacs comuns
Tipus d’hipertensió secundària
Hipertensió nefrògena: és produïda per una malaltia renal, parenquimatosa o vascular:
Parenquimatosa: es presenta en múltiples processos renals, majoritàriament en Aquells que provoquen insuficiència renal. El seu desenvolupament està afavorit per la Dificultat d’excreció del sodi o per un augment de l’angiotensina (poder Vasoconstrictor) Vascular: afavorida per la hipersecreció de renina amb la conseqüent activació de L’angiotensina i aldosterona.(vasoconstricció i reabsorció de Na) Hipertensió de causa endocrina: és més infreqüent. És deguda a la hipersecreció, generalment Tumoral, de glàndules endocrines produint un augment de secreció hormonal amb efecte Vasopressor. Les causes més comunes són: Hiperaldosteronisme primari o Síndrome de Coon Síndrome de Cushing: hiperfunció del còrtex suprarenal amb augment en la producció De glucocorticoids. Feocromocitoma: tumor a la mèdula suprarenal. Augment de catecolamines (adrenalina/noradrenalina) (efecte vasoconstrictor) Acromegàlia: hipersecreció de GH Hipercalcèmia: en especial en el hiperparatiroïdisme. El Ca provoca vasoconstricció en Les parets vasculars.
Parenquimatosa: es presenta en múltiples processos renals, majoritàriament en Aquells que provoquen insuficiència renal. El seu desenvolupament està afavorit per la Dificultat d’excreció del sodi o per un augment de l’angiotensina (poder Vasoconstrictor) Vascular: afavorida per la hipersecreció de renina amb la conseqüent activació de L’angiotensina i aldosterona.(vasoconstricció i reabsorció de Na) Hipertensió de causa endocrina: és més infreqüent. És deguda a la hipersecreció, generalment Tumoral, de glàndules endocrines produint un augment de secreció hormonal amb efecte Vasopressor. Les causes més comunes són: Hiperaldosteronisme primari o Síndrome de Coon Síndrome de Cushing: hiperfunció del còrtex suprarenal amb augment en la producció De glucocorticoids. Feocromocitoma: tumor a la mèdula suprarenal. Augment de catecolamines (adrenalina/noradrenalina) (efecte vasoconstrictor) Acromegàlia: hipersecreció de GH Hipercalcèmia: en especial en el hiperparatiroïdisme. El Ca provoca vasoconstricció en Les parets vasculars.
POTASSI, CALCI, MAGNESI:
El fet de que baixes ingestes d’aquests minerals s’associen a l’elevació de la PA i que
Baixes ingestes de potassi i calci amplifiquen els efectes de clorur sòdic sobre la
Mateixa, obliga a que les quantitats a consumir siguin les recomanades.
No és necessària la suplementació d’aquests minerals, sinó assegurar-se, a través
D’una correcta alimentació, que es cobreixen les quantitats recomanades.
GREIX:
El consum de greix ha de ser l’indicat als objectius nutricionals: major ingesta total de
Greix, entre 30-35% de l’energia total, amb aproximadament:
50% greix monoinsaturat 25% greix poliinsaturat 25% greix saturat