El Cafè de la Marina: Anàlisi, Personatges i Context Social

Enviado por Comunidad Xuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,11 KB

Resum i Argument de l'Obra

El tema central d'aquesta obra gira al voltant de l'avortament secret viscut per la protagonista, la Caterina. L'obra, El Cafè de la Marina, està dividida en tres parts que segueixen els patrons clàssics d'introducció, nus i desenllaç, corresponents als tres actes.

Estructura Dramàtica: Els Tres Actes

Primer Acte: Presentació i Conflicte

Es presenten els personatges i l'elaboració escènica. S'insinua el conflicte, que prové d'un avortament secret, i es desmenteix la relació amorosa frustrada entre la Caterina i un jove que, en un inici, sabem únicament que ha fugit a França.

Segon Acte: El Catalitzador

Apareix Monsieur Bernat, catalitzador i desencadenant de l'acció dramàtica, que aporta un punt d'humor a l'obra.

Tercer Acte: Desenllaç i Llibertat

Finalment, amb el tercer acte arriba el desenllaç: un policia allunya de l'escena Monsieur Bernat, la gent del poble ha descobert el secret de la Caterina, i aquesta pot assolir el seu somni de llibertat, simbolitzat amb un viatge amb vaixell mar enllà. En aquest acte, en Claudi li declara el seu amor.

Desenvolupament Cronològic de l'Acció

L'acció se situa en un cafè de navegants d'un poble de la costa empordanesa, propietat d'en Libori. La Caterina, juntament amb el seu pare i els navegants que freqüenten el cafè, viuen amb il·lusió els preparatius de la boda entre la Rosa i en Rafel.

Aquell mateix dia intuïm, gràcies a la Salvadora, que va a comprar una ampolla de vermut, i al Claudi borratxo, l'avortament secret de la Caterina amb un jove que, en un inici, ha fugit a França. Quan celebren la boda, apareix un nou convidat, en Bernat, que s'enamora profundament de la Caterina. Això fa que en Libori obligui la seva filla a casar-se amb ell per conveniència.

El mateix dia apareix un artista amb el seu acompanyant al cafè. L'artista festeja amb el Claudi, però ell, enamorat de la Caterina, no vol saber res d'ella. Al dia següent, Bernat s'assabenta, per culpa de la mala llengua de la Rufina, del secret que es mou per tot el poble. Per no desprestigiar la seva reputació, decideix parlar amb en Libori i anul·lar el casament, oblidant tot el que havia succeït.

Això fa que la Caterina torni a tenir il·lusió per en Claudi, el qual, trencant el seu bitllet de viatge cap a Amèrica, li declara el seu amor amb l'acceptació del pare. Després de conversar, la Caterina i en Claudi s'adonen que estan enamorats l'un de l'altre. En aquell precís instant arriben al cafè en Libori i la Salvadora, als quals els dos enamorats expliquen el que ha succeït i arriben a l'acord que la Caterina i en Claudi es casaran i portaran El Cafè de la Marina.

Personatges Principals i Secundaris

Com a personatge clarament principal trobem la Caterina, i com a secundaris: el Libori, el Rufí, la Rufina, la Salvadora, la Rosa, el Rafel, el Claudi, el Bernat i el Luard.

Caterina

És la filla gran d'en Libori, té 25 anys. És una dona molt treballadora que treballa al cafè del seu pare. Manté en secret el seu avortament amb un jove que ha fugit a França. És molt sentimental i es veu obligada, primer a acceptar la seva condició de noia soltera en un poble petit i ple de males llengües, i després a sotmetre's a la voluntat del seu pare, que la destina a casar-se amb un banquer. L'esperança de la Caterina és formar una família i aconseguir una relació amorosa sòlida. Al final de l'obra, la bondat i el dolor que pateix la Caterina es veuen premiats amb un amor correspost i reconegut.

Libori

Té 60 anys i és el propietari d'El Cafè de la Marina. És un home tendre, tot i que té una visió de la vida materialista i interessada. Estima més la seva filla Rosa que la Caterina, no solament per la desgràcia que li va succeir a la Caterina, sinó perquè la Rosa s'assembla més a la seva mare ja morta, cosa que li dona més llibertat a la petita que a la Caterina.

Rufina i Rufí

  • La Rufina: És comerciant de peix, té 40 anys. És la persona que ha posat la mala fama a la Caterina, sempre la critica, però és molt treballadora.
  • El Rufí: És el seu marit, un pescador gandul de 50 anys. Viu a costa de la Rufina i sempre està al cafè mentre la seva dona treballa. Aquests dos personatges són els que donen gràcia a l'obra per les seves contínues baralles.

