Caïm: L'Heroi Modernista i Personatges Invertits
Personatges de l'Obra
El personatge central de l'obra és Caïm. Com en la Bíblia, el seu rival és Abel, però aquí el procés s'ha capgirat: Caïm s'ha convertit en l'individu positiu de la història.
Caïm: L'Heroi Positiu
L'autor ens el presenta com un artista, un creador d'objectes, capaç d'inventar noves paraules relacionades amb el llenguatge abstracte. Un altre aspecte que cal destacar és la seva capacitat de raonament, ben madura, que arriba a posar-lo en situació d'igualtat amb el Querub.
La intervenció de Caïm en l'obra s'inicia amb una desobediència, perquè és incapaç d'acceptar imposicions i qüestionar tot allò que no es comprèn. És una figura profundament humana amb impulsos sexuals, amb atacs d'ira que desencadenen l'assassinat del seu germà, comès involuntàriament. L'arquetipus més representatiu de la humanitat.
Caïm és un home nou i fa ús d'unes noves armes:
- La rebel·lia
- El treball
- La creativitat
- El rebuig de tot allò imposat i de les supersticions
És l'heroi modernista.
Per dominar el seu entorn, el robatori de la fruita -el seu acte més important de rebel·lia- no el fa per menjar-se-la i convertir-se en un ésser igual a Jahvè, sinó per satisfer el desig de Nara.
Abel: La Contrafigura Feble
Abel és la contrafigura de Caïm: feble, envejós, covard, sense cap mena d'imaginació ni voluntat de domini. L'autor ens el presenta amb trets efeminats: barbamec, ros, bell i amb veu aguda i ridícula.
Caïm li inspira enveja i alhora por per la seva força i superioritat; per protegir-se'n s'aixopluga en el pare, que el prefereix a Caïm.
Adam i Eva: Rols Invertits
Adam i Eva també són personatges capgirats des de la perspectiva bíblica.
Eva és més tendra, comprensiva i treballadora; ignora el temps del paradís, la seva actual condició l'omple molt més: l'amor als fills i algunes sensacions humanes com la del plaer o la del dolor.
Adam és un ésser egoista, feble, gandul, una mica obtús, que només viu del passat benestant. S'aprofita del treball de Caïm.
Nara: Centre de la Disputa
Nara, germana de Caïm i Abel, ens és presentada, abusant dels tòpics femenins més retrògrads, com una bestioleta agradable, capritxosa, senzilla i despreocupada. És el centre de les disputes entre els seus dos germans per la possessió de la femella.
El conjunt dels tres personatges no és el d'un triangle amorós convencional, ja que, en ser Nara l'única femella, és el destí qui els mena a la disputa per satisfer l'instint sexual i per a la perpetuació.
Querub i Diable: Figures Ambígües
El Querub i el Diable són personatges d'una gran ambigüitat.
El primer té l'ala mig rostida, resultat d'uns moments de feblesa en què s'apropà als rebels encapçalats per Satanàs i estigué a punt de ser arrossegat a l'infern. És el personatge més proper a Caïm i el segon més ric, matisat i interessant de l'obra.
El Diable apareix amb uns trets més paradoxals: bondadós, massa afectuós i carregós. Està penedit de la desgràcia que ha causat als homes.
Jahvè: La Presència Invisible
Encara que directament només surt una vegada, com a veu en off, la presència de Jahvè es fa notar en tots els moments de l'obra a través de les seves prohibicions, ordres, amenaces i càstigs.