Rosa i Rafel

  • La Rosa: És la filla petita d'en Libori, té 19 anys. És una jove divertida i està molt mimada pel seu pare. Ella defensa la seva germana en alguna de les escenes en què la critiquen.
  • El Rafel: És el seu marit, de 25 anys. Tots dos treballen a la mar.

Salvadora i Claudi

  • La Salvadora: És la veïna d'en Libori i la mare d'en Claudi, té 50 anys. És una dona molt comprensiva i bondadosa, preocupada pel seu fill, el qual més d'una vegada li ha posat la mà a sobre. És comprensiva amb la Caterina i l'estima, per això s'alegra molt que el seu fill hagi decidit casar-se amb ella.
  • El Claudi: El fill de la Salvadora, té 30 anys. És un home molt dur, mig amargat per l'alcohol i desenganyat amb les dones. És un personatge contradictori, ja que, de forma massa sobtada, passa a contemplar la vida amb ulls encisats i d'home apassionat i enamorat.

Monsieur Bernat i Luard

  • Monsieur Bernat: És un comerciant rossellonès ric de 50 anys i pretendent de la Caterina. En assabentar-se del secret de la seva estimada, renuncia a casar-se amb ella pel seu prestigi i reputació. És símbol del poble francès i conforma l'arquetip ridícul i propi de la farsa.
  • El Luard: Té 60 anys i és un pescador vell i pobre. És solter i li agrada llegir llibres d'amor. És una mica fantasiejador. És l'únic personatge capaç de prescindir dels lligams de l'entorn gràcies als mecanismes d'evasió que li proporciona el seu temperament. Dona consells a la Caterina.

Personatges Secundaris Menors

En aquesta obra també hi participen pescadors com: el Baldiri, el Moreno, el Tià, l'Antonet i el Gallaret; a més de l'artista que s'enamora del Claudi, el Valent que acompanya l'artista, i les amigues de la Rosa, la Maria i la Gracieta. Són personatges que no surten gaire als actes i no tenen cap importància dins de l'argument.

Context Social i Moral de l'Obra

El Cafè de la Marina ens parla de la pobresa, de la supervivència i del món dels pescadors catalans de principis del segle XX. Fa un retrat moral i social que gira al voltant de les vivències de la protagonista, d'una societat terriblement hipòcrita i masclista, de la condició submisa de la dona i del matrimoni per conveniència.

Tots els personatges de l'obra, menys el Luard, actuen moguts per un entorn que els condiciona i per un temperament més aviat ingenu i primitiu.

Recursos Retòrics i Gènere Poètic

El Cafè de la Marina, a més de posseir les característiques pròpies de l'obra dramàtica, també posseeix el gènere poètic, ja que és un poema construït amb versos decasíl·labs sense rima, és a dir, versos blancs. Aquests versos sovint es troben esglaonats en funció del diàleg que mantenen els personatges.

En l'obra trobem algunes figures retòriques com són:

  • La ironia
  • La hipèrbole
  • Els jocs de paraules
  • La personificació
  • L'antítesi
  • El polisíndeton
  • Les interrogacions i exclamacions
  • Les frases fetes
  • Les comparacions i les metàfores

El Diàleg i els Trets Lingüístics

A El Cafè de la Marina, els diàlegs defineixen el caràcter, la vivacitat i els sentiments dels personatges, i donen vida a l'acció. Al mateix temps, determinen la posició social del personatge i plasmen les característiques bàsiques de la llengua col·loquial o de la llengua dialectal rossellonesa amb gal·licismes. Hi abunden, també, les frases inacabades, les pauses, les exclamacions, les frases fetes i locucions pròpies de la llengua parlada. Els diàlegs són àgils i brillants, i contenen un lèxic ric:

Exemples Lingüístics

Col·loquialismes:
llinya (línia); estiu (estiu); grotes (garotes).
Dialectalismes (Rossellonès):
Els més freqüents són els que provenen del rossellonès, amb característiques com:
  • La terminació verbal en -i a la primera persona del singular del present d'indicatiu.
  • L'ús de l'auxiliar se.
  • La utilització de les formes plenes en la pronominalització.
Castellanismes: despesa; arrastro; Com és que no ha vingut? (en lloc de: Com no ha vingut un hi?). Gal·licismes: El parlar de Monsieur Bernat està totalment contaminat de gal·licismes:
  • Amuseu (memòria anual)
  • cupla (parella)
  • gató (pastís)